Documento sin título

INICI

Temps de revoltes

El teatre

La narrativa

Literatura Universal

Projectes

Bloc

SALVADOR ESPRIU

Salvador Espriu és un dels poetes fonamentals de la postguerra, i es converteix en una figura representativa de la resistència cultural sota el franquisme.

Tota l’obra d’Espriu és una meditació sobre la mort, de vegades individual, dedicada a l’enyorança de familiars o amics desapareguts; i d’altres col.lectiva, quan es refereix a la destrucció provocada per la guerra civil.

Sinera és el nom amb què s’identifica en la seva obra poètica Arenys de Mar, el poble d’on prové la seva família i on va viure els estius de la seva infantesa. Espriu converteix aquest lloc, gràcies als bons records que en té, en un espai mític, que representa el passat feliç que només existeix en el record.

Aquesta tendència es fa palesa en obres com Cementiri de Sinera (1946), o El caminant i el mur (1954), entre d’altres.

Però Espriu també té una faceta més optimista, l’esperança d’una pàtria reconciliada, en què el perdó i la tolerància han tornat la llibertat als pobles d’Espanya, i que es veu reflectida en el mite de Sepharad (Espanya en hebreu), i en obres com La pell de brau (1960), on parla de la realitat social i es compromet en la lluita per les injustícies socials i polítiques.

A continuació teniu dues composicions d’aquesta obra, que també podeu escoltar

A vegades és necessari i forçós
que un home mori per un poble,
però mai no ha de morir tot un poble
per un home sol:
recorda sempre això, Sepharad.
Fes que siguin segurs els ponts del diàleg
i mira de comprendre i estimar
les raons i les parles diverses dels teus fills.

Que la pluja caigui a poc a poc en els sembrats
i l'aire passi com una estesa mà
suau i molt benigna damunt els amples camps.
Que Sepharad visqui eternament
en l'ordre i en la pau, en el treball,
en la difícil i merescuda
llibertat.

(Dins La Pell de Brau, 1960)

Locució del poema a l’EDU365