LES PROPOSTES DE LA LEY DE CALIDAD DE LA EDUCACIÓN I ELS NOSTRES ESTUDIANTS: LA DIVERSITAT A LES AULES.

La nova llei que s’està discutint vol negar la diversitat de la nostra societat, com si aquesta diversitat fos quelcom dolent, vergonyant. Aquesta negació es feia abans fent que l’ensenyament obligatori fos fins als 14 anys i que després els alumnes fossin separats entre els del BUP i la FP. Ara amb el nou projecte, un primer element significatiu és que en el preàmbul de la llei ja es diu que és mostra de la manca de qualitat de l’ensenyament l’alt fracàs escolar, que situa en un 25 % dels estudiants a l’Estat Espanyol. En canvi, no té en compte com des dels principis d’igualtat d’oportunitats i de cohesió social amb l’actual sistema s’ha intentat (tot i que amb una gran mancança quant als recursos i les polítiques concretes de les diferents administracions que s’hauríen d’haver implicat molt més) educar tots els i les joves del nostre país de la mateixa manera, sense fer distincions entre ells, tenint en compte la seva diversitat”.

Un altre element del preàmbul és el dedicat a “la cultura del esfuerzo, que es la garantía del aprendizaje: sin esfuerzo no hay aprendizaje”. Sobre això, voldríem dir vàries coses. Potser calia canviar que en el sistema actual es produís la promoció automàtica dels alumnes sense fer adaptacions, però l’esforç que tant s’exigeix cal començar-lo a fer des del propi Estat, invertint més i acabant amb el fet que l’Estat Espanyol estigui en els nivells més baixos d’inversió en educació de tota Europa.

Els deliris dels redactors de la llei continuen quan diuen que “la cultura del esfuerzo y la calidad en el aprendizaje están vinculadas a la exigencia de procesos objetivos de evaluación: no se ha aprendido lo que no se sabe que se ha aprendido.” I el millor sistema per saber el que s’ha après és la revàlida, que farà que els alumnes després d’anys d’avaluació continuada, se la juguin en un examen puntual. Aquest és un bon sistema d’avaluació?

“Un sistema educativo de integración y oportunidades” ens l’ofereixen amb “itinerarios educativos a partir del tercer curso de la Educación Secundaria Obligatoria. Los itinerarios son un modo de conseguir un sistema educativo más inclusivo, al ofrecer oportunidades reales a los alumnos, para que obtengan el máximo provecho de su educación” i també per separar els que han tingut més possibilitats dels que han tingut menys, tal com es feia abans amb el BUP i FP, i com ara la nostra honorable consellera permet en alguns instituts amb polítiques segregadores ja a 1er. d’ESO(fins i tot de la nostra ciutat). Quant a la igualtat d’oportunitats, tots sabem quina valoració es farà dels títols de gaduat. Es farà segons quin itinerari s’hagi seguit, .com ja passava en el sistema anterior.

L’atenció a la diversitat i l’assoliment dels aprenentatges instrumentals bàsics són els dos aspectes que han tingut més importància en la LOGSE. Doncs bé, per la nova llei el que cal és consagrar, de cara a la galeria, l’ensenyament de la llengua extrangera des del 1er. curs de primària. Després, al segon cicle de secundària “con el fin de atender la pluralidad de necesidades e intereses de los alumnos, se organizarán itinerarios, que deberán, entre otros aspectos, facilitar a los alumnos la orientación de sus estudios posteriores” com si una noia de tretze anys sabés que és el que vol fer en el futur.

En altres temes, els redactors són més clars. Com no els interessen, ni els citen i com exemple tenim els serveis de suport i assessorament al professorat especialitzats en l’atenció a la diversitat, els quals pràcticament desapareixeran de primària i secundària.

Respecte dels “alumnos extranjeros, estos tendrán los mismos derechos y los mismos deberes que los alumnos españoles. Con el fin de facilitar su incorporación al sistema educativo y a la sociedad española, deberán acatar y respetar las normas establecidas con carácter general y por los centros educativos en los que se integren.” I per tant, creiem que per fi s’aconseguirà que els Acords de 1992 entre la Comunitat Islàmica i el Regne d’Espanya es tirin endavant, garantint que qui vulgui, com fan els catòlics, pugui rebre nocions de la seva religió a l’escola.

En definitiva, la nova llei és com s’ha dit una llei regressiva que el que pretèn és enfortir la divisió social entre els més i els menys afavorits i que no poguem gaudir del sabor d’un ensenyament més just i democràtic, garantidor de la igualtat d’oportunitats per a tothom., que és el que hem intentar fer fins ara amb els minsos recursos que ens han facilitat.

 

Publicat a El 9 Nou, el juliol del 2004.