L'art no només existeix als museus i exposicions, però resulta evident que és en ells on hi habita i hi és viu de manera especial: l'obra, a diferència d'una bona diapositiva, pot ser tocada, envoltada, sentida, viscuda... i no només vista. Produeix la mateixa emoció que quan coneixem "en persona" algú que estem molt habituats a veure en imatges.

A veure art i a parlar d'art se n'ha d'aprendre igual que s'aprèn a veure el món des d'una perspectiva científica i s'aprèn a parlar "en" i "amb" termes científics. I sabem que una de les millors maneres per ajudar a fer qualsevol aprenentatge és partir dels coneixements dels aprenents: les seves reaccions espontànies davant d'obres concretes, el llenguatge que fan servir per expressar les seves sensacions i les característiques del món infantil (activitat, joc, etc.).
 

Activitats per a fomentar actituds de descoberta:

    * Abans de la visita (parlar, imaginar):

- Veure alguna obra a la classe i entrenar-se a descobrir coses, mirar, fer-se preguntes...

- Preparar conjuntament preguntes que ajudin a mirar millor.

- Parar atenció a com els estudiants parlen d'art: quines paraules utilitzen; els referents més habituals (sentiments, sensacions, raons...); quin paper juga, en aquest context, l'expressió "per a mi..."

- Explicar coses sobre els artistes i les obres que es van a visitar, sense intentar transmetre només el nostre significat o els significats de "la història de l'art" i sense definir prèviament què és allò que "han de veure-hi". Els nens i nenes necessiten trobar el seu significat a la seva vivència.

- Fer activitats concretes relacionades amb la percepció de la llum, els colors, el tacte, l'espai... i de relació entre els diferents sentits: els colors de la música, el tacte de les coses que tenen el nostre color favorit...

    * Durant la visita (mirar i parlar):

- Jocs per afavorir la descoberta i la interacció amb les obres d'art:

     . portar un petit marc de cartró i emmarcar allò que ens agrada més,
     . filtres de plàstic de diferents colors (o ulleres de cartró i cel.lofana),
     . trobar alguna obra a partir de
          petits puzzles amb la reproducció en b/n,
          esquemes de la composició o línies de força,
          targetes amb una sèrie de pistes.

- Moments per a parlar d'allò que s'està veient (amb monitors del propi museu o preparats des de l'escola)

    * Després de la visita (recordar, parlar i crear):

- Dialogar sobre allò que s'ha vist: Tothom ho ha vist de la mateixa manera?, Què ens ha cridat més l'atenció? Per què? Quines sensacions ens ha produït? Què hem après? Quines històries amaguen o expliquen les obres que hem vist? -les podem escriure...

- Anar a l'aula de plàstica i deixar-nos envair per l'emoció i les ganes de crear coses noves.