:: L'enigma de Pere el Gran ::

TERCERA PROVA. L'ECONOMIA [descàrrega en format .doc]

Durant l'edat mitjana Vilafranca es va convertir en una vila pròspera gràcies a la seva situació entre terres cristianes i musulmanes i a què el Rei Alfons li va concedir el dret a celebrar fires i mercats. La més antiga, que se celebrava ja el 1177 i que va ser confirmada per Jaume II el 1316, és la fira del Sembrar i se celebra el segon dissabte d'octubre. La més coneguda, però, és la Fira del Gall.

Fins a mitjan segle XIV Vilafranca viu una època de creixement. A partir de la meitat d'aquest segle s'inicia un cicle de calamitats, epidèmies i guerres que van causar greus perjudicis. El cicle s'inicia amb les males collites i continuarà amb la pesta del 1348.


1. Antigament Vilafranca havia tingut dues fires d'aviram. En quines dates se celebraven?


2. Es considera que la crisi del segle XIV s'inicia en una data que rep el nom de "lo mal any primer". Quin any va ser i què va passar perquè es qualifiqués de "mal any"?


3. El cereal, la vinya, l'olivera i el corral són les bases econòmiques de Vilafranca durant l'edat mitjana. La importància d'aquestes activitats es reflecteix en els noms d'alguns carrers i places de la ciutat. Alguns d'aquests noms encara es mantenen en l'actualitat, com la plaça de l'Oli, però d'altres han estat substituïts. Quins carrers o places es corresponen oficialment amb:

- la plaça dels Porcs:

- la plaça de la Verdura:

- la plaça del Blat:

- la plaça de l'Aviram:

4. 4. Amb el desenvolupament de les ciutats van aparèixer les primeres agrupacions de persones que tenien un mateix ofici, els gremis. Els membres d'un gremi solien viure al mateix carrer i encara avui en dia hi ha carrers en algunes ciutats que recorden els antics oficis. Escriu el nom de 3 carrers de Vilafranca dedicats a gremis medievals.

-

-

-


5. 5. La importància de Vilafranca com a ciutat comercial està estretament lligada a la presència d'una comunitat jueva, documentada des del segle XIII. Sembla ser que el call -barri- jueu ocupava l'illa delimitada pels carrers de Ferran, de Ponent, de Clascar i d'Alfarràs. Traça sobre aquest plànol els límits de l'antic call jueu: