Megalitisme a L'Alt Empordà- Introducció

EL MEGALITISME

A L'ALT EMPORDÀ

**INTRODUCCIÓ - GENERALITATS**
Amb el pas del temps, les nostres terres han vist com una multitud de cultures i civilitzacions ens deixaven un llegat cultural que sota formes diverses , han permès a arqueòlegs i historiadors l'aprofundiment en l'estudi de l'organització, les formes de vida i els costums d'aquests antics ocupants. Una d'aquestes cultures, de les més antigues d'entre les que han ocupat el nostre territori, és l'anomenada
cultura megalítica. El seu estudi ,es basa gairebé de manera exclusiva en un llegat que, en forma de monuments construïts en pedra, resulta ser, la seva expressió més característica, de la qual, pren nom com a cultura i, que paradoxalment n'és gairebé l'única resta. D'altres restes materials, les constitueixen els aixovars , eines i restes ceràmiques localitzades en les prospeccions realitzades en les zones d'enterrament.
Quan aparegué la cultura megalítica ? Aquesta cultura començà durant el neolític mitjà (3600 aC), és a dir durant el IV mil·leni abans de Crist. Perdurà al llarg de l'inici de l'edat dels metalls, concretament durant l'etapa del Bronze antic (2000-1500 aC) i fins al Bronze final (650 aC). A partir d'aquesta última data, sembla ser que no es continuaren construint nous megàlits, si més no, per la zona que tractem. Pel que en coneixem fins avui dia, no es pot inscriure en cap de les cultures neolítiques classificades, ja que les seves concrecions materials, ja sigui restes ceràmiques o guarniments, mantenen trets característics de diverses d'aquelles (Montboló, Chassey,...). En qualsevol cas, les restes ceràmiques i la tipologia de les construccions descobreixen una forta presència de caràcters afins a les cultures megalítiques de la façana atlàntica del país veí. És en els sepulcres de corredor més antics, que podem localitzar a L'Albera, on aquests apareixen més clars.

Quin és el seu llegat ?

El seu llegat, consisteix en una quantitat excepcional de monuments construïts en pedra. Aquestes, tombes d'inhumació d'estils diversos, genèricament conegudes com dòlmens i , monuments commemoratius o menhirs (pedres dretes). Precisament, és a l'Alt Empordà on podem trobar una de les zones més densament poblades de megàlits de tot Catalunya, podent-ne comptabilitzar no menys de 110.

Es clar que, també en podem trobar a la Garrotxa, Baix Empordà, Gironès, La Selva, etc... ja que la construcció d'aquests tipus de monuments abastà des de les terres del nord d'Europa fins a Portugal, amb nombroses varietats culturals, depenent de la seva ubicació geogràfica, i amb tal diversificació d'aspectes que, aquests s'escapen de la temàtica aquí tractada.

L'Ambient i la població

Malgrat les intenses recerques, encara no es té informació massa precisa sobre els grups humans, recordem que no hi ha restes òssies, sobre les que basar hipòtesis, que bastien aquestes construccions, però les evidències materials

(formes ceràmiques, micròlits geomètrics, destrals), així com les medicions realitzades en els paleosòls els experts, confirma la cronologia aportada anteriorment i atorga a la cultura megalítica trets característics propis , amb forta presència d'influències diverses.

El fet que les diverses excavacions no hagin aportat restes òssies humanes, potser trobi explicació en l'alt grau d'acidesa en el Ph dels sòls on es troben assentats. Els materials utilitzats en la seva construcció solen ser el gneis, la pissarra, el granit, l'esquist i el quars. Les anàlisis realitzades utilitzant mètodes científics com el C¹⁴ (carboni 14), les datacions antracològiques i palinològiques desvetllen la presència
d'un clima més temperat, però més humit, així com una cobertura vegetal amb una major presència d'arbres de ribera i prats herbacis que a l'actualitat. Les muntanyes no es trobaven solcades de feixes com avui dia, restes de la colonització agrícola dels segles XVIII i XIX. La seva situació en altitud i la formació de denses concentracions megalítiques, fa pensar en l'existència de zones d'assentament properes, tot aprofitant petites
zones d'altiplà de l'estil de Ca N'Isaac (Palau-Saverdera) o La Verma (Espolla). Gairebé amb tota seguretat es devia tractar d'un tipus de poblament molt dispers però ja sedentari, l'organització del qual s'estructurava entorn de clans i tribus. Quantitativament , el tipus de monument més freqüent en aquesta zona, és el sepulcre de corredor , de clares influències atlàntiques i que arriba a representar el 80% de totes les construccions. De les datacions extretes dels sòls i materials obtinguts de dins els sepulcres se'n dedueix que aquests grups devien tenir en la ramaderia , la seva principal font de sosteniment, però sense descartar el conreu de cereals , com a activitat secundària, fet confirmat per les restes de cereals i aixades (Tires Llargues, Barraca, Gutina, etc.), obtinguts en les prospeccions que s'hi han realitzat.

Introducció