INFORMACIÓ |
Una espècie és una unitat bàsica de la biodiversitat. S'anomenen amb mots llatins i en cursiva. També podem dir que són un conjunt d'éssers vius que mitjançant la taxonomia biològica es descriuen a través de les jerarquies de parentesc i similitud. Aquí trobareu una petita informació sobre les espècies que hem seleccionat. So Agut : 1) Pit-roig, Petirrojo, Robin, Erithacus rubecula
2) Mallerenga blava, Herrerillo común, Blue Tit, Parus caeruleus
So Greu : 3) Corb, Cuervo, Raven, Corvus corax
4) Duc, Búho real, Eagle Owl, Bubo bubo Cant Rítmic: 5) Puput, Abubilla, Hoopoe, Upupa epops
6) Perdiu, Perdiz, Red-legged Partridge, Alectoris rufa
Cant Melòdic: 7) Merla, Mirlo, Blackbird, Turdus merula
8) Mallerenga carbonera, Carbonero común, Great Tit, Parus major
http://www.mangoverde.com/birdsound http://www.islapro.com/ecologia/avium/ferrarico.htm (procés d'incubació) http://www.birding.com/species.asp |
Ocell molt popular, llueix una vistosa taca entre vermellosa i ataronjada a la cara i el pit. D'uns 14 cm, el seu aspecte és rabassut, capgròs i amb uns grans ulls foscos. Sovint estarrufa les plomes i sembla una boleta. S'alimenta a terra on es desplaça a saltirons. Li agraden els boscos i els sotaboscos frescos i humits. A l'hivern arriben molts individus del nord d'Europa per habitar de manera freqüent arbredes, parcs i jardins. Canta durant bona part de l'any melodies variades i delicades. 
Ocell petit d'uns 11 cm , fàcil de reconèixer per la coloració blava i groga, i un comportament molt actiu. Viu en boscos, sobretot en els caducifolis, parcs i jardins. Es reprodueix en forats d'arbres i li agrada també fer-ho en caixes niu. Es nodreix d'erugues i insectes, tot i que a l'hivern, quan aquests són escassos, completa la dieta amb algunes llavors. Silenciós a l'estiu, al setembre es desplaça en petits grups pels arbres cercant insectes i emetent reclams de contacte. A les acaballes de l'hivern començarem a escoltar els seus cants d'aparellament. 
Ocell tot negre d'uns 60 cm , amb el bec gros i de forta constitució. Li agrada els espais oberts, com deserts, planures i terrenys apartats, però també els boscos, sobretot de muntanya. Cap a finals de l'hivern fa el niu en penya-segats, roques, arbres o ruïnes. Viu amb la mateixa parella tota la vida.Els corbs tenen una intel·ligència i una relació social complexa, és a dir, són individus capacitats per aprendre a solucionar problemes a mesura que se'ls troben. Gaudeixen també d'un mimetisme que els capacita per emetre sons d'altres espècies. Mengen insectes, cucs i escarabats. 
És l'ocell rapinyaire nocturn més gran de tots, pot fer fins a 70 cm d'alçària. És de coloració marró i té grans “orelles”. Viu en boscos amb grans roques, penya-segats o talussos on instal·la el niu de difícil accés. Malgrat la seva mida passa molt desapercebut. És un gran caçador que s'alimenta de mamífers i ocells. És sedentari i la seva època de reproducció comença en les fredes nits d'hivern. 
Ocell molt bonic de coloració contrastada i vistosa, d'uns 27 cm , amb un gran plomall al cap, de color carbassa amb els extrems de les llargues plomes de color negre, que desplega com un ventall quan està excitat o durant el ritual d'aparellament. El bec llarg i corbat li permet perforar el terra per alimentar-se de cucs i larves d'insectes, papallones, formigues o mosques. Acostuma a furgar pels fems. El seu niu desprèn una olor peculiar i desagradable que foragita els enemics. És una espècie migradora, arriba a finals de l'hivern procedent de l'Àfrica i marxa cap al sud a mig estiu. 
Ocell típicament mediterrani, d'uns 35 cm d'alçària. Li agrada els terrenys oberts, pedregosos i amb vegetació baixa, i les terres llaurades. Pel gener, els mascles comencen el zel i la cria es desenvolupa entre abril i maig. El mascle prepara uns quants nius i la femella n'elegeix un. Són ocells sedentaris i gregaris. Als grups familiars els agrada desplaçar-se caminant i només surten volant quan es veuen forçats a fer-ho. La perdiu és un ocell bastant sorollós, ja que els mascles es poden passar llargues estones emetent els seus cants territorials. 
Viuen als boscos, parcs i jardins de gairebé tot Europa. Fan més d'un pam d'alçària, els mascles són totalment negres, amb el bec de color groc i la cua llarga. Són ocells molt vius i agitats, els agrada cercar cucs de terra a l'herba humida i, si bé no són del tot tímids, són un pèl esquius, ja que a la més mínima surten volant fent una mena de rialla molt sonora. La femella, de color marró discret, fa un niu molt net, amb herbes i fulles seques. S'alimenten de cucs, insectes, llavors i fruits, és a dir, es tracta d'una espècie omnívora. Canten melodies molt variades. 
És la més gran i coneguda de les mallerengues, petits ocells forestals i insectívors que nien en forats i caixes niu. Són molt mogudes i no gaire discretes, per això és fàcil observar-les menjant insectes pels branquillons. Crida l'atenció el color groc del pit i la panxa amb una clara franja negra al mig. Té un cant molt audible i vigorós a primeres hores del matí, amb el qual creen diàlegs entre els individus de la mateixa espècie. Podríem dir que són ocells molt interactius.