És per pintar una superfície gran. L'artista ha de revocar la paret amb morter de calç (com si l'enguixès, aquesta primera mà és l'arriccio , pronunciar arritxio). Damunt hi pinta amb tinta vermella (anomenada sinòpia) el seu motiu.

Després la torna a enguixar (aquesta segona capa s'anomena intonacco, pronunciar intónaco) i llavors hi posa el color.

Un fresc que s'ha fet malbé ens permet coneixer aquesta estructura: l'intonacco ha caigut i ens permet veure el dibuix que hi ha a la base.

La Sílvia roja enterrada viva (cap el 1430), Palau Trinci, Foligno. A: COLE: Giotto, The Scrovegni Chapel, 21.

L'artista es guia pel dibuix que amaga en aplicar l'intonacco per posar-hi el color.

Ara veiem el fresc acabat. El blau no agafa amb aquesta tècnica i l'artista l'ha de fer en sec, és a dir: posar el color diluït amb col·la per que s'enganxi a la paret.

Es pot veure que el blau del vestit de la dona a la dreta ha caigut i es veu la sinòpia.

Les dues dones del mig (La Mare de Déu i Elisabeth) tenen aures daurades que es fan després: tenen relleu, fet amb un motlle i són daurades perquè s'aplica or disolt amb plom.

La Visitació, a la Capella Scrovegni, de Giotto. A: COLE: Giotto, The Scrovegni Chapel,69.

Fixa't en l'edifici del fons; sembla que té tres dimensions, ¿saps el nom de la tècnica usada per donar aquesta impressió.

Compara amb la teva resposta

L'oli

Una altra tècnica humida és l'oli, a la que l'artista disol els colors en oli (de llinosa, per exemple) i l'aplica amb un pinzell sobre fusta o tela.

L'oli fa que els colors quedin molt lluents.

A vegades es pot veure el traç del pinzell, com al cas de Van Gogh.

VAN GOGH: Iris, oli sobre tela, 1889, Getty Museum. A: CARR-LEONARD: Looking at Paintings, 40.

Una altra tècnica és la pintura feta amb troçets de pedra, que en diuen tesel·les.

Sobre el mur (de pedra o maó) es posen vàries mans de guix, cada vegada més fi; sobre la última, amb els dits, el mosaicista va posant les tesel·les, una a una, de colors ben diferents.

L'Emperador Justinià (St. Vital de Ravenna), mosaic, cap el 525. A: SMITH: Ravenne, 84.

Aqui veiem com s'ha fet el cap de l'Emperador Justinià; el fons és de pa d'or vitrificat: una làmina molt prima d'or que es posa entre dues plaquetes de vidre i enforna: vidre i or es fonen i això permet crear efectes molt espectaculars amb poc consum d'or.

Ara passarem a veure els elements plàstics