• Sepulcres de corredor

• Cistes amb túmul

• Galeria catalana

• Arca amb vestíbul

A continuació veiem els tipus bàsics de construccions funeràries d'època megalítica que es poden trobar a l'Alt Empordà. En primer lloc, els sepulcres de corredor, molt probablement d'influència atlàntica, que evolucionaren dels tipus de cambres subcirculars i cap a cambres trapezoïdals i pentagonals fins a plantes rectangulars i galeries catalanes ja al Neolític Final. Representen el 80% dels sepulcres megalítics de l'Alt Empordà. Els tipus més antics, de cambres subcirculars, es concentren a l'Albera central, en canvi els altres tipus es poden trobar per tota  la Serra de Roda i Cap de Creus.
La seva orientació predominant , és sud i sud-est, essent molt escàs el nombre de sepulcres orientats cap al sud-oest. Acostumaven a ser bastits sobre el terreny, amb les grans lloses de la cambra encaixades entre si mitjançant ranures. Tot davant hi havia un corredor d'alçada menor que condueix fins a la vora del túmul. Aquests solien ser d'un diàmetre d'entre 12-15 m., de forma circular i amb peristàlit de blocs ajaguts. El sepulcre restava cobert totalment, donant-li l'aspecte d'un gran montícul. En són exemples Comes Llobes de Pils, Font del Roure, El Barranc, Taula dels Lladres, Mores Altes I, Tires Llargues i Gutina. 
 

Un segon tipus  d'enterrament el trobem en les cistes de planta rectangular, molt probablement d'aportació indígena. Foren construïdes al llarg del Neolític Mitjà, però no pervindrien en el Neolític Final. Presenten un caràcter no reutilitzable. Situades generalment dins un túmul circular de pedres i terra d'uns 6-10 metres de diàmetre  amb un peristàlit de pedres ajagudes. La seva construcció es realitzava dins de trinxeres i travessant el sòl, on s'encaixava la tomba que sobresortia sempre de l'antic nivell dels terreny. En tenim exemples a la Tomba del General, Vinya d'En Berta i Sureda. Són
presents a la S. de Rodes i Cap de Creus.
 

 També " sepulcres de corredor ample". Es construïren durant el Neolític final i es el producte d'una evolució dels sepulcres de corredor. Format per una cambra de forma 
geomètrica i un corredor de gairebé la mateixa amplada. L'exemple més clar de galeria catalana és el Mas de la Mata a Port de la Selva.
 

Com a producte de la irrupció sobtada d'un nou grup cultural durant el Calcolític i que es caracteritza per la seva forma ceràmica en forma de vas campaniforme i el coneixement de les eines de coure, trobem un nou tipus de construcció megalítica, que consisteix en una caixa amb lloses de forma rectangular,construïdes enmig d'un tarter, la qual s'accedia per un vestíbul pou des d'on es podia remoure una llosa-porta. En tenim exemples a Salt d'en Peió. Podria ser que els exemples que es classificaven com "dòlmens simples", siguin d'aquesta nova tipologia. D'arques amb vestíbul pou, n'hi ha exemples a  Canadal, Mas Baleta I, II i Jaça d'en Torrent.