El joc de la imitació, la reproducció o la lliure creació d'un dibuix aplicant l'estil d'un artista contemporani conegut, és un dels processos més adients en la descoberta i coneixement de l'estil pictòric i de la interpretació de la seva obra, alhora que és un estímul de desenvolupament de la pròpia creativitat.
 

Miró és un artista que, per la seva simplicitat en quan a formes i colors, pot ser treballat amb els nens i nenes més petits de l'escola com a introducció tan al coneixement de Miró-artista com al treball de l'estètica.  L'activitat completa pot durar aproximadament un mes, amb sessions curtes de treball plàstic i espais d'aprenentatge autònom o col.lectiu.

És necessari seleccionar unes quantes obres d'en Miró per a comparar les seves formes i elements més característics, i escollir-ne una que doni prou joc a la composició, color, línia, etc., per tal d'ésser treballada en profunditat.
 

* Per conèixer en Joan Miró, s'organitza un espai amb llibres d'il.lustracions de la seva obra. Després d'una investigació autònoma s'explica la seva vida amb suport visual: pintures, escultures, autoretrats, diapositives o les mateixes fotografies dels llibres.

* Es fa la presentació de les diverses obres seleccionades per a provocar el diàleg i la discriminació dels colors, formes i elements que es repeteixen a la seva obra.

* Es presenta el quadre escollit, "Para Emilio Fernández Miró", per iniciar un procés d'interpretació i de identificació dels elements prèviament treballats. S'inicia un  diàleg sobre els elements que més agraden (formes, colors, fons, línies, símbols, etc.), què pot ser?, què ens recorda?... Aquest diàleg estètic desemboca en múltiples interpretacions i idees sobre la utilització d'aquests elements per part de l'artista i sobre la possible utilització dels mateixos per part dels nens i nenes.

* El quadre treballat és descomposat amb múltiples peces de color plastificades i es munta un racó amb una pissarra magnètica perquè tothom, lliurement, pugui investigar i fer les seves composicions diferents a la imatge original.

És important que se'ls demani verbalitzar, en el procés d'elaboració, diferents
aspectes de la seva pròpia obra: què els ha sortit, posar nom al seu quadre, per què han utilitzat aquests elements i no d'altres, etc.

* L'activitat acaba amb una producció lliure, sobre paper, amb elements mironians
retallats i amb una pintura amb tèmpera intentant reproduir els colors, les taques, les línies, les estrelles...

* L'exposició col.lectiva de totes les produccions al passadís de l'escola permet que els nens i nenes de 3 anys puguin ensenyar a la resta d'alumnes del centre el seu treball i explicar, així, el que han après sobre Miró i la seva obra.