L'Època de la Restauració (II) 1898-1931

"il.lustració"  Caricatura sobre el caciquismo en Laflaca_caciquismo httpmarcos-lpz84.blogspot.com
El caciquismo


La interpretació dels fets                                                                                  castellano

Introducció
Índex del tema: La crisi del sistema de la Restauració  (1898-1931)

  1. La situació socio-econòmica  entre 1900-1931
  2. La situació política.
    1. El Desastre del 98.
    2. La crisi de 1909 (La Setmana Tràgica).
    3. Les repercusions de la I.G.M i la crisi de 1917.
    4. La crisi institucional de 1918-23. L'època dels avalots.
    5. La dictadura de Primo de Rivera. La fi del sistema de la Restauració.

 

Exercicis de síntesi i de repàs
Pel.lícules recomanades
Examen
Enllaços
Material d'ampliació


INTRODUCCIÓ

Repasseu el marc europeu: la introducció general a la I Guerra Mundial i la Revolució Rusa, i la introducció general a l'època d'entreguerres

               En parlar de l'evolució europea comentaven que la primera meitat del XX va ser una època conflictiva caracteritzada pel que semblava una crisi generalitzada dels valors heretats: crisi del capitalisme, enfrontament social, progressiu enfonsament de les democràcies parlamentàries i crisi internacional per les dues guerres mundials.


               Respecte a Espanya, dèiem que la primera època de la Restauració espanyola (1874-1898) suposa l’evolució de les estructures sorgides en el regnat d’Isabel II: a nivell econòmic, continuant la transició del lent procés d’industrialització, a nivell social, en la nova societat classista amb una classe mitjana molt feble i encara amb grans desigualtats entre terratinents i camperols, burgesia i obrers, i, a nivell polític, intentant consolidar les bases d’un Estat Liberal en procés democratitzador. Però la revolució burgesa espanyola, insegura per la incompleta industrialització i la debilitat de la pròpia burgesia, no podrà afermar aquestes bases. El projecte polític liberal,  falsificat en aquesta transició dificultosa, sortirà molt dèbil i el segon període de la Restauració (1898-1931) ja és de crisi i decadència del sistema per la creixent oposició. Després del Desastre de 1898, tres  agudíssimes crisis sociopolítiques (1909,1917,1918-23) senyalen els anys en què el sistema estarà a punt de caure, solament salvat per la feblesa i desunió de les forces d’oposició, dividides amb projectes molt diferents sobre el  futur espanyol, fins que al 1923,  l’exèrcit va prendre el poder i, pràcticament, el sistema de la Restauració va deixar d’existir i  ja no es recuperarà. Es va posar en marxa el programa dictatorial que els militars i les forces dretanes tenien, però no van poder solucionar els problemes pendents (econòmics, socials i polítics) i seran després les forces  reformistes de centre-esquerra de la classe mitjana les que tindran l’oportunitat de solucionar-los. No ho arribaran a aconseguir, entre altres factors per l'enemistat dels terratinents, incapaços de concessions, i perquè llavors, al 1936, en un ambient internacional extraordinàriament conflictiu i de crisi liberal generalitzada (econòmica, social i política), la divisió política de la societat espanyola era ja abismal i la crispació generalitzada, i va esdevenir impossible per part de la democràcia liberal evitar l’enfrontament armat davant la rebel·lió militar. Encara hauran de passar quasi quaranta anys per aconseguir completar la industrialització, assentar la societat classista amb una àmplia classe mitjana i consolidar l'Estat Liberal democràtic.


Exercicis

 Llegiu el text següent:

                      Una exposición global muestra los inicios del siglo pasado en España, desde el ámbito político hasta el cultural

                                                    "Regeneración y reforma. España a comienzos del siglo XX"

En otro tiempo, no muy lejano, hace quizá veinticinco años, el comienzo del siglo XX hubiera sido presentado mostrando a España al borde de una especie de despeñadero en que estaba la revolución social o, por lo menos, un cambio de régimen. Hoy los historiadores no tienden a presentar la realidad española obedeciendo a estos patrones. Hace un siglo España vivía en un clima intelectual de predominio del pesimismo. Mayoritariamente analfabeta, mantenía un considerable retraso frente a otros países europeos en lo que respecta, por ejemplo, a desarrollo industrial. Su sistema político, aun liberal, distaba de modo considerable de la democracia. Pero, al mismo tiempo, con una lentitud mayor que la de otros países, como Italia, se producían cambios en ella que llegarían a resultar decisivos. De ellos son ejemplo la aparición del sindicalismo, el desarrollo de la vida urbana, la fundación de algunos de los grandes bancos españoles y los primeros pasos de la industrialización o una eclosión cultural de primera importancia que luego llegaría a producir la llamada "Edad de Plata" de la cultura española. Por más que la cultura cívica de los españoles no experimentara un cambio decisivo, el nuevo siglo supuso en las ciudades la aparición de una cierta política de masas al mismo tiempo que la renovación, hasta cierto punto, de los programas de los grandes partidos de la Restauración, conservadores y liberales. Finalmente los años de comienzos de siglo no pueden ser entendidos sin tener en cuenta que presenciaron el advenimiento de los nacionalismos catalán y vasco.

                                                                                      TUSELL, J.: La Vanguardia, 01/03/2002


La situació socio-econòmica entre 1900-1931

           Les característiques de la demografia, l'economia i la societat espanyola continuen en l'evolució iniciada en la primera etapa de la Restauració. Diversos factors, ja coneguts, van seguir dificultant un creixement industrial més gran: la desequilibrada distribució de la indústria (concentrada a Catalunya i el País Basc), la dependència de la tecnologia  estrangera i la debilitat de la demanda interna. I en aquesta Espanya agrària, encara que la classe mitjana  va augmentar, romanien les grans desigualtats socials.Quant a la cojuntura econòmica, varià entre l’expansiva fins a 1918 i la recessiva fins a la guerra civil.

 

Exercicis

•Estudieu la situació demogràfica, econòmica i social entre 1900-1931

Comenteu el text següent:
La primera tabla estadística  se remonta hasta el año 1900 para recordar que, por aquel entonces, la esperanza de vida al nacer era  de 31,6 años. La tasa de mortalidad infantil ofrecía este dato: 231 de cada 1.000 niños nacidos en Barcelona a caballo entre los siglos XIX y XX morían antes de cumplir el primer año de vida.

 

Compareu les piràmides d'edat:

piràmide de població al 1900 piràmide de població al 2007

 

Comenteu la taula següent:

           L'emigració espanyola a Amèrica
                  Resum de sortides
                                                                             Anys                         Total                                                              
                   1882-1889                    489.446
                    1890-1903                    827.008
                    1904-1913                 1.481.775
                    1914-1918                    242.421
                                1919-1924                    526.195           
 R. Robledo: Emigració a Ultramar: aspectos  socioeconómicos durante la Restauración.

 

• Comenteu el quadre següent:

                    Distribució sectorial de la  població activa espanyola, 1900-1930  (en %)

                               Anys      Sector I             Sertor lI           Sector III

                               1900         64,8                17,4                 17,8
                               1910        66,0                 15,8                 18,2
                               1920        57,3                 21,9                 20,8
                               1930        45,5                 26,5                 28,0

               Mª TERESA PÉREZ PICAZO:  Historia de España del siglo XX. Barcelona: Critica, 1996

                                                      

"Il.lustració". Pintura de Sorolla, 1901. Obreras en la fábrica

 

Llegiu el document sobre la vida quotidiana de la classe obrera.

Comenteu el text següent:
            En el "sky line" de Barcelona, en una línea más modesta que los edificios sobresalientes, pero bien visibles, hay chimeneas. Algunas son soberbias, de factura imponente como las tres del Paral·lel, otras se elevan solitarias o se agrupan en racimo como las del Poblenou. Son vestigios del pasado industrial, de los barrios obreros. Por allí -Poble Sec, Poblenou, el Raval, la Ribera...- corrían las "xinxes" de fábrica. No eran insectos, aunque se les llamaba con el mismo nombre, eran personas, eran mujeres. Trabajaban en el textil, iban sucias y olían a borra, a aceite de máquina, a vivienda miserable... Cuando salían del turno, la gente se tapaba la nariz a su paso por las calles. Siempre corrían: a casa, al trabajo, a dar de malcomer a sus hijos... De la combinación de su aspecto y de su correteo febril debió de nacer el apodo con que las llamaban. Tenían fama de descaradas, de poco femeninas, de ordinarias... Solían enfermar y con suerte llegaban a los cuarenta años. Muchos de sus hijos se malograban por las jornadas extenuantes hasta el parto o por la falta de cuidados tras nacer. Otras veces, la madre era la víctima.
Rosa Sensat se propuso formarlas porque habían perdido incluso los saberes ancestrales de las amas de casa.  Sindicalistas, historiadores y médicos denunciaron su esclavitud.  El próximo miércoles es Primero de Mayo. Buen día para recordarlas.
                    
                                                                           AGUSTINA RICO, profesora de instituto: La Vanguardia,  27/04/2002

 

TAXES D'ANALFABETISME (1900 - 1981)
   (Població de mes de l0 anvs)

      Anys           Total Població       Homes              Dones

      1900               45,3                  36,8              54,0
      1910               40,0                  32,1              47,5
      1920               34,8                  28,1              41,2
      1930               25,9                  19,5              32,0
      1940               18,7                  13,8              23,2
      1950               14,2                   9,9              18,3
      1960               11,2                   7,3              14,8
      1970                8,9                    5,1              12,3
      1981                5,1                    2, 2               7,2

                                                                                  Font: INE, Censos de població.

  1. Construeix un gràfic de barres amb les dades anteriors i comenta'l.
  2. Apunta possibles causes que justifiquin aquesta evolució i  les conseqüències que en té, especialment, pel que fa a les dones.
  3. A quines dones afectava, especialment?. Per què?
"Il.lustració". Pintura de X.Gosé, 1910

 

•Llegiu els documents següents:

Text 1
                                                      EL DISCURS CRISTIÀ ENVERS LES DONES

   La obediencia y sujecion que deben tener las mujeres a sus maridos, fue precepto que Dios impuso a Eva y a toda su descendencia, diciéndole: (...) en castigo de tu culpa estarás sujeta y obediente al imperio de tu marido. Porque aunque Eva hubiera perseverado en el estado de la inocencia, estuviera siempre sujeta a Adán; pero esta sujeción no fuera en ella pena alguna, antes fuera de puro amor (...).
  Pero despues de la naturaleza infecta, fue gravísima pena para la mujer la sujección al marido, cuando es condición propia de este sexo ser dueñas de su libertad. Y fue asÌ muy conveniente; porque ¿qué mayor miseria pudiera sucederle a un hombre, que ser un vil esclavo de una mujer, si ella fuera la que dominara? 1...) Porque como por lo comun son de flaco entendimiento y de poca discreción y prudencia, se cometieran muchos yerros, y hubiera muchas discordias en las familias: y asi fue siempre muy puesto en razon que las mujeres estuvieran sujetas al imperio de sus maridos, y para que haya paz en las familias, el único medio es que las mujeres los obedezcan en todo sin réplica, aunque les parezca que en lo mandado no llevan razon, como no sea contra la ley de Dios, o preceptos de la Iglesia."
                                        R.P.Fr. Juan Laguna: Casos raros de vicios y virtudes para escarmiento de pecadores
                                        y ejemplo de virtuosos
. Barcelona, imprenta de la Viuda e Hijo de sierra, s/data.

  1. Al text es diu que les dones hauran d'estar subjectes al marit.Quina és la raó que ho justifica?
  2. Quines frases et resulten més sorprenents del text? Per qué?

 

Text 2
  Recordo haver visitat un pis interior, al carrer de Carretes, les finestres del qual donaven a un pati, on la netedat brillava per la seva absència; els corredors de pas i totes les habitacions del segon pis no tenien claror ni ventilació directa, que només tenien les que es trobaven al costat del pati esmentat; la casa era composta de cinc habitacions on vivien individus de tres famílies diferents; un dels llogaters, que era un andalus en atur, passava gran part del dia al llit, mentre que el seu fill gran treballava de sabater a la mateixa habitació, i la seva aminestança  (companya)  cuinava en un fogó portàtil, també dintre de la mateixa habitacio, el peix fet malbé que els seus fills havien recollit d'almoina a plaça. No cal dir que les parets de l'habitacio estaven ennegrides i cobertes de sutge.
            En una altra habitacio de la mateixa casa hi havia una pobra jove abandonada per l'home que l'havia deshonrat, la qual fou víctima d'una hemopsi  galopant, que destruí en poc temps les seves precioses faccions; la infeliç jeia en un llit col. locat en una habitacio no ventilada i tan fosca que a qualsevulla hora del dia calia tenir-hi els llums encesos, malgrar que estiguessin completament obertes totes les portes i les finestres del pis descrit.
            A mes dels habitatges humans insalobres hi ha a diversos llocs del terme municipal de Barcelona i especialment al nucli antic, nombrosos establiments  industriais insalubres que haurien de desapareixer d'aquesta zona i ser sanejats i relegats a la periferia, perquè si aquests centres generadors d'insalubritat no es troben aïllats completament, aquesta transcendeix al poblat produït resultats fatals en totes les avinentesses fet que es més sensible durant les epidemies, en les quals aquells constitueıxen un greu focus d’infecció.

                                  Informe de Pere García presentat al Congrés Internacional de C. Mèdiques a Barna (1890).

Text 3
(...) ¿por qué se ha de continuar llamándonos sexo débil? Las consecuencias que nos acarrea tal calificativo son terribles: Sabido es que la sociedad presente adolece de muchas imperfecciones, dado lo deficiente que es la instrucción que se recibe en España, y hablo de España porque en ella he nacido y toco las consecuencias directas de su atraso. El calificativo {{débil}} parece que inspira desprecio, lo más compasión. No: no queremos inspirar tan despreciativos sentimientos; nuestra dignidad como seres pensantes, como media humanidad que constituimos, nos exige que nos interesemos más y más por nuestra condición en la sociedad. En el taller se nos explota más que al hombre, en el hogar doméstico hemos de vivir sometidas al capricho del tiranuelo marido, el cual por el solo hecho de pertenecer al sexo fuerte se cree con el derecho de convertirse en reyezuelo de la familia (como en la época del barbarismo).
Se dirá que nuestra intelectualidad es inferior a la del hombre. Aunque hay pretendidos sabios que lo afirman, hombres de estudios lo niegan. Yo creo que no se puede afirmar nuestra inferioridad siempre que se nos tenga a las mujeres en reducido círculo, dándonos por única instrucción un conjunto de necedades, sofismas y supersticiones que más bien atrofian nuestra inteligencia que la despiertan.
Hombres que se apellidan liberales los hay sin cuento. Partidos, lo más avanzado en política, no faltan; pero ni los hombres por sí, ni los partidos políticos avanzados se preocupan lo más mínimo de la dignidad de la mujer. No importa. La hermosa acracia, esa idea magna, hará justicia a la mujer; para la acracia no existe raza, color ni sexo. Hermana gemela de nuestra madre Natura, da a cada uno lo que necesita y toma de cada uno lo que puede dar de sí.
(...)
Dejaos, amigas mías, de esos embustes que os enseñan las religiones todas. Desterrad lejos, muy lejos, esas preocupaciones que os tienen, como a los esclavos del siglo XIII, con un dogal que no os deja moveros para que no penetréis en la senda de la razón. Mi voz no llega a todas vosotras, compañeras queridas; pero seáis las que seáis las que leáis estos renglones que dicta un corazón que siente y un cerebro que piensa, no olvidéis que la mujer se ha de preocupar por su suerte, ha de leer los libros que enseñan, como son las obras ácratas, ha de asociarse con sus hermanas y formar cátedras populares donde aprender a discutir o para ir aprendiendo lo que nos conviene saber.

                                                                Teresa Claramunt: "A la mujer", Fraternidad, número 4 Gijón, 1900.

Text 4

   La mujer es y ha sido para el hombre un ser incapacitado para todo y, salvo muy honrosas excepciones, nadie durante tantos siglos la ha defendido de esa usurpación de facultades. Se la ha considerado como el eterno niño.Provisto el hombre de falaces recursos, han continuado viendo a la mujer un ser inferior, y entronizado en su orgullo la ha llamado y le ha dicho: "Yo soy tu amo y señor; tu no puedes intervenir en los asuntos públicos, porque no posees el talento necesario; tu no puedes legislar, ni siquiera disponer de tus bienes, porque te hemos reconocido incapacitada. Tu, hija o esposa, has de ostentar mi nombre, igual que ostenta el perro en el collar o el caballo en la manta que le cubre el lomo; así como estos animales si pudiesen hablar, dirían "yo soy de fulano", así también debes decir tú "yo soy fulana de fulano"; y tus hijos llevarán mi nombre, me pertenecerán. Eres mía en el sufrimiento, eres mí esclava".
        Teresa Claramunt : La mujer, consideraciones sobre si estado ante las prerrogativas del hombre (1905)

Text 5
   Nosaltres considerem que allò que pot constituir precisament la redempció moral de la dona -avui supeditada a la tutela del marit- és el treball, que ha d'elevar la condició de la dona al nivell de l'home (...) Mentrestant, molts de nosaltres permetem que (...) quan la dona acaba de deixar la seva sang durant dotze hores per mantenir els vicis del seu explotador, arriba a casa i, en lloc de descans,  troba un altre burgès -company- que amb la més gran tranquil.litat espera que li faci totes les feines domèstiques.

