Un dels mandats més antics que recorda la cultura occidental és Coneix-te tu mateix. És segurament una de les tasques més necessàries i alhora més difícils. Si ens pregunten "En realitat, qui ets?" o si nosaltres ens preguntem "Qui sóc jo?" és probable que un cert neguit ens recorri de dalt a baix.

Hi ha preguntes òbvies, preguntes difícils o preguntes sense respostes clares que l'escola aparta dels seus desplegaments curriculars, per més que confessi pretendre una educació integral. Per què no ajudar els nostres alumnes a explorar territoris propers però desconeguts? Per què no fer-ho utilitzant llenguatges  diferents dels habituals?
 

A principi de 1997 el Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA), dins del programa El llenguatge de les arts, convidà un grup d'alumnes i mestres a realitzar un taller sobre l'autoretrat per a reproduir-lo i adaptar-lo després a les escoles.

Nosaltres l'hem fet així:

* A l'hora de filosofia els alumnes participants en el taller expliquen a la resta de la classe la idea: fer-se un autoretrat, una fotografia que expressi com sóc jo o què vull mostrar als altres de mi.

* Busquem i exposem a la classe fotos o retrats de persones de cos sencer. Dialoguem sobre allò que copsem de les persones retratades: què ens diuen els gestos, la postura, la llum, els vestits, els objectes que hi surten?

* Paral.lelament, a classe d'educació física fem un treball d'expressió corporal de sentiments, situacions, gestos... Es graven amb video per acostumar-se a la càmera i per a millorar la capacitat expressiva observant i parlant sobre les representacions dels altres i les pròpies.

* Treballem també el llenguatge fotogràfic: el paper de la postura, la llum, l'enquadrament, el contrast de colors i el resultat en b/n... Es demana que durant la setmana pensin sobre allò que volen expressar i com ho faran, inclús que assagin a casa davant del mirall.
 

* La preparació i la realització de l'autoretrat es fa en solitari a l'habitació on s'ha instal.lat un petit "estudi": càmera ja enfocada i amb un disparador a distància, camp marcat al terra, focus, etc.

* Finalment, es comenta cada fotografia a la classe, donant primer la paraula al grup, abans que l'autor confirmi, rebutgi o ampliï la visió d'aquest: Com em veuen
els altres? Expressa el retrat allò que jo volia?
 
 
 
 
 
 
 

 * Depenent del temps disponible (un mínim de 4 o 5 hores en total) es pot enriquir l'activitat amb propostes complementàries:

    - Com veig als altres i com em veuen a mi? Es pot fer en grup petit demanant que diguin o escriguin 4 o 5 característiques de sí mateix i dels altres per a discutir després. Pot fer-se en forma de joc analògic: si fos un aliment (o un animal, etc.) seria...

    - Posar títols: 1) a l'activitat (una manera d'apropiar-se-la; el conjunt resultant de títols possibles reflecteix bastant la idea i la riquesa de l'activitat); 2) a la fotografia (després de fer-se-la, en un intent de síntesi de la intenció principal de cadascú. Pot donar origen a un joc d'emparellament de títols i fotos).

    - Completar amb altres formes d'expressió, soles o combinades: text escrit, dibuix, colors, moviment, só...

    - Exposició a l'escola dels retrats, amb els seus títols i comentaris.