Afortunadament, estem deixant enrera el temps en què els escolars només coneixien les obres d'art a través dels llibres o la TV. Molts museus disposen d'una bona oferta artística, serveis de guies, monitors i activitats que faciliten i enriqueixen les visites. Però no sempre és possible desplaçar-se per a gaudir de l'art en viu i apropar els infants al món de l'art. De vegades, cal també apropar l'art al món dels infants.

Per què no convertir l'escola temporalment en una galeria d'art o en la sala d'un museu? Els infants no només miren. Fan preguntes, comenten, interpreten, busquen el sentit. Sovint les observacions d'altres companys i companyes estimulen la seva curiositat i desperten noves visions. Per què no aprofitar aquesta tendència natural i entrenar-la per a què la contemplació i els diàlegs sobre les obres d'art siguin més aprofundits?
 

A partir d'aquests pressupòsits organitzem al propi centre una exposició d'obres de 10 artistes locals, tot coincidint amb la Festa de Primavera de l'escola. Per evitar una dispersió excessiva, cada artista participa amb una o dues obres (pintura, escultura, ceràmica, fotografia, joies).

A part de contemplar aquestes obres i conèixer artistes molt propers a nosaltres, la intenció fonamental de l'exposició és afavorir la reflexió estètica compartida i potenciar el pensament a partir de les obres d'art. Per a això, la figura d'acompanyant és clau. No es tracta que hi hagi guies que ens diguin què hem de veure-hi, sinó persones que ens ajudin a mirar, que ens facin
preguntes per què ens hi fixem més, que facilitin el diàleg.

Aquesta figura d'acompanyant pren un sentit sorprenent quan es tracta de  companys i companyes que han treballat les obres una mica més a fons. Nois i noies ajuden altres nois i noies a descobrir els elements plàstics, a buscar sentit, a endinsar-se en els misteris de cada obra, a apropiar-se-la...

Per tal de preparar-se millor per a la feina que han de desenvolupar, aquest grup
d'acompanyants fa una sessió prèvia amb dos monitors del MACBA (Museu d'Art Contemporani de Barcelona), preparen diverses preguntes i uns jocs per a fer durant la visita:

- petits marcs de cartró per a mirar a través d'ells, com si emmarquéssim allò que ens agrada més.

- calidoscopis que multipliquen les nostres visions preferides.

- un sac de títols per a què els visitants els col.loquin al costat de cada obra (hi són exposades sense títol, per a afavorir més la discussió lliure sobre elles i no condicionar, en principi, la mirada).

- dues col.leccions de fotografies plastificades que tenen relació amb el contingut de les obres i que es donen als visitants perquè en parelles o petit grup, les situin al costat de l'obra que creguin li correspon. Com que no tothom té els mateixos criteris, la discussió de per a què s'hi ha posat una imatge o una altra està assegurada.

D'una manera lúdica, els nois i noies visitants van entrant en el diàleg sobre la descoberta dels diversos elements plàstics: color, llum, textures, forma, línies, materials, proporcions, contrastos... Els acompanyants, amb les seves preguntes i els seus suggeriments, acaben d'arrodonir la visita en la qual ningú no roman indiferent.