                                                                                                     Dictamen del Congrés de la CNT (1910)

"Il.lustració"

 


Text 6
L'home és reflexiu, analitzador; la dona, imaginativa. En el primer, obra principalment la raó, la consciencia; en la segona, el sentiment, l'afecte. El primer és excepcionalment apte per a la vida pública, per a la vida de relació, per al comerç social; la segona és, per essencia, l'angel de la llar. I pobra humanitat!, i malaurada dona!, si un dia l'angel deixa abrusar les seves tenues ales en el foc destructor de la superbia i abandona l'ocult i amorós refugi on sempre ha viscut per llançar-se bojament al veloç remolí de la vida pública.  
                                                                                                                       E. Escartín (1922)

Text 7
   Tot el que hem dit fins aquí [...], encaminat a demostrar les desigualtats que hi ha entre els dos sexes respecte a la capacitat intel lectual, si bé és suficient per demostrar la superioritat dels homes, no explica, tanmateix, la considerable diferencia quantitativa que hi ha entre el treball intel.lectual masculí i femení. Per aixo hem de completar aquest punt amb l'exposició d'una veritat que l'experiencia ens ensenya i que corrobora la millor disposició en que es troba l'home per executar tasques realment difícils. Facilment es pot observar que, per regla general, l'home és capaç de donar, en la gran majoria dels treballs, un rendiment més alt que la dona. Aquesta, ordinariament, es dedica al treball amb un anim notablement inferior al d'aquell, i així s'explica que, quan es dediquen a oficis manuals, les dones tinguin per costom de realitzar aquells en els quals no és necessari un gran esforç muscular, ja que serien poques les que resistirien determinades feines molt feixugues que normalment fan els homes. D'una manera semblant, quan es tracta de treballs intel lectuals, la dona sol desenvolupar bé aquells en que no cal fer un gran esforç mental; pero en tota classe de treballs intensos als quals a més dels homes es dediquen les dones, s'ha pogut observar que aquestes se solen cansar més aviat i que acostumen a donar un rendiment inferior al d'aquells.              
                                                                                                                                  Francesc Tusquets (1931)

  1. Identifiqueu les idees principals dels textos 5 i 6.
  2. Quina o quines conclusions comunes se'n poden derivar?


Text 8
               En el dret civil vigent a Catalunya l'any 1923, es consagrava l'obligació d'obeir el marit. En el codi civil aplicat a tot Espanya, a més, es prescrivia que l'home era l’administrador dels béns de la seva dona i que aquesta no podia vendre ni comprar res si no era amb la llicencia del seu marit. També en cas d'adulteri el tractament legal era diferent. Si el cometia l'home, la dona no podia reclamar res. En canvi, si era la dona qui el cometia i el seu marit la sorprenia in fraganti, podia fins i tot matar-la. Finalment, des del punt de vista polític, la dona no va tenir dret de vot fins al 1933.
            Durant les primeres decades del segle xx, van apareixer els primers símptomes de canvi pel que fa a la millora de la condició femenina. El primer senyal d'aquesta millora fou el descens de la natalitat, fet que s'interpreta com una generalització de la practica del control de natalitat. (...) En segon lloc, la dona comença a accedir, per bé que minoritariament, als ambits públics i a la política. En el darrer cas, ho va fer per mitja del nacionalisme catala -per exemple, amb la revista Or i Grana-, del reformisme catolic, en que destaca l'escriptora Dolors Monserda, i de l'obrerisme anarquista, que tingué com a principals representants la dirigent anarcosindicalista Teresa Claramunt i Teresa Mañé, impulsora de la publicació anarquista La Revista Blanca.
            Una de les principals reivindicacions de la dona va ser aconseguir la dignificació del tretall femení i, sobretot, l'accés ple a la cultura i a l'educació. (...). Finalment, cal observar com un camí d'emancipació l'accés progressiu de la dona a treballs que fins aleshores havien estat conceptuats com a masculins. Així, per exemple, a partir del 1918 la dona va tenir la possibilitat de ser funcionaria dels cossos tecnics de l'Administració.
                                                                                              Prats, J. A.Trepat, C. Història

• Llegiu l'entrevista sobre el treball infantil en una colònia tèxtil al 1916 i sobre l'educació que rebien les nenes a principis de segle.   

"il.lustració". Pintura de Piñol, entrada en la fábrica. http://gijonenelrecuerdo.blogspot.com.es/2011/02/fabricas-y-viviendas-obreras-en-el.html

 

 

La situació política

  El Desastre del 98

La derrota de 1898 va ser com un revulsiu per a la societat espanyola contemporània: periodistes, intel.lectuals, polítics, tots van començar a parlar de “los males de España”, és com si de cop s’adonessin dels problemes que arrossegava el país i tots van començar a plantejar solucions a les dificultats heretades:

  • L'endarreriment econòmic.
  • Les enormes desigualtats socials degudes a que una majoria de la població vivia a la misèria.
  • La inestabilitat política causada per la falta de consolidació de la Monarquia Liberal.
  • El desprestigi internacional

Però l’impacta del 98 va suposar, primerament, l’agreujament d’algunes d’aquestes qüestions, en primer lloc, incrementant l’oposició al sistema de la Restauració i, per tant, la inestabilitat del règim, que ja no es va poder recuperar, entrant en una situació de crisi fins a la seva definitiva desaparició.

La derrota bèl·lica va comportar, en efecte, el desprestigi del govern a nivell nacional i internacional –la pèrdua de les restes de l’Imperi-, la constatació clara de com Espanya feia temps que era una potència menor, de segona filera, i cada vegada més enrederida respecte a l’Europa Occidental; però la impopularitat també va afectar a l’èxèrcit per l’antimilitarisme de les masses populars que anirà sent més intens amb la guerra del Marroc. La reacció de l’exèrcit espanyol davant aquesta situació de derrota militar i d’impopularitat social va ser doble: per una banda, culpabilitzar als partits dinàstics d’ineficaços i, anant més enllà, al sistema liberal d’inepte, d’incapaç de fer front a “los males de la patria”, d’impotent davant “el separatisme regionalista”, “el desordre públic” i les amenaces a les essències nacionals. La cúpula militar cada vegada girava més cap a un conservadurisme que, aviat, portarà a alguns del seus dirigents a plantejar-se l’oposició no al govern de tal o qual signe sinó l’oposició al sistema liberal parlamentari com a sistema polític, acusant-lo de ser, per la seva ineptitud, el responsable de la decadència espanyola i plantejant-se la necessitat de què l’exèrcit mateix hagués de dirigir la nació. Allunyar la intervenció de l’exèrcit en la política espanyola era un dels objectius del sistema de la Restauració, però, davant els problemes creixents, això serà,  finalment, inevitable, precisament en un moment en què l'exèrcit, abandonant la tradició liberal del segle XIX, s'apropa cada vegada més a posicions antiparlamentàries en un nou paper d'exclusius salvadors de la pàtria.

El desastre del 98 també debilitarà al sistema de la Restauració augmentant i enfortint l’oposició: del catalanisme per  la pèrdua de confiança de la burgesia industrial catalana en els partits liberals centralistes; la Lliga, (fundada al 1901), serà el partit que representarà els seus interessos. Del republicanisme, entre altres aspectes per la corrupció del sistema parlamentari, i del moviment obrer i camperol, molt més radical, ja que un sector no lluita solament contra el govern sinó contra el sistema mateix, també contribuirà a  la inestabilitat política. L'oposició revolucionària serà un dels fets diferenciadors de l'Estat Liberal espanyol respecte al de l'Europa  industrialitzada avançada, i aquesta oposició no deixarà d'augmentar explicant, en part, les diferències evolutives.

 

Exercicis

Estudieu la guerra de Cuba i les Filipines i les conseqüències del 98.

• Situeu el context històric  i indiqueu la idea fonamental dels textos següents:

                        EL SENAT I LA CAMBRA DE REPRESENTANTS DELS ESTATS UNITS  REUNITS EN CONGRèS ACORDEN:
1r. Que el poble de Cuba és i ha de ser lliure i independent.
2on. Que és deure dels Estats Units exigir, i per tant, ho exigeix, que el govern espanyol renunciï immediatament a la seva autoritat i govern a la illa de Cuba i retiri les seves forces tant terrestres com navals de les terres i els mars de l'illa.
3è. Que s'autoritza al President dels Estats Units, i se li encomana i ordena, que utilitzi totes les forces militars dels Estats Units (...) en el nombre que sigui precís per dur a terme aquests acords.
                                                             M. Tuñón de Lara. Historia de España, vol XIII, ed. Labor. Barcelona 1981, pàg. 442

 

                                                                             La polémica del Desastre
¿Qué quería S.S. que hubiese hecho? ¿Qué ante ese ultimátum requiriéndonos para que abandonáramos Cuba hubiésemos cedido en el acto y les hubiéramos entregado Cuba sólo porque los norteamericanos la querían? ¡Ah! Su Señoría que se lamenta de cómo ha venido el ejército español, Su Señoría que se lamenta de la situación en que se halla España, ¿cómo se lamentaría... si hubiéramos cedido sin más ni más a la pretensión de los Estados Unidos de despedirnos, como se puede despedir a un lacayo, de un país en que llevábamos 400 años de dominación y en que teníamos 200.000 soldados y entre voluntarios y guerrilleros otros 100.000, es decir, un ejército de 300.000 hombres? ¡Ah! ¿Era eso posible? Claro está que nosotros no podíamos hacer más de lo que hemos hecho, defendiéndonos de la agresión como hemos podido y hasta donde hemos podido; hemos sido vencidos, pero después el vencido no ha quedado deshonrado [...].”
                                                                                                  Sagasta [Presidente del Consejo de Ministros] a Salmerón.
                                                                                                   Diario de Sesiones del Congreso, 23 de febrero de 1899.

Font: Universidades de Andalucía. Prueba de acceso a la universidad. curso 2011-2012.

•Observeu la taula i responeu les qüestions:


                                   Origen dels comerciants a Santiago de Cuba en %
                                               catalans..........................                    65,08%
                                               resta d'Espanya............                       11,39%
                                               altres............................                       23,53%

1. Descriu la informació que proporciona el quadre de dades
2. Comenta quins altres països tenien interessos econòmics a l'illa.
3. Explica  la situació política cubana en l'últim quart del segle XIX.
4. Analitza les conseqüències econòmiques i polítiques del Desastre del 98.

 

• Comenteu el quadre:

               Morts a Cuba i Filipines (1895-1898)
                                generals              oficials                                    soldats
en guerra              1                      60                                  1314
per ferides            1                      81                                    704
per febre groga      -                       313                              13000
per altres malalties  -                       127                              40000
en la travessia         -                       -                                         60

                                   Fernández Almagro, M. : Hª política de la España contemporánea

 

•• Examen selectivitat 2011

                                                Tractat de Pau entre els Estats Units d’Amèrica i el Regne d’Espanya

Artículo 1. España renuncia todo derecho de soberanía y propiedad sobre Cuba. En atención a que dicha isla, cuando sea evacuada por España, va a ser ocupada por los Estados Unidos; los Estados Unidos mientras dure su ocupación, tomarán sobre sí y cumplirán las obligaciones que, por el hecho de ocuparla, les impone el Derecho Internacional, para la protección de vidas y haciendas.
Artículo 2. España cede a los Estados Unidos la Isla de Puerto Rico y las demás que están ahora bajo su soberanía en las Indias Occidentales y la Isla de Guam en el Archipiélago de las Marianas o Ladrones.
Artículo 3. España cede a los Estados Unidos el archipiélago conocido por las Islas Filipinas […]. Los Estados Unidos pagarán a España la suma de veinte millones de dólares (20.000.000 $) dentro de los tres meses después del canje de ratificaciones del presente tratado.
Artículo 4. Los Estados Unidos durante el término de diez años […] admitirán en los puertos de las Islas Filipinas los buques y las mercancías españolas, bajo las mismas condiciones que los buques y las mercancías de los Estados Unidos […].

Firmado en París el 10 de diciembre de 1898. Ratificado por el presidente de los Estados Unidos y por Su Majestad la Reina Regente de España.
                                                                                                   FONT: Tractat de París (10 desembre 1898).


Pregunta 1
a) Descriviu el tipus de font i digueu de què tracta.[0,75 punts]
b) Digueu quin és el context històric de les dades que proporciona la font.[0,75 punts]
c) Analitzeu els articles 1, 3 i 4 del Tractat i expliqueu a què fan referència.[1 punt]

Pregunta 2
Contesteu UNA de les dues qüestions:
a) Expliqueu els conflictes de Cuba i les Filipines, la guerra amb els Estats Units, la pèrdua de les colònies i les conseqüències que va tenir des del punt de vista econòmic i polític. [2,5 punts]
b) Expliqueu els antecedents, el desenvolupament i el final de la dictadura del general Primo de Rivera. [2,5 punts]


•Llegiu el text i responeu les qüestions:

                                                                            La postura del ejército
            La derrota de España por los EE.UU. en 1898 y la pérdida de las últimas colonias volvieron a fijar el pensamiento de los oficiales en el campo de la política. Después de haber sufrido los estragos de las enfermedades tropicales y la guerra de guerrilas en Cuba y filipinas, los soldados y oficiales supervivientes volvieron a España para descubrir que nadie agradecía sus servicios. Después de 1900 muchos oficiales se sintieron mal pagados en relación con su "status" social, a pesar de que el ejército se llevaba la mitad del presupuesto nacional y su mayor parte se empleaba en el pago de salarios. Los cuerpos de oficiales eran una especie de cáncer que resistía toda tipo de cirugía: 500 generales y 24.000 oficiales de menor graduación  para un ejército de menos de 50.000 soldados en servicio activo. El gobierno llamó repetidamente al ejército después de 1898 para poner fin a la agitación laboral en Barcelona y otros lugares. Los oficiales, como casta, odiaban el particularismo catalán y despreciaban y detestaban a las clases trabajadoras. Después de 1904, el ejército estuvo implicado en una guerra intermitente en Marruecos, que carecía de apoyo popular. Muchos políticos y escritores atacaban a las fuerzas militares, a las que consideraban un gasto inútil. Los oficiales, indignados ante la ingratitud nacional, se alejaron del sistema parlamentario.
                                                                                                          Herr. R.: España contemporánea

  1. Analitza les raons de l'anticatalanisme i de l'antiobrerisme dels militars.
  2. Comenta les causes del descontentament dels militars.
  3. Quines conseqüències polítiques va comportar aquest descontentament?.
  4. En quina mesura s'aprecia un canvi en la postura de l'exèrcit de l'època isabelina?.
"Il.lustració"

 

•• (Examen Selectivitat 2011):

                                                                                       El regeneracionisme

Más que nunca es ahora necesario restablecer aquella ya casi olvidada, de tiempo que ha que fue perdida, confianza entre gobernantes y gobernados; y ya no hay más que un camino, que es la revolución audaz, la revolución temeraria desde el Gobierno, porque la temeridad es, no obra de nuestro albedrío, sino imposición histórica de los ajenos desaciertos. Nunca habría sido fácil la revolución desde el Gobierno, nunca habría sido recomendable, si hubiera podido dividirse la facultad y esparcirse la obra en el curso del tiempo; pero cada día que pasa, desde 1898, es mucho más escabrosa, mucho más difícil, y el éxito feliz mucho más incierto; y no está lejano el día en que ya no quede ni ese remedio […].
Ahora es menester oponer a las izquierdas que actúan en la vida pública todas las derechas y traerlas con plenitud de sus fuerzas sociales a la vida y a la influencia del Estado. La política conservadora tiene que adoptar los procedimientos democráticos y las garantías constitucionales y los derechos individuales, que son ahora la fuerza conservadora, la única que puede salvar a la sociedad; por eso no hay ni siquiera un solo acto mío que no esté inspirado en esa convicción, y por eso creo que la política conservadora consiste en traer íntegramente todo el fondo social a la influencia y a la acción del Estado, de modo que la democracia comprenda absolutamente la acción íntegra de las fuerzas de toda la nación, asistiendo al Gobierno.
                 FONT: Antonio MAURA. Treinta y cinco años de vida pública, 1902-1913. Madrid: Biblioteca Nueva, 1917, p. 86.

