|
Com
totes les
Mellicta la M. deione presenta la cara superior
de les ales de color carbassa, en aquest cas més viu i uniforme
en els mascles i amb bandes més groguenques en les femelles. Pel
revers les ales posteriors tenen dues clares bandes carbasses a les zones
basals i submarginals però, a diferència de Melitaea
didyma i Melitaea trivia, no presenten
cap sèrie de puntets negres marginals. En les femelles aquestes
bandes són més pàl·lides, quedant sovint reduïdes
a petites lúnules.
És una espècie trivoltina
que podem observar d'abril a setembre, però amb menys freqüència
que Melitaea didyma. Vola per espais oberts (prats i pastures florits).
Les larves s'alimenten de diverses espècies de linària (Linaria
vulgaris, L. alpina) i de gossets (Antirrhinum majus)
principalment.
Als Països Catalans es troba
a les comarques septentrionals, àmpliament distribuïda. |
|