LA POESIA DE POSTGUERRA

El panorama de la poesia catalana entre 1939 i 1959 ha estat marcat per les restriccions imposades pel franquisme, i pel mestratge de Carls Riba. Malgrat les circumstàncies adverses, aquest és un període de continuació de l’anterior, ric i divers. Als anys quaranta es conrea una poesia tancada en si mateixa, desconnectada de la realitat, que evita la reflexió sobre els fets històrics. No obstant això, a començament dels cinquanta, la temàtica de la poesia ja mostra les inquietuds, les angoixes i els problemes de l’ésser humà de la postguerra, en obres d’autors ja consagrats abans del conflicte bèl.lic i en les dels nous valors poètics (Llunyania, de Josep Carner, Salvatge cor, de Carles Riba, Cementiri de Sinera, Salvador Espriu, Poemes de l’alquimista, J. Palau i Fabre, Vacances pagades, Pere Quart, entre d’altres).