Dos investigadors d'Oxford han analitzat el vol de Vanessa atalanta i han comprovat que aquest vol no és un gest erràtic sinó que és fruit d'una àmplia varietat de mecanismes aerodinàmics. D'aquesta manera han descobert sis diferents moviments que fan les papallones per a mantenir-se en vol. L'estudi d'aquests mecanismes pot fer possible, en un futur, la construcció d'aparells voladors de només deu centímetres d'envergadura. Més informació.
 

El Projecte Kipepeo

La paraula kipepeo significa papallona en llengua kiswahili, llengua que parlen els habitants de les zones properes a la zona forestal d'Arabuko-Sokoke, a Kènia. Aquest espai és un dels pocs retalls que queden del bosc que antigament s'estenia al llarg de la costa oriental africana des de Somàlia fins a Moçambic, un espai que es veu sotmés a una gran pressió per part de les poblacions locals que volen convertir el bosc en terres de conreu. El Projecte Kipepeo pretén que la presència del bosc sigui un benefici per a la població local i una manera de fer-ho és utilitzant-lo com a font de papallones: els habitants recullen ous, alimenten les erugues i exporten les crisàlides abans que emegeixin les papallones. Més informació.
 

L'alliberament de papallones pot causar problemes mediambientals

Darrerament als EUA s'ha produït un increment de l'alliberament de papallones com a element festiu en casaments, actes escolars, ... Les papallones que s'alliberen són les que més agraden a la gent: espècies vistoses i de bona mida (Danaus plexippus, Nymphalis antiopa, Papilio polyxenes, Vanessa atalanta, Vanessa cardui, entre altres). Aquest alliberament pot causar canvis en les poblacions locals sigui per la introducció de malalties, per la competència pels recursos o bé per l'alteració del comportament que pot suposar el creuement d'espècies forànies amb espècies natives. També poden ser causa de plagues si hi ha manca de depredadors naturals. Més informació.
 

Les monarques s'orienten gràcies al camp magnètic terrestre...

Un estudi de la Universitat de Kansas prova que el camp magnètic terrestre és el responsable de l'orientació de les papallones monarca durant la seva migració. Els experiments s'han fet comparant el diferent comportament de les monarques quan se les sotmet al camp magnètic normal, a una inversió d'aquest camp i a una absència de camp magnètic. Més informació.
 

... o bé s'orienten gràcies al Sol ?

Però un altre estudi revela que és la llum del Sol i no el camp magnètic terrestre el que ajuda a orientar-se a les papallones monarca durant la seva espectacular migració des de l'est del Canadà fins a les muntanyes del centre de Mèxic i viceversa. Els experiments demostren que l'alteració dels rajos solars fa que la direcció del vol sigui totalment diferent a la que haurien de seguir. Més informació.
 

Papallonades de papallons

Si voleu conéixer la gran diversitat de noms que els catalans hem donat als lepidòpters llegiu l'article que en Jordi Domingo Calabuig ha escrit al número 70 del periòdic local de les Coves de Vinromà "Tossal Gros". Aquesta gran riquesa lèxica també l'hem utilitzada nosaltres per fer el fons de la pàgina d'inici d'aquest web. Podeu entretenir-vos buscant noms! Més informació.
 

Vladimir Nabokov i les papallones

En el suplement de cultura del diari Avui de l'11 d'abril de 2002 Víctor Alba ens parla de la fascinació que l'escriptor de la famosa "Lolita" sentia per les papallones (sobretot pels licènids, afegim nosaltres). El títol de l'article, "Les papallones eren més importants", ja ho diu tot. Nosaltres ja hem deixat constància d'aquesta estreta relació amb una imatge i unes paraules de l'escriptor a l'apartat de lletres d'aquesta web. També us recomanem una lectura de les seves memòries "Parla, memòria". Més informació.
 

Hi ha papallones que tenen orelles

De tothom és sabut que les arnes (els lepidòpters nocturns) tenen estructures auditives que els permeten detectar els ultrasons dels ratpenats i fugir d'ells mentre volen en la foscor. Ara bé, un recent estudi ha posat de manifest que un grup de papallones de vol nocturn però amb característiques de lepidòpters diürns, els Hedyloideus, presenten també estructures per a detectar els ultrasons. Els autors de l'estudi aprofiten el fet per dir que és, doncs, gràcies als ratpenats que aparegueren les papallones diürnes ja que el pas de papallones nocturnes a diürnes els estalviava la persecució d'aquests voraços depredadors. D'altres, però, les esperaven. Més informació.
 

Milions de papallones moren de fred

A mitjans de gener una tempesta de neu i un brusc descens de les temperatures van provocar la mort de milions de papallones monarca (Danaus plexippus) als boscos d'avets de la Sierra Volcánica Transversal, a l'estat de Michoacan (Mèxic). S'estima que la mortalitat a les colònies d'El Rosario i Chincua (on passen l'hivern d'un 60 a un 70% de papallones monarca) ha estat d'un 75-80%. Malgrat aquestes xifres sembla que l'espècie no està amenaçada ja que no s'han vist afectades altres zones de Mèxic on la papallona monarca estableix importants colònies. Aquesta papallona és coneguda arreu per l'espectacularitat de la migració que cada any protagonitzen milions d'individus quan es desplacen des de les zones estivals dels EUA i el Canadà fins als boscos mexicans on passen l'hivern. Més informació.
 

Declivi en la població de papallones a les illes britàniques

La pèrdua d'hàbitats i el canvi climàtic són les principals causes de la disminució en el nombre d'individus que han patit la majoria d'espècies de lepidòpters diürns a les illes britàniques. Segons un estudi elaborat per la Butterfly Conservation, un 75% de les 46 espècies estudiades han patit una disminució en el nombre d'individus en els darrers 30 anys. Més informació.
 

La intel·ligència de les papallones

Segons diversos estudis les papallones no només són uns bonics parells d'ales sinó que poden competir en enginy amb les abelles. El fet que les papallones no intervinguin gaire en la pol·linització de la majoria de les plantes comercials conreuades és un dels motius que ha motivat que la recerca s'hagi desentès d'aquest estudi. No obstant, els ulls de les papallones poden detectar més longituds d'ona que els que poden detectar els de les abelles i, com aquestes, poden associar colors amb recompenses i sovint respondre a l'aprenentatge amb la mateixa rapidesa. Més informació.