Pregunta 1
a) Descriviu el tipus de font i digueu de què tracta. [0,75 punts]
b) Digueu quin és el context històric de les dades que proporciona la font. [0,75 punts]
c) Expliqueu DUES de les idees que conté la font. [1 punt]
Pregunta 2
Contesteu UNA de les dues qüestions:
a) Expliqueu el desastre del 1898 i les conseqüències polítiques que va tenir: el regeneracionisme i els seus protagonistes principals a Espanya fins al 1914. [2,5 punts]
b) Expliqueu l’impacte de la Primera Guerra Mundial i els principals fets econòmics,socials i polítics a Espanya fins al 1923. [2,5 punts]

Font: Generalitat de Catalunya. Consell Interuniversitari de Catalunya. Organització de Proves d’Accés a la Universitat.

 

•• (Examen Selectivitat 2012):

dibuix

— Surto?
— No, home! No és fins al dia 10.
[Nota: fixeu-vos que l’esquelet treu el braç del nínxol i ofereix una papereta de vot al personatge del barret.]
FONT: Publicat al setmanari La Campana de Gràcia, el 2 d’octubre de 1901.

Pregunta 1
a) Descriviu el tipus de font i digueu de què tracta. [0,75 punts]
b) Digueu quin és el context històric de les dades que proporciona la font.[0,75 punts]
c) Expliqueu la imatge i el diàleg.[1 punt]

Pregunta 2
Contesteu UNA de les dues qüestions:
a) Expliqueu el sistema polític de la Restauració, el torn pacífic i la corrupció electoral entre el 1875 i el 1898. [2,5 punts]
b) Expliqueu les condicions de vida de la classe obrera, l’associacionisme obrer, i els diferents corrents ideològics i actuacions que va tenir fins al 1898. [2,5 punts]

Font: Generalitat de Catalunya. Consell Interuniversitari de Catalunya. Organització de Proves d’Accés a la Universitat.

 

La crisi de 1909

La política reformista dels governs liberals

                   Els nous governs liberals del regnat de Alfonso XIII (1902-1931), dirigits ara per Maura (Partir Conservador) i Canalejas (Partit Liberal), conscients de la debilitat del sistema, van intentar reaccionar portant a terme una sèrie de reformes encaminades a solucionar alguns dels problemes del país, disminuir l’oposició  i evitar el col·lapse del règim.
                 La promulgació de la Llei de Jurisdiccions (1906) per satisfer les pressions militars (els delictes contra la pàtria i l’exèrcit passaven a Tribunals Militars), les disposicions intervencionistes del govern de Maura (1907-1909) de caràcter econòmic (Llei de protecció de la industria nacional o la de fomento de industries i comunicacions marítimes), de caràcter social per mirar de fer front a la conflictivitat (creació de l’Instituto Nacional de Previsión, lleis sobre  el descans dominical, la legalització de la vaga), o de caràcter polític (reforma de la llei electoral) per acabar amb la corrupció electoral, corresponen a aquest esperit que va ser continuat pels governs següents (després de l’avís de la Setmana Tràgica) amb noves lleis reformistes (Llei de la Mancomunitat de Catalunya, que li donava una certa autonomia administrativa, i llei de la reforma militar suprimint l’alliberament en metàl·lic). Però els greus problemes heretats no es podien resoldre amb unes lleis que intentaven acontentar mínimament a tots sense, bàsicament, abandonar el programa liberal ni resoldre els problemes de fons. Per la qual cosa, mentre continuaven el greus problemes, l’oposició seguia debilitant al règim i la inestabilitat política serà una constant en tot el període: l’endarreriment econòmic, la misèria de la població i la ineficàcia política aguditzen el descontentament de la forces d’oposició i la conflictivitat social.

                                                                    La Setmana Tràgica
             En aquesta situació, la guerra del Marroc afegia un nou problema als existents (per l’oposició de la població marroquina a una  colonització que pretenia recuperar un cert prestigi internacional). El reclutament de reservistes casats desencadena la denominada Setmana Tràgica, la primera de les crisis polítiques del govern de la Restauració. Foren  un dies de vaga general (bàsicament a Barcelona), on es posa de manifest la força de la Solidaridad  Obrera de 1907 (unió de sindicalistes, anarquistes i socialistes). La vaga general del juliol de 1909 derivà aviat en revolta social espontània, desorganitzada i anticlerical (es van cremar nombrosos convents), mentre els partits polítics (Lliga i Partit Radical) es desentenien de la situació. Els revoltats  van haver d’enfrontar-se a l’exèrcit que en pocs dies va posar pau i ordre a base d’una forta repressió amb arrestos, judicis i condemnes a mort (5, entre elles la del pedagog anarquista  F. Ferrer Guardia com a chivo  expiatorio).
           La Solidaritat Catalana va rebre un cop definitiu i la LLiga un important desprestigi. Els lerrouxistes, desacreditats, van anat perdent influència entre els treballadors. Conscients del fracàs de la mobilització popular mancada de direcció, una part dels dirigents anarquistes es decanten cada vegada més per l’anarcosindicalisme i, al 1911, funden la CNT (Confederación Nacional del Trabajo), un sindicat que anava més enllà de les reivindicacions laborals tradicionals doncs havia de ser l’organisme que dirigiria les masses populars cap a la revolució social, mitjançant la vaga general revolucionària,  i que esdevindrà el sindicat obrer més important de Catalunya (els seus líders seran Salvador Seguí, Angel Pestaña i Joan Peiró). El sindicalisme catòlic, minoritari, es va desenvolupar al nord, zones de minifundi i de la petita propietat, i al 1917 es va agrupar en la Confederación Nacional Católico-Agraria.

 

Exercicis

• Estudieu  La Setmana Tràgica del 1909.

 LLegiu els textos següents   i responeu les qüestions:

document 1
Movido por mis propios convencimientos y solicitado por numerosos amigos, mantengo mi candidatura para Diputado á Cortes por esta circunscripción.
No tengo programa porque no caben mis aspiraciones en ninguno de los conocidos, pero he aquí cuales son mis propósitos:
Acción revolucionaria dentro y fuera del Parlamento, para reaccionar el espíritu público, concordar las tendencias radicales de las masas populares, encauzarlas hacia el fin de una profunda transformación social, intentando realizar:
En lo político la sustitución de la monarquía por una república democrática, radical, reformadora, que disminuya en lo posible y á cada momento la tiranía de los poderes públicos.
En lo religioso la separación de la iglesia y del Estado, la secularización de la sociedad y la enseñanza, la espulsión de las órdenes monásticas y la desamortización é incautación de los bienes detentados por aquellas, procurando absoluta libertad de cultos fundada en la tolerancia recíproca de ideas y sentimientos.
En lo económico el establecimiento de una administración autónoma para las entidades regionales y municipales que forman la nación.
En lo social garantizar contra las arbitrariedades del poder el derecho de asociación para cumplir fines humanos, sustraer en lo posible el trabajo á la esplotación del capital consagrar el derecho á la vida de todo ser humano, suprimir toda tributación impuesta al jornalero, establecer oficialmente la jornada de las 8 horas cada día y 48 cada semana, proteger al proletariado en sus luchas por la propia emancipación, reconocer la justicia y legalidad de sus aspiraciones fundamentales, ser su verbo y su mandatario en las Cortes.
A este plan ajustaré mi conducta en el Parlamento.
Y fuera del Parlamento consagraré mis energías á fomentar las organizaciones obreras y á procurar la reconstitución y agrupación de las fuerzas democráticas, en un gran partido republicano, radical en lo político, socialista en lo económico, revolucionario en todas las manifestaciones de su vida, más atento á captarse voluntades y á formar conciencias que á conquistar el poder.
Entrego mi candidatura á la voluntad del pueblo.
Más que vencer y que procurarme el amparo de una inmunidad protectora, impórtarme contar fuerzas, despertar energías, sacar de su aislamiento á los abatidos y de su postración á los desesperados.
Si queremos vencer, venceremos.
A la lucha, pues, y contad de antemano con mi renuncia al cargo si mañana me la exigiéseis ó si la experiencia me convenciese de impotencia para avanzar en el camino del porvenir.
Salud y revolución.


                                                           LERROUX, Alejandro: Al Pueblo. Programa polític, econòmic i social d´Alejandro Lerroux
                                                           en les eleccions de 1901.Barcelona: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona

  1. Resumiu el document.
  2. Situeu-lo en el seu context històric.
  3. A qui es dirigeix aquest discurs?
  4. Per què creus que no apareix l'anticatalanisme que caracteritzarà el programa lerrouxista posteriorment?

 

document 2
            Hace menos de seis años imperaba en Barcelona el catalanismo político, hijo degenerado de un contubernio monstruoso entre una aspiración literaturesca, romántica, y un malestar social subido al período agudo con motivo de la catàstrofe nacional.
            Los de arriba encontraron enseguida su fórmula, las bases de Manresa, incongruentes, reaccionarias, mantenedoras de privilegios antiguos, creadoras de otros nuevos, con alma y con tendencia disgregadora, separatista, como inspiradas por el espíritu clerical y aprobadas por varios obispos de maldita memoria"                           
                                                                                                           Lerroux, A: "El alma en los labios", La Publicidad, 1905

1. Trobeu en el document anterior els trets característics del lerrouxisme: anticatalanista, anticlerical, populista i de llenguatge agresiu.
2. Quins sectors socials va aconseguir atreure el lerrouxisme?.  

   

document 3
              "Yo digo que si hubiera sido militar hubiera ido a quemar La Veu y El Cu-cut, la Lliga y el Palacio del Obispo, por lo menos. (...) Si hubiera estado en Barcelona esa noche hubiéramos ido, el pueblo y yo, a quemar varios conventos, escuelas de separatismo, y a llamar a las puertas de los cuarteles y decirles que antes que la disciplina están, en la conciencia de los hombres, la libertad y la patria. (...) ¡Censurar a los militares porque han tenido un arranque de vergüenza! No, sino porque se detuvieron en la primera página de una historia que está en blanco y que ha de escribirse con sangre y decorarse con pólvora, si no se quiere que la tragedia humana la escriba con dinamita, como en Rusia."    
                                                                                                       Lerroux,A.: "El alma en los labios" La Publicidad, 9-XII-1905.
    

  1. Feu el resum del text.
  2. En els diaris, hi ha seccions en què s’exposen uns determinats fets i en altres seccions hi ha articles on s’expressa  l’opinió o la interpretació de fets que han succeït. “El alma en los labios” és un article d’opinió  o descriptiu?. Raona la resposta.
  3. a) Creus que aquest article tindria èxit entre les classes populars a  Barcelona?.Raona la resposta  b) ¿I entre la classe burgesa? Raona la resposta.
  4. Qui podria ser l’autor  o amb quina ideologia  o força política  relaciones l’article?  (indica les idees del text en què et bases.
  5. Explica breument quina va ser la intervenció de l’exèrcit en la política al 1917 i  1923.

 

document 4
"Al voltant hi havia una gran massa de curiosos contemplant-ho i comentant acaloradament els fets; per la Rambla, copiosos grups anant amunt i avall, entre ells escamots d'oficials amb sabres desembeinats obligant els civils a donar determinats visques i colpejant els qui s'hi resistien. Vaig veure uns ferits entrant en una farmàcia. La sang se'm va encendre, no sols pel que veia i sentia sinó per la meva impotencia de plantar-hi cara. Jo no podia comprendre que el Capità General senyor Delgado Zulueta, pogués tolerar semblant acte d'indisciplina dels militars, car era un home sensat, conscient del seu deure i amic de Catalunya. Vaig anar a la Capitania per tal de parlar-hi. Allí em digueren que s'havia absentat ja feia uns dies, i que el sustituïa el general Castellví: amb aquest res no hi havia a fer, perquè era un català renegat. (...) L'endemà, en els diaris, va apareixer una vegada més el contrast habitual: tota la premsa de Barcelona, llevat de la lerrouxista, acusava els militars, en canvi, gairebé tota la premsa de Madrid feia llur elogi, com si amb l'acte d'índisciplina i l'abús de força haguessin guanyat una gran batalla a l'enemic. Veritat és que per a la majoria dels diaris madrilenys no hi havia pitjor enemic que el catalanisme."

                                                                                                                              "Memòries" 1876-1936

Qüestions sobre el documents 3 i 4:

  1. De què tracten aquests textos? Expliqueu el context històric. (1 p.) 
  2. a)Feu el resum del document 1 (2p).
    b) Com s’interpreta l’incident que relata en el seu text?(0,5 p.) 
    c) Creus que aquesta interpetració tindria èxit entre les classes populars a Barcelona?. Raona la resposta (1 p.).
  3. a) ¿Quina és l’explicació dels fets en el segon document? (0,5p)
    b) Qui podria ser l’autor ?(indica les idees del text en què et bases) (1p)
    c) Quina intervenció en la política espanyola tindrà el moviment que representa a partir d’aquests anys? (1,5 p.)
  4. Explica quina va ser la intervenció de l’exèrcit en la política (1,5 p.):
    - durant el regnat d’Alfonso XII i la regència de María Cristina
    - en 1917;
    - en 1923;
  5. Per què va deixar de funcionar el sistema de la Restauració? (1 p.)

 

document 5
Si habéis de ingresar en una disciplina rutinaria y atávica, de jerarquías y de pontífices, de adhesión incondicional y de respeto sin límites; si venís a continuar la obra deI pasado... jóvenes, plegad la roja bandera, dejad vírgenes las cuartillas. poneos los manguitos y voIved al escritorio, vestíos la blusa y volved al mostrador, coged los libros y volved a la escuela donde se fabrican hombres de provecho sobre los textos de la tradición.
Pero si de verdad se ha encendido en vuestro corazón el fuego de la santa rebeldía (...)
Rebelaos contra todo : no hay nada o casi nada bueno.
Rebelaos contra todos : no hay nadie o casi nadie justo. (...) .
Sed arrogantes como si no hubiera en el mundo nadie ni nada más fuerte que vosotros. No lo hay.(...)
Sed imprudentes, como si estuvieseis por encima del Destino y de la Fatalidad.
Sed osados y valerosos, como si tuviéseis atadas a vuestros pies la Victoria y la Muerte (...)
Luchad. hermosa legión de rebeldes, por los santos destinos. por los nobles destinos de una gran raza, de un gran pueblo que perece, de una gran patria que se hunde.(...)
Jóvenes bárbaros de hoy, entrad a saco en la civilización decadente y miserable de este país sin ventura, destruid sus templos, acabad con sus dioses, alzad el velo de las novicias y elevadlas a la categoría de madres para virilizar la especie, penetrad en los registros de la propiedad y haced hogueras con sus papeles para que el fuego purifique la infame organización social, entrad en los hogares humildes y levantad legiones de proletarios, para que el mundo tiemble ante sus jueces despiertos.(...)
Seguid, seguid.... No os detengáis ni ante los sepulcros ni ante los altares.No hay nada sagrado en la tierra, más que la tierra y vosotros que la fecundaréis con vuestra ciencia. con vuestro trabajo, con vuestros amores.
La Humanidad tiene una humilde representación en este extremo de Europa. tenido como un puente para pasar al Africa. Es la vieja patria ibera,la madre España. que baña sus pies en dos mares y ciñe a su frente la diadema de los Pirineos.
Ni el pueblo, dieciocho millones de personas, ni la tierra, 500.000 kilómetros cuadrados. están civilizados.El pueblo es esclavo de la iglesia : vive triste, ignorante, hambriento, resignado. cobarde, embrutecido por el dogma y encadenado por el temor al infierno. Hay que destruir la iglesia.(...)
Para crear la escuela hay que derribar la Iglesia o siquiera cerrarla, o por lo menos reducirla a condiciones de inferioridad.
Para llenar la despensa hay que crear el trabajador y organizar el trabajo.
A toda esa obra gigante se oponen la tradición, la rutina, los derechos creados, los intereses conservadores, el caciquismo, el clericalismo. la mano muerta, el centralismo, la estúpida contextura de partidos y programas concebidos por cerebros vaciados en los troqueles que fabricaran el dogma religioso y el despotismo político.
Muchachos, haced saltar todo eso como podáis: como en Francia o como en Rusia. Cread ambiente de abnegación. Difundid el contagio del heroísmo.
Luchad, matad, morid.,.
Y si los que vengan detrás no organizan una sociedad más justa y unos poderes más honrados, la culpa no será suya. sino vuestra.
Vuestra, porque en la hora de hacer habréis sido cobardes o piadosos.

                                                   A. LERROUX.Fragments de " ¡Rebeldes!,¡Rebeldes!", (1906). GARCIA-NIETO, Mª
                                                   Carmen : Bases Documentales, vol.V. Madrid:Guadiana Publicaciones. 1971.282-284 pp.

