Tècniques, 2

MENA: Magdalena penitent, fusta de cedre policromada, c. 1650, Museu N. d'Escultua, Valladolid. A: Historia del Arte Salvat,Vol 8, 69.

La fusta es pot tallar amb éines adients, ben esmolades i variades, per fer tots els efectes que convenen a l'artista: la suavitat dels cabells, la solidesa de la carn, la flexibilitat del vestit de fulla de palma amb el que es cobreix la Magdalena...; després, el color acaba de fer l'efecte.

Segons la tradició, la Magdalena és aquella dona pecadora que es converteix quan coneix a Jesus i decideix canviar de vida; llavors, marxa al desert, per fer penitència, que és on nosaltres la veiem; s'ha després dels seus vestits bonics i luxosos i ha deixat els seus perfums.

Està tota dedicada a Déu però la penitència i la duresa de la seva nova vida encara no s'ha reflectit en el seu cos que es jove, fresc i bellíssim. Ella s'ha lliurat del tot a Crist crucificat segons ho indica amb el seu gest.

És una obra molt pròpia del Barroc (segle XVII) que mostra l'experiència religiosa viscuda amb gran intensitat i corporalment.

BERNINI:Cap de Medusa, marbre, cap el 1630, Palau dels Conservadors, Roma. A: WITTKOVER, Bernini, 220.

Fíxa-t en la forma meravellosa com Bernini ha tallat el marbre per fer aquest cap de la Medusa. Observa les diferents qualitats segons cada cosa: la pell, els llavis molsuts, i el cabell, que té pèl i serps, veient-se els caps d'algunes; el cabell és mat però les serps són lluents i tenen moviment.

I tot és marbre, una pedra calisa i blanca, que l'artista ha treballat quasi bé màgicament.

GUYONNET: Relicari de Sta. Úrsula, 1500, or, plata, coure esmaltat i cornalina. Tresor de la Catedral de Reims (França). A: Encyclopaedia Universalis, 12, 188.

Els metalls preciosos també han estat usats pels escultors per fer les seves obres que adquireixen la qualitat d'una joia; així s'ajunten, la bellesa del disseny i el domini que de la matèria té l'artista, i el prestigi del material luxós, que llueix i atrau l'atenció de les multituds.

Aquest objecte és un relicari: una capsa per posar-hi els restes preciosos (el ossos o algun objecte que li pertenyia) d'un Sant; sant és algú com nosaltres que ha estat declarat per l'Església mereixedor de la nostra veneració, per la seva vida, escrits o mort; llavors els seus devots poden demanar-li que intercedeix a Déu per ells.

A vegades les obres es fan amb metalls molt resistents; el bronce és el que més prefereixen els escultors; és una al·leació de coure i estany, amb petites quantitats de plata i altres materials; no s'altera amb el pas del temps, costa molt de treballar i les imatges en bronce tenen un gran prestigi.

Aqui tenim un cèrvol prehistòric; és un animal que es caçaba i, a més, simbolitza la fertilitat, per les seves banyes.

Cèrvol, bronce, 16 cms, c. 1.000 anys abans de C. Museu Arqueológic de Sofia (Bulgària). A: Tesoros de las tierras búlgaras, n 7 i p. 58.