EL PAS DEL TEMPS

1. Dependència del monestir de St Cugat

2. Construcció de torres de defensa

3. Dependència de la baronia de l'Eramprunyà

4. Capella de la Salut

5. Reconstrucció de Manuel Girona

6. Guerra Civil

7. El castell com a escola

1. Dependència del monestir de St Cugat

A partir del segle X, l'església de Sta Maria i el seu castell passaren a dependre del monestir de St Cugat, que després d'uns anys cedí l'usdefruit al domini d'una família de Gavà, els Ticio.
Es convertiren en senyors del terme i rebien dels camperols una part de les collites i l'aviram. Posteriorment van percebre també una quantitat per les transmissions per herència, pels casaments, pel fet que creuessin les seves terres, etc.

2. Construcció de torres de defensa

Progressivament es produeix un deteriorament de la situació dels habitants del territori.
Entre d'altres motius la ubicació relativament estratègica de la zona fa que aquesta actui de frontera amb els musulmans i al mateix temps es veu amenaçada per un altre perill: les accions pirates de naus musulmanes i genoveses.
Aquesta situació va portar, segons Neus Lorenzo, a l'organització d'un sistema visual per avisar en cas de perill, amb la construcció de diferents torres de defensa que encara es conserven avui en dia, com la de torre Barona.
Quan s'albirava l'enemic, s'enfilaven a la torre, retiraven l'escala de mà que permetia accedir al segon pis i encenien foc per avisar del perill.
Un dels punts més importants era la Torre de Guàrdia (Barona), en un turó proper a la costa construïda al segle XII i des d'allà es posava en alerta la Casa-Quadra de Castelldefels i els masos fortificats del voltant

3. Dependència de la Baronia de l'Eramprunyà

Posteriorment va pertànyer a la família March, llavors al capdavant de la baronia de l'Eramprunyà. Els March reformen la casa-quadra (castell) i edifiquen una muralla defensiva al costat de l'església. Els barons també nomenaven un batlle com a representant de la seva autoritat.

Per diverses circumstàncies històriques, al llarg del segle XVII, l'església i el castell es va abandonant, fins acabar en estat pràcticament ruinós.
El 1719 es restaura l'església i es construeix un nou altar dedicat a la Verge de la Salut. El rector responsable de totes les reformes està enterrat a la mateixa església com ho mostra una llosa que porta el seu nom.
En el segle XIX (1810-1815), s'adorna la capella de nostra Senyora de la Salut amb les pintures al fresc que encara podem reconèixer. El mestre pintor Francisco Rodríguez decorà les parets amb estil neoclàssic i tapant altres obres de tipus barroc descobertes durant la restauració del 1994 Hi ha una inscripció que en deixa constància en una cornisa.

5. Reconstrucció feta per Manuel Girona

El castell es va anar abandonant fins que, l'any 1897 Manuel Girona va comprar la baronia de l'Eramprunyà, i per tant gran part dels termes de Gavà, Begues i Castelldefels. Va encarregar la reforma del castell, va traslladar el cementiri, i va repoblar la muntanya. Enric Sagnier va ser l'arquitecte encarregat de convertir el castell en residència senyorial i d'esbarjo. Afegeix una muralla a tot el perímetre, algunes torres i unes quantes finestres imitant l'estil gòtic florit. Afegeix la torre de Tramuntana on situa l'accés i probablement construeix o reconstrueix les dues torres quadrades d'accés que sostenen una portalada de mig punt d'aquella època. Va restaurar l'església de Sta Maria, que va passar a ser pel seu ús privat i en va fer construir una altra al peu del castell que seria per al poble, la que actualment és l'església de la mare de Déu de la Salut.

6. Guerra civil

Durant la Guerra Civil (1936-1939), el castell va ser utilitzat com a caserna i presó de les Brigades Internacionals. La capella de la Salut degué allotjar el cos de guàrdia, i els brigadistes hi van deixar una sèrie de grafits que representen paisatges i personatges històrics del moment, vaixells i avions que es devien veure des del castell, i altres representacions més simbòliques i imaginatives. Són un testimoni de l'època en una església de Santa Maria molt abandonada

7. El castell com a escola

A l'inici dels anys vuitanta hi havia manca d'escoles a Castelldefels i es van fer servir espais del castell com a aules. Hi assistien alumnes de l'escola Jacint Verdaguer i de l'escola Margalló. Ocupaven el que havien estat les quadres i les sales del primer pis, entre elles, la Sala Magna.

[PRINCIPAL]

[1. Ibers] [2. Romans] [3. Construcció] [4. Pas del temps] [5. Reconstrucció]