  1. Resumiu el document.
  2. Situeu-lo en el seu context històric.
  3. A qui es dirigeix aquest discurs?

 

document 6
               Ha llegado la hora en que debemos saber esto y en que, en un sentido digno de los proletarios barceloneses, volvamos al seno de las organizaciones obreras, reorganicemos nuestra fuerza y levantemos la Solidaridad Obrera ante las arrogancias del capital.
 (...) los explotados no podemos tener una causa común con quienes lo tienen todo, con quienes  mandan en todo y son nuestros explotadores, en consecuencia hemos de agruparnos en defensa propia hasta llegar a la posesión de la fuerza (...).
Como clase obrera solamente podemos tener un objetivo común: la defensa de nuestros intereses; y solamente un ideal puede unirnos: nuestra emancipación económica, que debe transformar lel régimen  capitalista actual, basado en la explotación del hombre por el hombre, en un régimen fundamentado bajo la base racional del trabajo hacia la solidaridad humana.

                                                                                                                       Manifest de Solidaridad Obrera (juliol del 1907).

••(Examen de selectivitat, 2009)
Davant de l'amenaça d'una violació legislativa del dret públic, subsegüent a una violació pública, ostentosa i tumultuosa dels drets constitucionals, va despertar-se en l'anima catalana un moviment de protesta, determinador d'un estat d'unitat efectiva de la consciencia del nostre poble: tal fou, a la primeria, la Solidaritat Catalana. [... ]
Cal abans de tot, per a assolir aquesta alta finalitat de regeneració nacional, portar aquesta energia social salvadora a les funcions que només per invasió del poder o per atonia de la iniciativa social han vingut a ser funcions administratives directes o delegades de l'Estat, com l'ensenyament, la beneficencia, les obres públiques [...]. Condició obligada de l'autonomia de les regions i dels municipis és l'atribució a aquests organismes de recursos economics propis [. . . ].
Aquests són els principis en que informaran llurs campanyes parlamentaries els senadors i diputats de la Solidaritat Catalana.

                                                                                               FONT: Solidaritat Catalana. Programa del Tívoli, 1907.

  1. Pregunta 1
    a) Descriviu el tipus de font i digueu de que tracta.[0,5 punts]
    b) Digueu quin és el context historic de les dades que proporciona la font. [0,75 punts]
    c) Digueu quines reivindicacions apareixen a la font. [O,75 punts]
  2. Pregunta 2
    a) Expliqueu les característiques de la situació política a Catalunya entre 1901 i la crisi de la Solidaritat Catalana.[1,5 punts]
    b) Expliqueu l'origen, el desenvolupament i les conseqüencies de la Setmana Tragica. [1,5 punts]

 

••(Examen de selectivitat)
                                                       LES VERITABLES CAUSES DEL TERRORISME
Juan Rull ha estat executat; el seu pare, el seu germà i la seva mare estan empresonats. A pesar de tot això, continuen esclatant bombes. I molt temps abans que Rull exercís d'anarquista i de confident esclataven bombes. La presó, el procés i l'execució de Juan Rull són un episodi en la historia, massa llarga, del terrorisme a Barcelona. La supressió d'un o més culpables no suprimeix la malaltia.
¿Hi ha algun governador, algun cap de la policia que hagi estudiat el terrorisme barceloní, que hagi investigat en les causes que han fet que durant molts anys fos Barcelona un camp d'experimentació dels terroristes? ¿És exacte, com asseguren molts, encara que no sigui cert, que la vida és més cara a Barcelona que a la resta de ciutats europees i, doncs, la classe obrera hi pateix més que a qualsevol d'altra? Si fos això cert, la misèria podria explicar moltes coses, que d'una altra manera són inexplicables.
Aquesta o altres causes produeixen les manifestacions brutals que tots coneixem i que periòdicament ocasionen víctimes humanes. Es fa necessari que es castigui els culpables com ja es fa; pero encara és més necessari trobar la causa o causes que fan que després d'un culpable n'aparegui un altre.
                                                                                                            Editorial de La Vanguardia, 18 d'agost de 1908

  1. Resumiu el text, assenyaleu-ne les idees principais i situeu-lo en el seu context historic. [1 punt]
  2. Expliqueu les caracteristiques de l'activitat terrorista dels darrers anys del segle xix i dels primers vint anys del segle xx; destaqueu el fet que fos Barcelona el principal focus dels activistes, quines van ser les principais accions terroristes, contra qui anaven dirigides aquestes accions, de quina manera responien les autoritats, etc. [2 punts]
  3. Expliqueu l'evolució del moviment obrer a Catalunya i Espanya en el periode de 1875 a 1909. [2 punts].

 

• Llegiu els documents següents i contesteu el qüestionari.
   
document 1                     

                                                         Asamblea Obrera de Tarrasa (21 de julio de 1909)
            Considerando que la guerra es una consecuencia fatal de producción capitalista;
            Considerando, además, que, dado el sistema español de reclutamiento del ejército, sólo los obreros hacen la guerra que los burgueses declaran.
La asamblea protesta enérgicamente:
1. Contra la acción del gobierno español en Marruecos.
2. Contra los procedimientos de ciertas damas de la aristocracia, que insultaron el dolor de los reservistas, de sus mujeres y de sus hijos, dándoles medallas y escapularios, en vez de proporcionarles los medios de subistencia que les arrebatan con la marcha del jefe de familia.
3. Contra el envio a la guerra de ciudadanos útiles a la producción y, en general, indiferentes al triunfo de la cruz sobre la medio luna, cuando se podría formar regimientos de curas y de frailes que, además de estar directamente interesados en el éxito de la religión católica, no tienen família, no hogar, ni son de utilidad alguna al país.
4. Contra la actitud de los diputados republicanos que ostentando un mandatos del pueblo no han aprovechado su inmunidad diplomática para ponerse al frete de las massas en su protesta contra la guerra:
            Y compromete a la clase obrera a concentrar todas sus fuerzas por si se hubiera de deckarar la huelga genrals para obligar al gobierno a respetar los derechos que tienen los marroquíes a conservar intacta la independencia de su patria.
                                                                                                                          Connelly Ullman:  La Semana Trágica.


document 2    
                                                                                     La Semana Trágica
            Al llegar  a 1909 la situación en Barcelona registraba un recrudecimiento del  malestar obrero que la cohesión de la Solidaritat Catalana no alcanzaba a calmar. En Julio de ese año, una medida a todas luces inhábil del gobierno de Maura desencadenaría los sangrientos sucesos que han pasado a la historia con el nombre de Semana Trágica. (...) La Solidaridad Obrera decretó una huelga general de protesta contra la guerra para el lunes 26 de Julio de 1909, huelga que fue secundada por el elemento obrero y contemplada favorablemente por la burguesía, acorde con mostrar su disconformidad con el Gobierno y repudiar la acción militar de Marruecos. La jornada transcurrió en Barcelona en medio de un paro absoluto y sin incidentes. Sabadell, Manresa, Granollers, Mataró y otras localidades habían seguido las órdenes de paro con absoluta unanimidad.
            La reacción de las autoridades consistió en transferir el mando al capitán general, quien, en la tarde del 26, ordenó la salida de las tropas a la calle. La presencia de éstas fue acogida con gritos de "¡Viva el ejército!, Abajo la guerra!". y durante unas horas la confraternización entre  el pueblo y los soldados apareció como una probabilidad de imprevisibles alcances. En esta tensa expectativa se llegó al día 27  mientras la ciudad continuaba paralizada, sin periódicos e incomunicada con el resto de la península.
            El día 27 se produjeron los primeros disturbios. Las barricadas hicieron su aparición. En los suburbios ardieron los primeros conventos. La tropa, abandonando su actitud expectante, empezó a intervenir y se cruzaron los primeros disparos. De la huelga, por culpa de esta primera chispa de violencia, se pasó al motín.
            El día 28, el comité organizador de la protesta, integrado por miembros de Solidaridad Obrera, al observar el cariz insurreccional que escapaba a su control se dirigió a la Solidaridad Catalana y al Partido Radical en demanda de ayuda para canalizar el movimiento (...). Ni uno ni otros hicieron gesto alguno para contener a sus militantes (...). El día 28 de combatió duramente; los tiroteos se producían en el centro de Barcelona; la artillería atacó los focos rebeldes.
            El día 29, la huelga inició su declive. La esperanza de los sublevados se cifraba en el contagio hacia el resto de España, cosa imposible por la incomunicación en que Barcelona se hallaba. Entretanto, el gobierno se había ocupado de difundir por toda España la falaz noticia de que los sucesos de Barcelona tenían carácter separatista. Ello bastó para aislar la revuelta de julio, envolviéndola en hostilidad hacia el antiguo Principado.
            El 31 de julio la tranquilidad era completa. El balance de víctimas dio tres muertos entre la tropa y setenta y cinco entre los paisanos. Treinta conventos quedaron reducidos a cenizas.
                                                                                   Abella, R.: La Semana Trágica, en Historia de España del siglo XX

  1. Per què cridava la multitud "que vayan los hijos de Güell!"?.
  2. Analitzeu els elements ideològics de la moció de l'assemblea de Tarrasa.
  3. En relació al tercer document:
    a. Expliqueu què eren la Solidaritat Catalana i la Solidaridad Obrera.
    b. A quina mesura del govern es referix l'autor en el primer paràgraf?.
    c. Quina va ser l'actuació dels participants en les jornades dels dies 26,27 i 28?.
    d. Quina estratègia va seguir el govern? Per què interessava l'incomunicació de Catalunya?.
    e. Diríeu que va ser una sublevació organitzada, controlada i amb uns objectius concrets?
    f. Què vol dir l'autor amb les paraules "escapaba a su control"? (paràgraf sobre el día 28).
    g. A quina conclusió arribeu al llegir el que explica l'autor que va passar el día 28?.
    h. Comenteu les conseqüències que va comportar la Setmana Tràgica.
"Il.lustració"

 

•Comenteu el document següent:

La rebelión ha de existir, sí; pero contra los burgueses, contra los capitalistas, que son los que escriben leyes. Eliminando el reptil, se acaba con el veneno. Y esta rebelión ha de ser constantes, diaria, intensa, y el mejor armamento es la asociación. Cada nuevo socio es un nuevo soldado en el ejército sindicalista. Cada nueva asociación es una nueva trinchera defensora de nuestros derechos. Cada nueva federación, un nuevo baluarte donde se forman luchadores...
Haced, pues, Sociedades, federaciones y confederaciones y esperad la lucha; en ella habrá caídos pero no os paréis a recogerlos, seguid adelante... Tened en cuenta que hemos de prepararnos, no para una lucha de intereses. El siglo XX es el predestinado a abolir la esclavitud moderna.
                                                        Carta del dirigente anarquista A. Bueno al Congreso fundacional de la CNT 1911


••(Examen de selectivitat)

 EDIFICIS DESTRUÏTS A BARCELONA DURANT LA SETMANA TRÀGICA
                                                                                                                        
Escoles religioses (centres d’ensenyament de l’Església Catòlica)..............................31
Escoles en fundacins catòliques per a obrers...............................................................2
Esglésies parroquials (temples)..................................................................................14
Institucions benèfiques de l’església catòlica...............................................................11
Residències religiones masculines................................................................................8
Convents d’ordes contemplatius (monges de clausura).................................................8
    Fundacions obreres catòliques.....................................................................................6    
            
                                                                                                       J. Connelly Ullman: La Semana Tràgica (reelaboració)

  1. Situeu les dades en el seu context històric, descriviu el fenomen que ens mostren i expliqueu-ne les causes.
  2. Expliqueu les causes, els esdeveniments i les conseqüències de la Setmana tràgica
  3. Expliqueu les característiques del sindicalisme a Catalunya a inicis del s. XX i la seva evolució fins al l‘establiment de la dictadura de Primo de Rivera (1923).

 

mapa

Mapa de la Setmana Tràgica a Barcelona (1909) dins de L'Època dels nous moviments socials : 1900-1930. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1995. Història, política, societat i cultura dels Països Catalans, 8. ISBN 8477399867. Pag. 223.

 

• Estudieu l'evolució del catalanisme.

•• (examen de selectivitat). Observeu les dades següents i responeu a les qüestions.

RESULTATS DE LES ELECCIONS AL CONGRÉS DE DilPUTATS, 1901-1919
(NOMBRE D'ESCONS)

Eleccions Monarquics   Republicans     PSOE     Carlins    Reglonalistes           Catalanistes
                dinastics                                          i integristes

1901        373               18                    -           7                      -                                  4
1903        353               37                    -           8                      1                                  5
1905        358               32                    -           5                      1                                  7
1907         335              18                      -           10                  1                               40*
1910        346               36                   1          7                      -                                  18
1914        350               34                   1          7                      -                                  19
1916        352               29                    1          8                      -                                  16
1918        322               23                    6          13                    7                                  29
1919        335               24                    6          5                      5                                  27

                                                            *S'hi inclouen tots els diputats de Solidaritat Catalana

  1. Descriviu la informació que proporciona el quadre i situeu-la en el seu context historic. [1 punt]
  2. Identifiqueu els partits que apareixen en el quadre, descriviu-ne les caracteristiques més importants (la ideologia, la localització geografica i la base social) i esmenteune alguns dirigents. Indiqueu, a més, que va ser Solidaritat Catalana. [1,5 punts]
  3. Exposeu breument els principais esdeveniments politics produts a Espanya entre el 1901 i el 1931. [2,5 punts]

 

 

 •• (examen de selectivitat). Observeu el quadre següent i responeu les qüestions:

  1. Descriviu l’esquema i situeu-lo en el seu context històric. 
  2. Identifiqueu els partits principals, expliqueu a grans trets les seves característiques més importants i citeu algun dels seus dirigents més rellevants.
  3. Expliqueu l’evolució i els episodis més significatius del catalanisme polític de 1900 a 1931, tot destacant l’obra de la Mancomunitat.

 

 •• (examen de selectivitat 2012)

                                    Bases de la Unió Federal Nacionalista Republicana (1 d’abril de 1910)
Base I. Els partits que formen actualment l’Esquerra catalana aproven aquestes Bases i constitueixen una sola corporació política amb el nom d’Unió Federal Nacionalista Republicana. La Unió es proposa treballar pel reconeixement de la nacionalitat catalana amb tot el contingut de poders constitucionals que atribuïa en Pi i Margall a l’Estat regional en lo polític, en lo econòmic i en lo administratiu […].
Base II. Sent ideal de la nova corporació la Unió federativa dins de l’Estat espanyol, condemna expressament tota aspiració separatista […].
Base V. […] La Unió Federal, continuant l’obra social d’en Pi i Margall, incorpora al seu credo el contingut d’aspiracions proletàries que hagin arribat a concretar-se en fórmules jurídiques, com ara la creació d’institucions públiques protectores del treballador, reforma de les lleis civils per la humanització del contracte de treball, assegurança de les classes proletàries quant als accidents, malalties, vellesa i atur forçós […].

Pregunta 1
a) Descriviu el tipus de font i digueu de què tracta. [0,75 punts]
b) Digueu quin és el context històric de les dades que proporciona la font. [0,75 punts]
c) Expliqueu aquests dos fragments del text: [1 punt]
— «La Unió es proposa treballar pel reconeixement de la nacionalitat catalana […].»
— «La Unió Federal, continuant l’obra social d’en Pi i Margall, incorpora al seu credo […] la creació d’institucions públiques protectores del treballador, reforma de les lleis civils per la humanització del contracte de treball, assegurança de les classes proletàries quant als accidents, malalties, vellesa i atur forçós.»

Pregunta 2
Contesteu UNA de les dues qüestions:
a) Expliqueu l’evolució de la vida política a Catalunya entre el 1898 i l’esclat de la Setmana Tràgica (1909), i expliqueu aquest esdeveniment. [2,5 punts]
b) Expliqueu l’impacte de la Primera Guerra Mundial, la crisi del 1917 i la situació econòmica, social i política de Catalunya fins al 1923. [2,5 punts]

Font: Generalitat de Catalunya. Consell Interuniversitari de Catalunya. Organització de Proves d’Accés a la Universitat.

 

Llegiu el text següent:

Catalunya té posades en la Mancomunitat grans esperances (...). Les taspues de la Mancomunitat vénen assenyalades per les deficiencies o l'aUsencia de serveis públics, per l'aspiració a igualar els dels paisos més cultes, els dels grans pobles, especialment en ordre a cultura i obres públiques.
No tenim ponts a les carreteres de relació internacional com és ara la de Barcelona a França (...). Hi ha comarques extenses de Catalunya, com algunes de la provincia de Lleida, completament mancades de carreteres. Els ferrocarrils secundaris estan gairebé tots per construir (...). La xarxa telefdnica comprén un reduit nombre de poblacions; la immensa majoria de les de Catalunya no tenen encara comunicació telefonica (...).
Com que no tenen telefon, tampoc no tenen la gran majoria de les nostres poblacions edifici adequat, construit expressament per a escoles de primer ensenyament, i és aquesta deficiencia, unida a les de la formació i dotació de mestres, de conseqüencies deplorables per a l'educadó de futures generacions. Escola amb biblioteca pública, telefon i carretera, són tres elements que no han de faltar en cap, per humil i arraconat que sigui. (...)
Són incompletes i deficients les escoles ecniques industriais existents avui, ombra  apagada només del que haurien de ser,: del que Catalunya necessita que siguin perque esdevinguin element propulsor de la seva activitat agricola, mercantil i industrial. Necessitem un gran centre d'ensenyan,ca industrial en que es formin els nostres industriais i els nostres artesans de ta mena (...).

                                 PRAT DE LA RIBA, E.: Què espera Catalunya  de la Mancomunitat a "Les Mancomunitats", 1912.

 

•• (examen selectivitat) Llegiu el text següent:

  "Però la Mancomunitat ens planteja, amb més urgéncia que mai, un altre problema, un problema de poder, de funcions d'autonomia. L'Estat, autoritzant les províncies per a mancomunar-se, no s'ha desensenyorit de res, no ha traspassat a la Mancomunitat cap de les funcions que congestionen l'administració central. I sense les delegacions, la Mancomunitat, que com a personalitat ho és tot, com a poder no és res; és el paper i el segell de qué parlavaun il.lustre amic que m'escolta: és la capsa buida, és el vas que espera el contingut.
  La nostra feina capital, doncs, durant aquest primer període, és estudiar, preparar i obtenir les delegacions. [...]
  Però l'obstacle més gros serà la resistència de l'administració, la tradició d'absorció, d'abassegament de funcions i mitjans del poder públic a Espanya [...)"

                                                                      Enric PRAT DE LA RIBA, Discurs de presa de possessió
                                                                      com a president de la Mancomunital de Catalunya, 6 abril 1914

1. Resumiu les idees principals del text i situeu-lo en el context històric.
2. Comenteu l'obra de govern de la Mancomunitat de Catalunya.
3. Expliqueu els grans trets del catalanisme polític de finals del s. XIX fins a la instauración de la dictadura de Primo de Rivera
    insistint en la significació  que Enric Prat de la Riba tingué en el nacionalisme català (2p)

 

•• (examen selectivitat, 2010)
                                                                 Mancomunitat de Catalunya
Article 1. Les províncies de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona, acollint-se al Reial decret de 18 de desembre de 1913, s’uneixen indefinidament per constituir la Mancomunitat catalana […].
Article 2. Seran competència de la Mancomunitat tots els serveis i totes les funcions que la legislació provincial vigent permet establir i exercitar a les diputacions provincials.
[…] Així mateix, seran de competència de la Mancomunitat i són, per tant, traspassats a la mateixa, els següents serveis de les diputacions mancomunades:
1. Construcció de carreteres dels actuals plans provincials […].
6. Els serveis que amb posterioritat a la constitució de la Mancomunitat una o més diputacions acordin traspassar a la Mancomunitat […].
Article 4. La Mancomunitat serà representada pel president i governada per una Junta o Assemblea deliberant i un Consell permanent.

                                 FONT: Estatut de la Mancomunitat de Catalunya, aprovat per les quatre diputacions provincials
                                              catalanes (9 gener 1914).

  1. Pregunta 1
    a) Descriviu el tipus de font i digueu de què tracta.[0,75 punts]
    b) Digueu quin és el context històric de les dades que proporciona la font.[0,75 punts]
    c) A partir de la font, deduïu l’estructura i les competències que tenia la Mancomunitat.[1 punt]
  2. Pregunta 2
    Contesteu UNA de les dues qüestions:
    a) Expliqueu què era el regeneracionisme, així com l’evolució dels partits dinàstics i dels partits d’oposició tant a Espanya com a Catalunya entre el 1898 i el 1914. Esmenteu els dirigents més destacats de tots aquests partits durant aquest període.
    [2,5 punts]
    b) Expliqueu la creació, l’obra de govern i la desaparició de la Mancomunitat de Catalunya. [2,5 punts]

 

 

•• (examen selectivitat) Llegiu el text següent:
Nosaltres, des d'aquesta Catalunya que no pot tenir ministres ni generals  i quasi ja ni bisbes, d'aquesta  Catalunya eliminada sistemàticament de tota intervenció  activa en el govern d'Espanya, nosaltres, tractats de separatistes i localistes, nosaltres, als altres espanyols de bona fe, als qui senten l’ànima oprimida per la impotència actual i desitgen aixecar llur terra a una major dignitat interior i internacional, els assenyalem l’obstacle: aqueixa lluita enervant, esgotadora, inconscient a voltes, ben conscient ara, entre una nacinalitatl predominant i unes altres que no es resignen a desaparèixer; i els convidem a cloure aquest període, a engranar harmònicament unes amb altres les nacionalitats espanyoles i totes amb l’Estat, de manera que cadascuna regeixi lliurement la seva vida interior i tinguin totes la participació que per llur
importància els correspongui en la direcció de la comunitat; fent així d'Espanya, no la suma d'un poble i les despulles mortes d'altres pobles, sinó la resultant viva, poderosa, de tots els  pobles espanyols, sencers, tal com Déu els ha fet, sense mutilar-los abans, arrencant-los la llengua, la cultura, la personalitat, que són l'arrel vital de llur força.   [...]
No es facin a Madrid  il.lusions; la qüestió de Catalunya no es resoldrà amb violències, ni amb Kulturkampf, ni amb traïcions d’antics patriotes, ni amb habilitats polítiques de governants mestres a guanyar eleccions empresonant electors contraris i distribuint amb violació de totes les lleis els favors i les amenaces. L’única solució és una franca i completa autonomia. Establir-la, anar a la consagració federativa de la llibertat de tots els pobles peninsulars, és començar l'Espanya gran. Seguir el camí emprès és treballar per una Espanya més dèbil, més dividida, més disminuida cada dia.

                                                                                   Lliga Regionalista, Per Catalunya i I'Espanya gran, març de 1916

  1. Citeu les idees principals del text i situeu-lo en el seu context històric. [1,5 punts]
  2. Expliqueu què volia dir el document quan afirmava que "L’única solució és una franca i completa autonomia. Establir-la, anar a la consagració federativa de la  llibertat de tots els pobles peninsulars, és començar l'Espanya gran". [1,5 punts]
  3. Expliqueu  l’evolució i els episodis més significatius (Solidaritat Catalana,Mancomunitat, Assemblea de Parlamentaris, Campanya per l’Autonomia) del catalanisme polític de 1901 a 1931, tot identificant els partits i els dirigents més  importants. [2 punts]

 

La crisi de 1917

             

 
La segona crisi de la Restauració va estar provocada, en part, per les repercussions que la IGM va tenir en l’economia espanyola. Sent neutral, Espanya es va dedicar al proveïment  dels països bel.ligerants, la qual cosa va incrementar la producció de les  industries d’exportació i, en pujar la demanda, va augmentar el preus, enriquint a la burgesia industrial i provocant el descontentament popular al disminuir el poder adquisitiu, i militar, molestos per la insuficiència dels seus sous i la constant intromissió del rei en els assumptes militars (la guerra del Marroc).
"Il.lustració"

                       La crisi de 1917 serà el moment que confluiran els desitjos de reforma política de la burgesia catalana (ineficàcia del sistema parlamentari, descentralització), els de reforma militar per part de l’exèrcit (excés d’oficials, increments salarials, desacord per les diferències de tracte entre els militars destinats al Marroc i els de la península) i les reivindicacions populars.  La formació de Las Juntas de Defensa reclamant augment salarial i l'anulació dels ascensos per mèrits de guerra (maig) és el primer avís; davant la protesta militar, la resposta del govern va ser la suspensió de les garanties constitucionals.  El segon, la coalició de l'oposició catalana (Lliga, P.Radical i socialistes) que es posa d’acord per constituir una Assemblea de Parlamentaris de tota Espanya  i exigir  eleccions a Corts Constituents (juliol) que no va tenir gaire ressò. Llavors entra en joc el moviment obrer, que acaba declarant la vaga general (CNT,UGT) amb seguiment a Madrid, Asturias, País Basc i  Barcelona (agost). Però, davant la decantació social revolucionària que prenia la situació, l’exèrcit i els partits polítics, Lliga i P.Radical, es tornen enrere en les seves reivindicacions reformistes. El govern salva així la situació. Cambó és nomenat ministre de Fomento. 

Exercicis

Estudieu la crisi de 1917.

•• (examen selectivitat).

                                               MANIFEST DE LA UGT I LA CNT, 27 DE MARÇ DE 1917
Als treballadors espanyols i al país en general:
            En la present i crítica situació el poble s’ha adonat del que ha quedat de les promeses de la reforma de l’economia nacional. Continuen les eternes ocultacions de riquesa, els beneficis assolits amb els negocis de la guerra no es fan servir ni per fomentar la riquesa nacional, ni s’avenen a lliurar part dels seus beneficis a l’Estat; i el govern, feble amb els poderosos i altiu amb els humils, llança a diari la Guàrdia Civil contra els obrers. [...]
            El proletariat organitzat ha arribat al convenciment de la necessitat d’unificar els seus esforços en una lluita comuna contra els que emparen l’explotació aixecada en forma de govern. I responent a aquest convenciment, els representants de la Unió General de Treballadors i els de la Confederació del Treball han acordat per unanimitat:
Primer. Que a la vista de l’examen detingut i desapassionat que els sotasignats han fet de la situació actual i de l’actuació dels governants i del Parlament, [...] s’imposa que el proletariat espanyol utilitzi la vaga general indefinida com l’arma més poderosa que té per reivindicar els seus drets.
Segon. Que a partir d’aquest moment, sense parar l’acció constant de reivindicacions socials, els organismes proletaris, d’acord amb els seus elements directius, procediran a l’adopció de totes aquelles mesures que consideren adequades per a l’èxit de la vaga general.

  1. Esmenteu les idees principals del text i situeu-lo en el seu context històric. [1,5 punts]
  2. Expliqueu l’impacte econòmic i social que va tenir la Primera Guerra Mundial a Espanya. [1,5 punts]
  3. Descriviu la crisi institucional de 1917 en el camp militar, polític i social. [2 punts]

 

• LLegiu els documents següents i contesteu el qüestionari:

Text 1
          La falta de coordinación y las abstenciones de última hora hicieron que la huelga no alcanzara la amplitud esperada. Tan sólo Asturias, Madrid, Barcelona y Vizcaya respondieron con vigor, secundando el paro general.  (...) Enfrentado a una manifestaciòn obrera, el Ejército olvidó todo devaneo de reforma para apoyar el orden establecido representado por un gobierno exponente de las oligarquías. Por otra parte, los asambleistas burgueses se abstuvieron, dejando para más adelante la explicación de su postura.
            La sofocación de los focos rebeldes, sobre todo en Asturias revistió gran dureza. El comité directivo y firmante de la huelga, integrado por Basteiro, Largo Caballero y Saborit, fue detenido y, a instancias de las Juntas, juzgado por el foro castrense, siendo condenados a cadena perpetua. Por medio de la huelga general, la aspiración del movimiento se concretaba en pedir "la constitución de un gobierno provisional que aunara los poderes ejecutivo y moderador y preparara, previas las modificaciones imprescindibles en una legislación viciada, la elaboración de unas elecciones sinceras".
                                                                                                     Abella, R.: Historia de España del siglo XX

  1. Analitza per què es parla de crisi al 1917.
  2. Explica a què es refereix l'autor amb "los asambleistas burgueses" i el que sàpigues sobre aquesta qüestió.
  3. a) Quina organització va organitzar la vaga?.
    b) Quins objectius perseguia?.
    c) Va fracassar?. Explica'n les causes. 
    d) Com afectarà als seus dirigents?.
  4. a)Què eren les "Juntas de Defensa "?.
    b) Quina relació tenien amb els esdeveniments que comenta el text?
    c) Quina postura adoptaran en la crisi de 1917?.

 

Text 2
La guerra de Marruecos, en 1909 (la primera de las ya inacabables), puso de relieve aquellas necesidades apuntadas. Se llamaban reservisas a filas, y no habla uniformes, ni armamento; las unidades embarcadas en Barcelona llegaban a Melilla con lentitud, en estado lamentable. Los regimientos estaban formados por un contingente de doscientos hombres que, por su escaso número, tenía que agruparse en una sola compañía, en la que alternaban veinte capitanes para su mando; el rancho era también isuficiente, por la escasa consignación; los armamentos procedian aún de las guerras coloriales; no existín carros de ambulancia, y en estas condiciones, se embarcaban tropas de la brigada de cazadores de Barcelona que sumaban seis batallones; tres, de los cantones.
La preparación dolorosa en esta expedición disgustó profundamente a los militares que ansıaban un Ejército preparado técnica y orgánicamente.
El “Barranco del Lobo» y sus recompensas otorgadas al calor del etemo favoritismo evidenciaron lo que ocurrió más adelante. Se premió el «desastre» y se siguió sin querer escuchar la voz amiga de los militares prestigıosos que repudiaban aquellos procedimientos, consistentes para los que disponian de favor de Madrid, en ascensos y en concesiones de empresas
Una necesidad se notaba, pues, los que miraban en lo sucedido el descrédito de España y del Ejército se impacientaban. Las reuniones espontaneas se sucedían en los cuartos de banderas «;Fulanito ascendido a coronel!», decian unos. ”Menganito” ha escrito una carta a Perencejo para que deseche su aspiración de ascenso, pues, de lo contrario, lo denunciaría como responsable del aniquilamiento de la columna del coronel Alvarez, al no acudir, como se le ordenó, en su socorro.
Estas cosas se repetían y se divulgaban en el seno del Ejército. El descontento cundía, pero —siempre en el mismo olvido—pasado 1909 y los años sucesivos con sus escaramuras, nadie se volvió a acordar seriamente de las necesidades del Ejército
La descomposición política en Madrid volvió a avivar el sentimiento de justicia y la indignación vibró espontáneamente. "

                                                     Excoronel Márquez y JM. Capó: Las Juntas Militares de Defensa,
                                                     Librería Sintes,  Barcelona, 1923, p. 22-23.

  1. Que es comenta i justifica al text?.
  2. Sintetitza l'actuació dels militars a la políftica epanyola entre el 1905 i el 1930.


•Comenteu la taula de dades:

índex de salaris reals           índex de preus
1913=100                           1914=100


1913-100                    1913-100,7
1914-102                     1914-100
1915-103                     1915-100,1
1916-102                    1916-110,9
1917-106                    1917-120,3
1918-123                    1918-154,3
        1919-120                    1919 sense dades
      1920-sense dades        1920-sense dades
     1921-136                    1921 sense dades
1922-131                    1922-203,4

Boletín de Investigaciones económicas, 1933

 

La crisi institucional de 1918-23. L'època dels avalots

      
             Les crisis polítiques de 1909 i 1917, la ineficàcia de les reformes governamentals,  la crisi econòmica de la postguerra per la pèrdua de les exportacions, i l’impacta de la revolució russa suposaran la total descomposició del sistema de la Restauració.


            Les conseqüències polítiques de 1917 van ser la formació de governs de concentració de totes les forces monàrquiques i la volta al torn dels partits liberals quan la concentració no va ser possible per les desavinences entre elles, sempre conscients del perill en què es trobava el sistema polític de la Restauració. Però l’increment de l’agitació social a les zones rurals i urbanes especialment violent, que va tenir el lock-out, la creació de bandes de mafiosos al servei de la patronal (Sindicat Lliure)  i la repressió governamental (llei de fugues) com a resposta pràctica, va fer que, políticament, Espanya, entre 1918 i 1923, tingués deu governs diferents, cap d’ells de més d’un any de vida, en ocasions les Corts estiguessin tancades per la declaració de l’estat de guerra i es governés a base de decrets-lleis com a costum habitual d’un sistema que, de fet, ja no era ni constitucional, ni parlamentari. Són els anys del pistolerisme, l’època dels avalots. Mentrestant, l’oposició augmentarà i es radicalitzarà, tant les forces d’esquerra com les de dreta:

  • Creació del nacionalisme català d’esquerres per Lluís Companys (Partit Republicà Català, 1917)  i Francesc Macià (Estat Català, 1922)
  • Creació del Partido Comunista Español (1921), afiliat a la III Internacional. Lïders: José Díaz, Dolores Ibàrruri.
  • Fort increment dels seguidors dels sindicats UGT (160.480 afiliats al 1919)  i la CNT (que va passar dels 11.000 afiliats al 1910  a 700.000 al 1919, la majoria a Catalunya).
  • Increment de l’oposició militar després la desfeta d’Annual  a la guerra del Marroc (1921).

            Al 1923 el rei acceptà el cop d’estat del general Primo de Rivera, que va acabar, en la pràctica, amb la Restauració. La justificació del cop militar era presentada com a la única solució pels greus problemes del país:

  • les tenses relacions entre patrons i obrers.
  • el perill del separatisme a Catalunya
  • la corrupció política
  • la guerra del Marroc

 

Exercicis

Estudieu l'època de la descomposició dels sistema de la Restauració (1918-23) .

•Comenteu la taula de dades:

Anys Nombre    Total     Total
            vagues     obrers    vaguistes
1911    118       29271    22154
1912    169      46538     36306
1913    201     119151    84316
1914    140      76373     49267
1915     91       35413     30591
1916   178     159667    96882
1917   176      85902     71440
1918   256    136078   109168
1919   403    198733   178496
Anuario estadístico español, 1922

 

• LLegiu els textos següents:
Text 1
                                                                                 Les tensions socials al camp
            En arribar l'epoca de les collites de 1919, la tensió social era més forta que mai [...). A la darreria d'abril, nombrosos pobles de la provincia (de Córdova)  van anar a la vaga  que va durar fins al final de maig, malgrat la declaració de l'estat de guerra, la clausura dels locals obrers i la detenció dels seus dirigents. [...  ]
            Les dones s'unien als homes i sofrien com ells la repressió. Una fou morta per la Guardia Civil a Villafranca de Cordova i, mesos després, quatre més eren ferides a Lopera.  
            Per pobles i cortijos es llegien enormes inscripcions que doien: «¡Viva Lenin!» «Vivan los Soviets», «¡Viva Rusia!». Les provincies senceres de Cordova, Jaén, Sevilla i Cadis, i part de les de Malaga i Huelva, van estar en vaga perpetua durant tota la primavera i I'estiu. Aquesta vegada [les vagues] eren molt violentes. Els propietaris acceptaven sovint unes bases de treball que després no complien. El seu millor recurs era la Guardia Civil i la pistola que portaven al cinyell; els treballadors [ ... ] responien dins el mateix clima de violencia.
                                                                                                                M. TUÑÓN DE LARA

Text 2
                                                                                           Els fets de Luque   
            Efectivamente, 17 presos hay en la cárcel de Córdoba como consecuencia de dichos acontecimientos [de la població de Luque]. Desde luego, todos los presos son obreros del campo que tuvieron intervención más o menos directa en la huelga desarrollada últimamente en la referida villa. Por lo visto los han encartado en un serio proceso por agresión a la fuerza pública. Personas de aquel pueblo nos dicen que la situación del mismo, política y socialmente, es tristísima: las calles no se empiedran y andar por ellas es peor que ir por los campos; hay una, la de los Álamos, por la que discurre un arroyo que arrastra fango e inmundicias, sin que el Ayuntamiento haga ni poco ni mucho por arreglarla, las fuentes y abrevaderos están descuidadísimos, la enseñanza y la asistencia médica en gran abandono, los caminos, veredas y calles de la población sin urbanización, ni cuidados de ninguna clase [...].
            Los obreros de Luque, aparte de que lamenten y vituperen la actual administración de su municipio, se quejan de otras desconsideraciones de que les ha hecho objeto el alcalde. Dicen que después de pactar a primeros de noviembre con los patronos las bases del trabajo agrícola, se encontraron con que aquéllos las infringían y acudieron en queja a la primera autoridad local, sin que ésta les hiciera caso, en cuya actitud continuó hasta la huelga reciente, en la cual no dio ninguna respuesta a las demandas de los trabajadores. [...] El término de Luque casi entero está en manos de señores de Baena, Carcabuey, Priego, etc. y de los herederos de la marquesa de Alcaudete. La inmensa mayoría de los jornaleros lo son en absoluto, es decir, viven exclusivamente del salario.

                                                                                                                   Publicat a Andalucia, l'abril de 1919

Text3   
                                                                              El problema del campo español
            El anterior gobierno preparaba una conferencia regional agraria que reuniese en sus secciones a representantes genuinos y auténticos de las clases patronales y obreras del campo andaluz.
            El gobierno que ha sustituido al que presidía don Álvaro [de Figueroa, conde de Romanones] ha resuelto la cuestión andaluza, tan grave, tan compleja, de tan enorme importancia para la economía española, de un modo sencillo. No habrá conferencia alguna. Pero el general La Barrera marchará allende Despeñaperros «para asumir la dirección de los servicios relacionados con el orden público». [...] La consigna llega de Madrid. Los poderes centrales entienden que el problema terrible planteado en los agros béticos es solamente una cuestión de orden público. Y mandan en comisión al director general de seguridad. [...] Yo me acuerdo que hace un mes oí de un terrateniente andaluz conceptos como los que siguen: «... para mí no hay diferencias entre el sindicalista y el secuestrador, y es necesario combatirlos empleando todas las durezas y las represiones. Mientras en Madrid no se convenzan de ello saldremos a huelga mensual, a motín semanal, a disgusto diario...» [...]. El formidable conflicto andaluz puede ser resuelto de tres maneras: con la violencia de arriba, generadora de odios y represalias; con la violencia de abajo, creadora del caos; y con la acción jurídica, modificadora de las condiciones sociales. Y esta última es la razonable, la única que lleva a soluciones de concordia.    

                                                                                                                               F. Vidal (1919)

Text 4
Els avantatges [de l'anarquisme] es basaven en el fet que expressava el sentiment dels camperols, de manera segurament més fidel i sensible que qualsevol altre moviment social modern; i [...] a vegades podia arribar a una unitat d'acció gairebé espontania, aconseguida sense esforc, que deixa profundament impressionat l'espectador. Pero els seus desavantatges eren fatals. Precisament pel fet d'arribar l’agitació social moderna al camperol andalús sota una forma que va deixar totalment d'ensenyar-li la necessitat d'una organització, d'una estrategia, d'una tactica i de tenir paciencia, va malgastar les seves energies revolucionaries quasi completament. Un descontentament com aquell [...] havia d'haver estat suficient per enderrocar regims moltes vegades més forts que els corcats governs espanyols de l'epoca. L'anarquisme espanyol, pero, [...] només va presentar a les autoritats uns problemes de pura rotina policíaca. [...] Si una altra ideologia diferent hagués penetrat en el camp andalús en els anys setanta del segle passat, podia haver transformat la rebel.lia espontània i inestable dels camperols en un fet molt més temible, per més disciplinada, com a vegades ha aconseguit de fer-ho el comunisme.

                                                                                                                                               Eric John Hobsbawm

• LLegiu el text següent i resumiu-lo:
Nuevamente se agita en Cataluña el fantasma de la independencia y de la autonomía de la región.
Es este un pleito viejo que estaba adormecido por muchas y diferentes causas y que despierta hoy con una virulencia y agresividad comparable a la que tuvo en los tiempos de su esplendor (…)
La autonomía administrativa que solicitan, por boca de Cambó y de sus secuaces, secundados por los elementos republicanos (…)  y la independencia que para las cuatro provincias catalanas reclaman(…), nos parecen concepciones que no están a la altura de los momentos que vivimos (…)
Bien es verdad que de la guerra, actualmente terminada, surgen nacionalidades, se crean Estados, se alzan fronteras que la bota militarista, el imperio brutal de la fuerza había suprimido en apariencia, puesto que idealmente existían; pero ello no viene a sentar el principio de la necesidad de una lucha, de una guerra civil, de la efusión de sangre entre los habitantes de países que pueden considerarse y son hermanos, para conseguir la independencia, para llegar a ser nacionalidad.
Los tópicos que se lanzan para hacer creer en la realidad del nacionalismo, para inducir al pueblo a que se interese por estos problemas, no son ya, a las alturas que nos encontramos, suficiente acicate para que el pueblo se lance a la lucha.
(…) Las lenguas se van fundiendo paulatinamente, hasta que lleguen a formar un idioma único (…). Los sentimientos maternales creemos que pueden expresarse con igual fuerza y con igual ternura en todos los idiomas o dialectos; y en cuanto a las religiones y costumbres, las primeras desaparecen y las segundas se transforman, sin contar con que el individuo es un ser adaptable, tiene un organismo tan flexible, que se aclimata y se acostumbra a todo.
De la autonomía no hablaremos, pues tiene un marcadísimo sabor comercial y mercantil; es cuestión de números y de prebendas (…).
Por eso el pueblo, que tiene ya otras realidades, que puede oponer a estos viejos principios concepciones nuevas y normas que están más en armonía con el progreso de las clases populares  (…) no presta a las manifestaciones que en Barcelona se realizan en pro de la autonomía y de la independencia de Cataluña, el calor de su entusiasmo y la fuerza de sus convicciones.
(…) Es que el pueblo sabe ya (…) que frente al problema de las nacionalidades que le cantan los poetas de sentimientos ya casi muertos, se alza el problema internacional, el principio de que los hombres no han de reconocer fronteras, que los límites que se han de oponer al desenvolvimiento de su personalidad, no pueden ser los límites convencionales que las minorías constituidas en mandatarias quieran marcar, sino que han de ser los que la humanidad entera fije, y ésta fijará como límite el mundo (…)
Sabe, por último, el pueblo, que mientras exista un palmo de tierra en la que el individuo que la habite considere a los de más allá como extranjeros, no habrá paz sobre la tierra y la guerra ser el continuo y perpetuo estado de los pueblos.
El pueblo quiere libertad, quiere autonomía, quiere independencia; pero (…)  (no) quiere una autonomía que sólo permita desenvolver libremente al comercio y a la industria, ni una independencia que separe a una región de otras para que constituya un Gobierno y un Estado aparte. Una libertad así, una autonomía de esta clase, una independencia análoga no pueden interesarle, porque aunque lleguen a ser una realidad, el individuo siempre será esclavo, tendrá que obedecer a alguien, habrá cambiado de tiranos; pero no de tiranía.
                                            Independencia y autonomía. Barcelona " Solidaridad Obrera". 19 de Noviembre de 1918

 

• Després de llegir els textos 1 i 2 següents, comenteu-los::

Text 1
Explicant el sentit de l'acció directa  sindicalista, Pestaña va dir: "S'ha cregut i s'ha entès, amb gran interès, que l'acció directa significa exclusivament sortir al carrer per pegar-se amb els esquirols. No, estimats companys, aquesta és només una de les fases de  l'acció directa. En l'ordre de la discussió, l'acció directa consisteix en això: que els obrers tractin directament, sense mitjancers, siguin treballadors, polítics, burgesos o autoritats, amb aquells amb els quals tinguin el litigi pendent"
                                                                    Paraules pronunciades per Àngel Pestaña en una conferència donada a Madrid el 1919
                                                                      Citat a Balcells, A.: El sindicalisme a Barcelona (1916-1923)

Text 2 
Los abajo  firmantes, representantes de la casi totalidad de patrones de Barcelona, respetuosamente exponen a V.E.:
Que dado que la policía barcelonesa ha dado muestras de su impotencia para evitar las coacciones y atentados de que son víctimas tanto los amos como los obreros libres, han resuelto la formación de una policía particular que supla estas deficiencias y asegure la protección de sus vidas constantemente amenazadas, de la cual ha quedado encargado el Sr. Bravo Portillo, que tantas muestras ha dado de competencia policíaca, como lo demuestra el hecho que mientras él fue el responsable de la Brigada de Servicios Especiales no se produjoningún atentado y consiguió también la captura de los supuestos autores de anteriores atentados.
Esto  le valió la enemistad de todos los sindicatos, los mismos que todavía hoy son los que continúan imperando en  la y región y por esto no entendemos las noticias que nos han llegado de que el Sr. Bravo Protillo ha recibido la orden de salir inmediatamente hacia Madrid (...). En  consecuencia, rogamos a V.E. que haga llegar al gobierno nuestra más enérgica protesta porque el mencionado señor se vaya de Barcelona, donde presta sus valiosos servicios a la Industria y al Comercio y además cuenta con la total confianza de los abajo firmantes , los cuales vemos en él un verdadero defensor del orden y una garantía de nuestras vidas (...).
                                                                        Carta del Secretario de la Federación Patronal de
                                                                       Barcelona  al Capitán General de Catalunya (1919)

             
•• (examen selectivitat). Observeu les dades estadístiques següents i contesteu les qüestions:      
                                                            

            NOMBRE D’ASSASSINATS A BARCELONA

ANY          PATRONS   ENCARREGATS           POLICIES    OBRERS               TOTAL
1916                 -                                  1                         -                       1                      2
1917                 2                                  -                         -                       3                      5
1918                 4                                  3                         -                       6                    13
1919                 -                                  3                          5                      7                      15
1920                 8                                  4                          1                   26                       39
1921-23            9                                13                          2                 128                     152

total                 23                               24                          8                 171                     226

  1. Descriviu les dades i traieu-ne conclusions
  2. Situeu les dads en el seu context històric tot relacionant-les amb el marc polític, econòmic,i social a Catalunya entre 1919 i 1923
  3. Expliqueu l’evolució del moviment  obrer català entre 1900 i 1923 .

 

• LLegiu el document següent i responeu les questions:
                        A Catalunya, els elements reaccionaris del catalanisme sovint aixequen la bandera de les seves reivindicacions catalanes, en un sentit nacionalista.  I quan més soroll fan és quan es produeix un fet social de ressonància, talment com si cerquessin la intervenció de les autoritats de l'Estat per abatre els treballadors catalans.
Nosaltres, ho dic ací  a Madrid, i si convé també a Barcelona, som i serem contraris a aquests senyors que pretenen monopolitzar la política catalana, no per assolir la llibertat de Catalunya, sinó per defensar millor els seus interessos de classe i sempre atents a destruir les reivindicacions del proletariat català. (...)  Si pensen que es troben en perill els interessos particulars de la seva classe benestant, enfollits i a corre-cuita van cap a Madrid per tal d'oferir els seus serveis a la monarquía centralista, i més d'una vegada els haureu pogut veure vestint la casaca de ministre. És per ventura, amb la col.laboració ministerial com es poden afermar les aspiracions de llibertat nacional de Catalunya, sotmesa a una monarquia centralista i enemiga de l'emancipació dels pobles hispànics?(...). Per tant, és falsa la catalanitat dels que dirigeixen la LLiga. I és que aquesta gent avantposa els seus interessos de classe, és a dir, els interessos del capitalisme, a tot altre interés o ideologia (...) perquè a Catalunya, com arreu, el capitalisme no té ideologia.
                                             Discurs pronunciat per Salvador Seguí, el Noi del Sucre, a l'Ateneu de Madrid l'any 1919.

  1. Busca informació sobre l'autor del discurs i fes-ne un breu resum.
  2. Quina és la idea fonamental del discurs de S. Seguí?.  Comenta els seus raonaments.
  3. Explica l'evolució política de la LLiga.


•• (examen selectivitat). Llegiu el text i responeu les qüestions:
        L'home no pot aceptar el món tal com està constituït si vol assolir els recursos que li serviran per al seu desenrollatment integral. Aquesta és una, si no l'única, raó del problema social tal com actualment està plantejat. Aquest és el problema que tantes discussions i controvèrsies ha provocat, que tan profundes pertorbacions ha ocasionat, perquè no s'ha volgut, pogut o sabut, no ja resoldre, sinó ni tan sols comprendre. I això no és un p´roblema particular nostre. És el gran problema fonamental i profundament humà, que ens interessa no tan sols per la nostra condició d'assalariats, com a treballadors, com a explotats, sinò com a homes. Quan l'home resolgui amb valentia aquests problema no haurà d'ésser per a beneficiar una classe; de la seva solució, n'han de participar tots els individus. Quan serà resolt el problema social? Quan a tots els homes ens informi un alt esperit de justícia. (...) Que respongui sempre per nosaltres la justícia i la llibertat que hàgim estat capaços de forjar, i que són, sense cap dubte, els valors que han de posar l'home en condicions d'alliberar-se moralment, físicament i econòmicament. Aquesta serà la nostra obra, aquesta és la nostra obra.
                                    Fragments de la conferència "Els valors de la naixent civilització", pronunciada per Salvador Seguí al 1922.
                                    Publicat per Manuel Cruells a: Salvador Seguí, El Noi del Sucre

  1. Esmenteu les idees principals del text i situeu-lo en el seu context històric.
  2. Expliqueu les característiques de l'anarquisme i descriviu-ne l'evolució general de la seva implantació a Espanya fins al 1900.
  3. Expliqueu els trets fonamentals del moviment obrer català durant el primer terç del segle XX (1900-1931).


La dictadura de Primo de Rivera

Primo de Rivera va heretar de la Restauració un seguit de problemes:

  • El retràs econòmic que produïa descontent entre la burgesia industrial per la lentitud del procés industrialitzador i mantenia a una part de la població en la misèria.
  • El problema de l’administració de l’Estat, centralista o autonòmic, que els diversos nacionalismes defensaven enfrontant-se entre si  i que causava un particular malestar entre els militars preocupats per la unitat de la pàtria.
  • El problema del funcionament del sistema parlamentari, en el que els partidaris del  manteniment del sistema caciquil  (burgesia agrària) s'enfrontaven als partidaris de la democràcia liberal (burgesia industrial)
  • La conflictivitat social aguditzada per l’exemple de la revolució russa i la crisi econòmica de la postguerra, amenaçant l’ordre social existent i provocant gran preocupació i temor entre la burgesia agrària, industrial i l’exèrcit (inquietat per l’ordre públic).
  • La confessionalitat de l’Estat, en una situació de profund anticlericalisme popular que causava evident incomoditat als catòlics (majoritaris entre la burgesia agrària, sectors de la classe mitjana i pagesos del centre i nord).
  • La guerra del Marroc que, després del desastre d’Annual (1921), tenia profundament disgustats als comandaments militars.

El govern de Primo de Rivera, d’imitació de certes formes feixistes (Mussolini havia pres el poder al 1922), però sense l’existència prèvia d’un moviment polític feixista (no hi havia cap partit de masses), va comptar amb el recolzament de la burgesia agrària, de la industrial i de la mateixa monarquia amb la idea de què seria la persona i la forma de govern, encara que provisional, capaç de resoldre els problemes més urgents entre els citats anteriorment (especialment, d’assegurar l’ordre social després de la problemàtica viscuda en l’època dels avalots).

  • El primer  que va resoldre va ser la pacificació del Marroc, en benefici de les inversions de la oligarquia, al posar fi a la guerra després de l’acord amb França, el desembarcament a Alhucemas (1925) i la derrota d’Abd-el-Krim. El dictador va guanyar en popularitat.
  • La política econòmica pretenia aconseguir l’autarquia econòmica i el desenvolupament industrial (no es va intentar cap tipus de reforma agrària). El programa de planificació econòmica (creació de monopolis estatals –CAMPSA-, descentralització industrial, fort proteccionisme i obres públiques) es va beneficiar d’una conjuntura econòmica expansiva general durant uns anys i va permetre millorar infraestructures (carreteres, obres hidràuliques), disminuir l’atur i millorar els salaris, però, en contrapartida, es va  incrementar el deute públic i va provocar el descontentament de la burgesia industrial catalana i basca. Quan va esclatar la crisi del 29, l’oposició a la dictadura era ja molt generalitzada.
  • La resta del programa aplicat durant el Directorio militar (23-25) i el Directorio civil (25-30), intentava resoldre els altres problemes que el país tenia segons el Manifiesto, on exposava les directrius politiques que perseguia:
    • Un cop suspeses la Constitució, els partits polítics i establint una rígida censura, s'acabaria amb la corrupció del sistema polític substituint les autoritats civils per militars i seguint l’Estatut Municipal que disposava que els governadors civils eren els encarregats d’elegir als alcaldes entre els principals contribuents (amb la qual cosa el caciquisme va continuar funcionant).
    •  La qüestió de l‘administració de l’Estat, resolta a la manera centralista, posava  fi a la Mancomunitat i prohibia les manifestacions tradicionals catalanes (amb la qual cosa es radicalitzà el catalanisme d’esquerres: 1926, fets de Prats de Molló, la incursió armada de F. Macià; 1931, creació d’ERC).

    • Per resoldre la qüestió social es va declarar  il·legal el PCE i la CNT (amb la qual cosa es radicalitzà  l’oposició anarquista -1926, creació de la FAI),  s'establia una certa aliança amb els dirigents socialistes ( a canvi de no ser perseguit, el socialisme havia de moderar les reivindicacions populars) i es va portar a terme una forta  repressió contra els líders obrers. La col·laboració amb el dictador va ser una decisió difícil per als dirigents socialistes que van pensar que des de la cooperació podrien aconseguir millores socials per part del govern. A la pràctica, la col·laboració va suposar un desprestigi  tal que farà que en els darrers anys es retirés el suport socialista a la dictadura. La repressió, l’aliança amb el PSOE  i la millora de la situació econòmica van disminuir la conflictivitat social i van evitar, semblava, la revolució social.

 

              Feta la feina bruta, la classe dominant comença a veure més defectes que virtuts al règim dictatorial i l’abandona. A partir de 1927 el clima de manifestacions estudiantils i vagues fa evident que ja no controla el carrer, mentre la burgesia industrial critica la política econòmica pels mals resultats econòmics (devaluació de la pesseta, crisi financera i inflació). La falta de suport (fins i tot dins el mateix exèrcit, per les arbitrarietats del dictador) provocarà, finalment, la dimissió de Primo de Rivera.

             Llavors, tota l’oposició antimonàrquica comença a organitzar-se (Pacto de San Sebastián), i el govern (Dictablanda) es veu obligat a convocar eleccions municipals amb la intenció de conèixer l’opinió del país. El resultat de les eleccions del 12 d’abril de 1931 va sorprendre a tots, començant pels propis republicans, perquè en les grans ciutats van triomfar els partits republicans i socialista. El 13 d'abril, a Eibar, el 14 a S. Sebastià, Madrid i Barcelona es proclamava la República. Aquella nit, Alfons XIII, conscient de la seva impopularitat, s’exilià.


Exercicis

•Estudieu la Dictadura de Primo de Rivera.

Comenteu el text següent:
Al país y al ejército de españoles:
Ha llegado para nosotros el momento más temido que esperado (porque hubiéramos querido vivir siempre en la legalidad y que ella rigiera sin interrupción la vida española) de recoger las ansias, de atender el clamoroso requerimiento de cuantos amando a la patria no ven para ella otra solución que libertarla de los profesionales de la política, de los que por una u otra razón nos ofrecen el cuadro de desdichas e inmoralidades que empezaron en el año 98 y amenazan a España con un próximo fin trágico y deshonroso […]. No tenemos que justificar nuestro acto, que el pueblo sano demanda e impone […]. En virtud de la confianza y mandato que en mí han depositado, se constituirá en Madrid un Directorio Militar con carácter provisional encargado de mantener el orden público […]. No somos imperialistas, ni creemos pendiente de un terco empeño en Marruecos el honor del ejército […]. Para esto, y cuando el ejército haya cumplido las órdenes recibidas […] buscaremos al problema de Marruecos solución pronta, digna y sensata […], La responsabilidad colectiva de los partidos políticos la sancionaremos con este apartamiento total a que los condenamos”.

                                        La Vanguardia, Barcelona, 13 de septiembre de 1923

"Il.lustració"


• Llegiu els documents següents i contesteu les qüestions:

document 1
Sr. D. Luis Oteyza
Director de "La Libertad"
Como le he manifestado de palabra le reitero por escrito que el Rif no combate a los españoles ni siente ningún odio hacia el pueblo español. El rif combate a ese imperialismo invasor que quiere arrancarle su libertad a fuerza de sacrificios morales y materiales del noble pueblo español.
Le ruego manifieste a su pueblo que los rifeños están dispuestos y en condiciones de prolongar la lucha contra el español armado que pretenda quitarles su derechos y sin embargo tienen puertas abiertas para recibir al español sin armas como técnico, comerciante, industrial, agricultor y obrero.
                                   Mohamed Abd El-Krim, "Ayder" 2 agosto 1922
                                  En Gutierrez Contreras, F.: Nación, nacionalidad, nacionalismo. Barcelona, 1980, pàg. 52.

document 2
«Hemos sido acusados de rebeldes, pero combatimos por nuestro país. ¿Acaso no fuisteis vosotros el primer pueblo que tomó las armas y se precipitó por la defensa de la libertad de su suelo y de su tradición? Nos han acusado de hacer la guerra por pasatiempo, pero tales calumnias no resisten el análisis. Proclamamos nuestro deseo de vivir en paz y desarrollar los recursos de nuestro pais en beneficio de sus habitantes.
He enviado a mi hermano y mis ministros a París porque es la cuna de la libertad, la capital de la igualdad, la madre de la civilización moderna y porque esperamos que la noble nación francesa que tan frecuentemente ha protegido a los débiles y afligidos reconocerá el derecho del Riff a vivir como nación libre. Nuestro propósito, nuestro principio, nuestro ideal es la paz y la independencia.»

                                                                               Carta de Abd-el-Krim al periódico «L'Humanité», de 20 de agosto de 1925,
                                                                              en «Documents d'histoire vivante», dossier VII, ficha 8.)

  1. Resumiu les idees principals dels textos i situeu-los en el seu context històric.
  2. Comenteu la figura de Abd-el-Krim.
  3. Expliqueu quina relació van tenir aquets documents amb la dictadura de Primo de Rivera.

 

• Comenteu el següent document:

La Vanguardia, jueves, 13 de septiembre de 1923

DE LA CAPITANÍA GENERAL
CONTRA LA POLÍTICA IMPERANTE
Los militares se encargan de la dirección del Estado

Al país y al Ejército
ESPAÑOLES:
 Ha llegado para nosotros el momento más temido que esperado (porque hubiéramos querido vivir siempre en la legalidad y que ella rigiera sin interrupción la vida española) de recoger las ansias, de atender el clamoroso requerimiento de cuantos amando la Patria no ven para ella otra salvación que libertarla de los profesionales de la política, de los hombres que por una u otra razón nos ofrecen el cuadro de desdichas e inmoralidades que empezaran el año 98 y amenazan a España con un próximo fin trágico y deshonroso.
(…) Pues bien, ahora vamos a recabar todas las responsabilidades y a gobernar nosotros u hombres oiviles que representen nuestra moral y doctrina. (…)  Este movimiento es de hombres: el que no sienta la masculinidad completamente caracterizada, que espere en un rincón, sin perturbar, los días buenos que para la patria preparamos. Españoles: ¡Viva España y viva el Rey!
No tenemos que justificar nuestro acto que el pueblo sano demanda e impone.  Asesinatos de prelados, ex gobernadores (…); rastreras intrigas políticas tomando por pretexto la tragedia de Marruecos; incertidumbre ante este gravísimo problema nacional; indisciplina social (…);  impune propaganda comunista; impiedad e incultura;  descarada propaganda separatista (…)

                                                                                                    Miguel Primo de Rivera
                                                                                           Capitán general de la cuarta región.

 

•• (examen selectivitat).
Text 1
En la aplicación de lo dispuesto en esta ley, queda sin vigor el Estatuto de la Mancomunidad de las provincias de Barcelona, Gerona, Lérida y Tarragona, aprobado por el Real Decreto de 26 de marzo de 1914.
Los servicios que actualmente están a cargo de  la referida Mancomunidad serán regidos hasta el próximo día 30 de junio por el actual Consejo Permanente de la Mancomunidad, que se denominará Comisión Gestora Interina de los Servicios Coordinados.
            El gobierno intervendrá en al liquidación de los servicios mancomunales que se desglosen, y en las medidas que adopte para facilitarla tomará siempre en cuenta el promedio de los valores oficiales que en los seis meses anteriores A la publicación de esta ley hayan obtenido en la bolsa los títulos de crédito emitidos por la Mancomunidad.
                                                                                  Dissolució de la Mancomunitat de Catalunya, 20 de març de 1925

Text2
(...) reconstruir desde el poder la región, reforzar su personalidad, exaltar el orgullo diferenciativo entre unas y otras, es contribuir a deshacer la gran obra de la unidad nacional, es iniciar la disgregación para la que siempre hay un estímulo en la soberbia o en el egoísmo de los hombres. No sé si decir afortunada o desafortunadamente, pero es lo cierto que hemos pasado por un ensayo de este especial regionalismo de la Mancomunidad de Cataluña y ha conducido a tal grado de malentendido predominio del sentimiento regional, que, contra lo que se decía de que era convivible con el de la patria grande, lo hemos visto galopar desenfrenadamente hacia el nacionalismo y el separatismo, haciendo pasar a los catalanes amantes de España horas de amargura y humillación.
                                              Declaracions del general Primo de Rivera, publicades a La Vanguardia el 22 de març de 1925

  1. Resumiu les idees principals dels textos i situeu-los en el seu context històric. (1 p)
  2. Expliqueu què va ser la Mancomunitat de Catalunya, quins van ser els seus dirigents principals i quina va ser la seva obra de govern. (2p)
  3. Expliqueu quines van ser les causes principals que expliquen l'adveniment de la dictadura de Primo de Rivera i quina va ser la seva actitud envers Catalunya. (2 p).


Generalitat de Catalunya.Proves d’accés a la universitat. Convocatòria 2014 Història

                                                                    La dictadura de Primo de Rivera
En la figura de Miguel Primo de Rivera, fill de coronel retirat, terratinent, s’observen trets provinents de la societat provinciana on es va educar —Jerez de la Frontera—: conformisme social, afirmació de masculinitat, enlluernament per la vida «alegre» de les grans ciutats (vodevil, balls i festes) i pel tracte amb l’«alta societat», o sigui, els trets del «senyoret» andalús. A aquests, s’hi afegeixen altres valors rebuts tant de l’ambient familiar com de l’Acadèmia Militar […]. De tot això no queda sinó una referència constant però irreflexiva a valors tòpics: honor, valor, pàtria, família, religió, etc.
Mancat de cultura inteŀlectual o artística, però de caràcter obert i amb una indubtable curiositat per les persones i, a través d’elles, per les idees que representen, Primo de Rivera sembla molt receptiu —encara que ho sigui d’una manera superficial i transitòria— a les opinions de qui s’ha guanyat la seva amistat. Amb el risc evident d’adoptar una marxa zigzaguejant en rectificar els passos en fals que l’entusiasme l’impulsa a fer. D’aquí que, en molts aspectes, aparegui la contradicció entre una política fonamentalment conservadora i unes quantes proposicions noves […].
                                       Font: Manuel Tuñón de Lara et al. Historia de España. Vol. IX: La crisis del Estado: dictadura,
                                        república, guerra (1923-1939). Barcelona: Labor, 1981, p. 44-45. [Text traduït]


Pregunta 1
a) Descriviu el tipus de font i digueu de què tracta. [0,75 punts]
b) Digueu quin és el context històric de les dades que proporciona la font. [0,75 punts]
c) Expliqueu TRES de les característiques del personatge al qual es refereix la font. [1 punt]

Pregunta 2
Contesteu UNA de les dues qüestions següents:
a) Expliqueu les causes de l’adveniment de la dictadura de Primo de Rivera, les polítiques repressives que va aplicar, l’obra de govern i les causes del final d’aquest règim polític. [2,5 punts]
b) Valoreu l’impacte de la Primera Guerra Mundial a Espanya, així com el període 1918-1923, i esmenteu-ne els aspectes polítics, econòmics i de conflictivitat social més destacats. [2,5 punts]

En acabar, podeu consultar la correcció.

"Il.lustració"
Primo de Rivera (sentado a la derecha) al frente del Directorio Civil en 1925. A su lado, el rey Alfonso XIII

 

• Comenteu el text següent:
               Els anarquistes no deixen de ser-ho quan actuen dintre de les organitzacins sindicals, i ja és ben sabut que els anarquistes tenim una aspiració político-social: l'ensorramente de l'Estat, i no per destruir-lo, sinó per edificar damunt les seves ruïnes una justícia social més veritable.
                Vull dir amb això que els anarquistes som els primers a refudar el sindicalisme quan aquest es limita a ser un instrument per a la conquesta de millores immediates, més ben dit, quan es limita a voltar la sínia.  L'anarco-sindicalisme dóna al sindicat una expressió tàctica ben definida i una finalitat revolucionària. (...) Crec que el sindicat "és el laboratori on s'elabora la societat de l'esdevenidor". Amb la conquesta de millores immediates, el sindicat no elabora la societat futura i, si esdevé laboratori per elaborar-la és gràcies al llevat revolucionari aportat pels anarquistes. (...) L'organització sindical, tal com la veiem els anarquistes, és la palanca  per destruir el capitalisme i l'Estat, i és la base de la societat de l'esdevenidor.
                Destruir el capitalisme i l'Estat, obtinguda pel poble la possessió dels mitjans de producció, canvi i transport, el problema més gran, potser l'únic problema, és el d'organitzar la producció i la seva distribució.
                Això és normalment molt més a mans de les organitzacions sindicals que no pas a les de cap partit, per partit de classe que vulgui dir-se”.    
                                                                             Article escrit pel dirigent cenetista Joan Peiró al diari "L'opinió" (8-12-1928)


•• (examen selectivitat). Observeu l'organigrama adjunt i contesteu les preguntes que teniu a continuació:

  1. Descriviu l'organigrama anterior (2p)
  2. Situeu en el seu context internacional la Dictadura i expliqueu la seva acció de govern en relació a Catalunya (1,5p)
  3. Expliqueu les característiques de l'anarquisme i descriviu-ne l'evolució general de la seva implantació a Espanya fins al 1931 (1,5 p).


•• (examen selectivitat).

Conflictivitat laboral a Espanya (1915-1930)

  1. Pregunta 1
    a) Descriviu el tipus de font i digueu de què tracta.[0,5 punts]
    b) Digueu quin és el context històric de les dades que proporciona la font.[0,75 punts]
    c) Deduïu de la font els períodes de conflictivitat laboral més alta i més baixa.[0,75 punts]
  2. Pregunta 2
    a) Expliqueu els efectes de la Primera Guerra Mundial sobre l’economia i la societatespanyoles, la crisi del 1917 i l’evolució de la situació social i política fins al 1923.[1,5 punts]
    b) Expliqueu com es va iniciar, què va ser i com va acabar la dictadura del general Miguel Primo de Rivera.[1,5 punts]

                     Any        nombre d'obrers en vaga

1915          56818
1916        129004
1917        124222
1918       197446
1919       396482
1920       611710
1921       133991
1922       135856
1923       134368
1924         30602
1925         66358
1926         22557
1927         70616
1928         70024
1929         55576
1930       270330 
Font A.Carreras i X. Tafunell . Estadísticas históricas de España:
siglos XIX y XX
vol III ed. Bilbao fundació BBVA, 2005

 

 

• Llegiu els documents següents:

document 1

Interpretant el sentiment i els anhels del poble que ens acaba de donar el seu sufragi, proclamo la República Catalana com Estat integrant de la Federació Iberica.

D'acord amb el President de la Regública federal espanyola senyor Nicet Alcalá Zamora, amb el qual hem ratificat els acords presos en el pacte de Sant Sedastia, em faig carrec provisionalment de les funcions de President del Govern de Catalunya, esperant que el poLle espanyol i el catala expressaran quina és en aquests moments llur voluntat.

En fer aquesta proclamació, amb el cor obert a totes les esperances, ens conjurem i demanem a tots els ciutadans de Catalunya que es conjurin amb nosaltres per fer-la prevaler pels mitjans que siguin, encara que calgués arriLar al sacrifici de la propia vida.

Preguem que cada català, així com tot altre ciutada resident a Catalunya, es faci carrec de l'enorme responsabilitat que en aquests moments pesa sobre nosaltres. Tot aquell, doncs, que pertorbi l'ordre de la naixent Regública Catalana, sera considerat com un agent provocador i com un traidor a la Patria. Esperem que tots sabreu fervos dignes de la llibertat que ens hem donat i de la justicia que, amb l'ajut de tots, anem a establir. Ens recolzem sobre coses immortals com són els drets dels homes i dels poLles i, morint i tot si calgués, no podem perdre.

En proclamar la nostra República, fem arribar la nostra veu a tots els poLles d'Espanya i del món, demanant-los que espiritualment estiguin al nostre costat i enfront de la monarquia borbonica que hem abatut, i els of erim aportar-los tot el nostre esforç i tota l'emoció del nostre poble renaixent per afermar la pau internacional.

Per Catalunya, pels altres pobles germans d'Espanya, per la fraternitat de tots els homes i de tots els pobles, Catalans, sapigeu fer-vos dignes de Catalunya.

                                                                             Al locució de Macia proclamant la República Catalana (14 dabril de 1931).

• Que és allò que estableix aquesta declaració? Quines conseqüencies va tenir?

 

document 2

Las elecciones celebradas el domingo me revelan claramente que no tengo hoy el amor de mi pueblo. Mi conciencia me dice que ese desvío no será definitivo, porque procuré siempre servir a España, puesto el único afán en el interés público hasta en las más críticas coyunturas. Un rey puede equivocarse, y sin duda erré yo alguna vez; pero sé bien que nuestra patria se mostró en todo tiempo generosa ante las culpas sin malicia.
Soy el rey de todos los españoles, y también un español. Hallaría medios sobrados para mantener mis regias prerrogativas, en eficaz forcejeo con quienes las combaten. Pero, resueltamente, quiero apartarme de cuanto sea lanzar a un compatriota contra otro en fratricida guerra civil. No renuncio a ninguno de mis derechos, porque más que míos son depósito acumulado por la Historia, de cuya custodia ha de pedirme un día cuenta rigurosa.
Espero a conocer la auténtica y adecuada expresión de la conciencia colectiva, y mientras habla la nación suspendo deliberadamente el ejercicio del Poder Real y me aparto de España, reconociéndola así como única señora de sus destinos.
También ahora creo cumplir el deber que me dicta mi amor a la Patria. Pido a Dios que tan hondo como yo lo sientan y lo cumplan los demás españoles.

           Alfonso, Rey (14 de abril de 1931).

                                                                                    Manifiesto de Alfonso XIII: diario ABC, 17 de abril 1931

"Il.lustració"

 •Si voleu més informació, consulteu el material d'ampliació:

Font primàries

La opinión pública ante la guerra (1898) -Examen Selectivitat-
Federació Patronal de Cataluña (1920)
El desembarco de Alhucemas -Examen Selectivitat-

Fonts secundàries

Las finanzas del País Vasco
El origen liberal del catalanismo
Tics machistas de Ortega y Marañón
Examen selectivitat sobre un mapa de l'illa de Cuba
Taula sobre Conflictivitat laboral a Espanya (1915-1930) -Examen Selectivitat-
Taula sobre vagues a Espanya, 1914-1920 -Examen de selectivitat-
Entrevista a F. X. Baladia, descendiente de la gran burguesía que reivindica el esplendor de su linaje    



Exercicis de síntesi i repàs

Seleccioneu la idea correcta  sobre  L'ÈPOCA  DE LA RESTAURACIÓ (1898-1931):

1. L'economia espanyola era una economia industrialitzada.
2. La situació política era d'una gran inestabilitat perquè la majoria de les forces  polítiques estaven en l'oposició, és a dir, no
     recolçaven el sistema establert.
3. La majoria dels diputats del Parlament eren liberals.
4. L'Estat espanyol estava centralitzat (era unitari) .
5. El caciquisme  assegurava a la burgesia agrària el control del poder polític.
6. A principis de segle hi havia una gran conflictivitat social.
7. La LLiga Regionalista era un partit votat per un ampli sector de l'alta burgesia catalana.
8. Els partits republicans eren revolucionaris, anticapitalistes i antidemòcrates.
9. La CNT era el principal partit anarquista, pero no guanyava mai les eleccions perquè estaven manipulades.
10. La burgesia agrària era la classe dominant.
11.El sistema polític era democràtic perquè hi havia sufragi universal.
12.El sindicat anarquista UGT era el majoritari a Catalunya.
13.La Generalitat era el govern de Catalunya.
14.Les dones tenien dret de vot des de la reforma constitucional de 1890.
15. Els partits  nacionalistes eren partidaris d'un Estat descentralitzat.
16. La  petita burgesia votava preferentment als partits republicans.
17. A principis del segle XX no hi havia ja pagesos a Catalunya perquè s'havia  industrialitzat.
18. Anselmo Lorenzo és considerat el fundador del PSOE.
19.Pablo Iglesias va ser el primer diputat soclialista al Parlament espanyol.
20. La majoria del burgesos eren catòlics i molts dels obrers anticlericals.
21. La LLiga Regionalista aconsegueix per primer cop representació parlamentària a les eleccions de 1901  
22. Solament hi havia un Parlament  a tota Espanya.
23.Tots els majors d'edat tenien els mateixos drets.
24. La majoria dels obrers  catalans  eren socialistes.

Solucions enllaç amb la correcció

 

acudits
Comenteu aquestes imatges

 

 

 

•Observeu el gràfic i responeu les qüestions:
  1. Comenteu la informació que proporciona el gràfic, relacionant-lo amb el sistema polític de la Restauració (1,5p)
  2. Expliqueu les causes de la descomposició o crisis d'aquest sistema polític (1p)
  3. Comenteu la crisi de 1917i les seves conseqüències (1p)
  4. HI havia altres forces polítiques que l'autor no ha representat en el gràfic?. Indiqueu quines són i quina és la seva postura quant al tipus d'Estat i en relació al govern (1,5p).

Principals tendències de l'opinió pública espanyola (1898-1931)

gràfic sobre les tendències de l'opinió pública espanyola
  Si voleu veure la descripció textual del gràfic cliqueu aquí

 

•• (examen selectivitat, 2009)
  1. Pregunta 1
    a) Descriviu el tipus de font i digueu de què tracta.[0,5 punts]
    b) Digueu quin és el context històric de les dades que proporciona la font.[0,75 punts]
    c) Descriviu les àrees i els nuclis on la paralització laboral va ser més important.[0,75 punts]
  2. Pregunta 2
    a) Expliqueu la crisi del 1917 i els efectes que va tenir en la societat i la política espanyoles. Feu referència als anys del pistolerisme.[1,5 punts]
    b) Expliqueu l’establiment i les principals realitzacions de la dictadura del general Primo de Rivera.[1,5 punts].
mapa d'Espanya a la crisi de 1917

                                 

Pel.lícules recomanades

•Antoni Ribas, 1976 La ciutat cremada. En acabar, podeu respondre el qüestionari.

.

•Vídeos:

  • http://www.youtube.com/watch?v=kJdwzY1o7k8&feature=related Barcelona en 1908 vista desde un tranvía (muda) 7'
    qüestions:
    1. Descriviu la manera de vestir dels homes i les dones, dels nens i les nenes.
    2. Es podria deduir de la manera de vestir a quina classe social pertanyien?
    3. Quina mitjans de transport observeu?.

• De la Col·lecció de vídeos didàctics del Departament d'Ensenyament: sèrie "Hª de Catalunya edu":  sobre F.Macià i   L.Companys

•Minisèrie de TV3 sobre l'època dels avalots:
                                     http://www.tv3.cat/videos/2869570/Una-historia-damor-en-la-Barcelona-del-pistolerisme

•Sèrie de TV3 "La memòria dels cargols", una visió humorística de la història:
http://www.tv3.cat/videos/2920730/Mes-es-va-perdre-a-Cuba  (56') sobre la crisi del 98
http://www.tv3.cat/videos/2934730/Els-pastorets  (45') la pagesia catalana als inicis del segle XX
http://www.tv3.cat/videos/2934690/Lopi-del-poble  (46') els anys 20

 

                                        QÜESTIONARI SOBRE LA PEL.LÍCULA LA CIUTAT CREMADA

Introducció: el marc històric.
                 •Comenteu el sistema polític que hi havia a Espanya (començaments de segle)
                  •Comenteu les forces socio-polítiques predominants a Catalunya i el seu programa polític.


Descripció i anàlisi d'algunes seqüències:


Escena I                       Una masia al 1899 (arribada del soldat i l'oncle a la masia)
feu una descripció de l'escena explicant:
               -què passa (què fa por al caball?).
               -quins personatges hi viuen a la masia (identificació social de la família, a  què es dedica el  pare, què vol                  inculcar el pare al fill petit?).
              -els personatges que hi arriben (qui són, d'on venen, què han fet allà?, de quina guerraparlen).
              - per què es precupen per la bossa del Josep?

Escena II                      Les fàbriques de principi de segle
feu una descripció de l'escena explicant:
               -característiques empresarials (branca industrial, com s'identifica l'empresari, tipus  d'obrers).
               -què representa la primera seqüència
               -quin esdeveniment polític està passant?
               -identifiqueu les ideologies que apareixen i feu un breu comentari de les seves característiques i de la posició
                 que defensen davant l'esdeveniment anterior.
               -quin va ser el resultat electoral a Catalunya?
               -comenteu l'última seqüència
                -quina llengua s'utilitza al llarg de l'escena? (personatges i mitjans de comunicació)


Escena III                     Juliol 1909 La Setmana Tràgica
comenteu l'escena explicant:
               -quins esdeveniments polítics hi passen?
                -qui havia convocat la vaga? per què?
                -quin tipus d'exercit hi havia a Espanya? Com funcionava el sistema de quintes?
               -al llarg d'aquesta seqüència apareixen uns personatges que representen el comité de vaga, què  pretenen?
               -qui i per què es cremen els convents?
               -cerqueu informació sobre l'Escola Moderna.
               -analitzeu les diferents postures davant la revolta:
                               -de l'empresariat                       -dels partits polítics catalans (hi ha divisió entre els polítics?)
                              -del Govern Central                   -de l'exèrcit
Conclusió:
                  - Escriu sobre quina ha estat la intenció del director en fer la pel.lícula, o sigui, la posició ideològica del film
                      davant els fets que presenta.
                  -relacioneu l'episodi de La Setmana Tràgica amb la situació política espanyola de l'època.
                  - Valoració personal de l'obra: Es tracta de cloure el comentari fent un judici personal tant d'alló que t'ha
                     suggerit el film com de l'interés general que pot tenir l'obra, a partir de les virtuts i/o els defectes que té,
                     segons el teu criteri.

                 

Examen

A) Observeu el gràfic i responeu les qüestions:

          PERCENTATGE DE LA DESPESA DE L'ESTAT DEDICADA
                  A DEFENSA i A EDUCACIÓ
       gràfic sobrte la despesa de l'estat
Publicat per M. Carmen GARCíA Nieto i E. YLLAN, Justo: Historia de España
Si voleu veure la descripció textual del gràfic cliqueu aquí

  1. Descriviu el gràfic i situeu-lo en el seu context històric. [1 punt]
  2. Identifiqueu i comenteu breument el fets que expliquen l’evolució de les despeses en defensa durant el periode que s'indica en el gràfic. ( 2 punts)
  3. Comenteu les conseqüències de les dades relatives a l’educació[1punt]     
  4. Exposeu breument els fets socials i polítics més rellevants de la història d'Espanya durant el primer terç del segle xx (1900-1931). [2,5 punts]

 

B) Observeu la taula i responeu les qüestions:

                        NOMBRE D’ASSASSINATS A BARCELONA
ANY   PATRONS    ENCARREGATS    POLICIES     OBRERS      TOTAL
1916               -                      1                     -                      1                     2
1917               2                     -                      -                      3                     5
1918               4                     3                     -                      6                     13
1919               -                      3                     5                     7                     15
1920               8                     4                     1                     26                   39
1921-23         9                     13                   2                     128                 152

total                23                   24                   8                     171                 226

1. Descriviu les dades i traieu-ne conclusions (1p)
2. Situeu les dades en el seu context històric tot relacionant-les amb el marc polític, econòmic i social a Catalunya entre 1919 i 1923 (2,5p).

 

En acabar, podeu consultar la correcció.


OBJECTIUS

•Recordar l'expansió del capitalisme industrial europeu i la inestabilitat política internacional  que suposa  l'imperialisme fins
    derivar en la I.G.M i II G.M..
•Recordar la Revolució Rusa com a  manifestació d'una crisi de l'Antic Règim encara no superada: l'última revolució burgesa i la
    primera revolució socialista.
•Recordar la crisi del liberalisme i el sorgiment del fascisme en  una Europa cada cop més radicalitzada.

•Comprendre les dificultats per consolidar el sistema liberal i les causes de la crisi del liberalisme espanyol.
•Comprendre l'increment de l'oposició revolucionaria en front dels desequilibris que genera la situació anterior.


"il.ustració"Enllaços d'interés

Comentari

1http://www.historiasiglo20.org/HE/12.htm

2 http://webquest.xtec.cat/webquest2009/escola/index.htm


3http://cultura.gencat.net/anc/Sdanc/llista_documents.asp?tipuscerca=
dossier&codidossier=22#

4 http://www.flickr.com/photos/xcaballe/3757982577/in/photostream/


5 http://centros5.pntic.mec.es/ies.parque.de.lisboa/alumnos2001/


6 http://www.xtec.es/~jrovira6/restaur2.htm

7 http://www.xtec.net/~jbuxader/historia/temes/escat/crisirestauracio.htm

8 http://www.xtec.net/~jbuxader/historia/temes/escat/economiaXX.htm

9 http://www.xtec.cat/~jcaste16/resum%20segle%20xx.htm


1 Informació sobre la crisi de la Restauración

2 Webquest sobre l'escola entre 1900-1939 on es reflectien els
   canvis més destacats de la societat catalana i espanyola.

3 dossier de fotografies sobre la Setmana Tràgica de l'Arxiu
   Nacional de Catalunya.

4 Més fotografies de la Setmana Tràgica a Barcelona

5 Treball fet per alumnes de 2on de Batxillerat
   sobre La Hª de la mujer en España

6 Fonts documentals (1898-1931)

7 Informació sobre el període 1898-1931

8 Informació sobre l'economia i la societat espanyoles al s.XX

9 Resum del tema La crisi de la Restauració (per preparar la
   selectivitat)

 

Tornar a l'Index de Segon de Batxillerat                                                   Tornar a l'Index General