4.1.Tècniques
 

L'escultor pot treballar de tres formes diferents:

amb els seus dits dona forma a una pasta (com el guix o el fang),

amb les èines pot tallar un material dur, com la pedra o fusta

o pot usar un motlle dins del que hi aboca una substància fluida que s'anirà endurint pel pas del temps

Aqui veus diferents eines per tallar: els punxons de dalt reben cops de massa i desgasten la pedra de forma més o menys profunda, segons l'amplada de la punta.

L'arc i el mànec, al mig, són trepans i serveixen per fer forats fondos i petits (com els ulls o els tirabuixons del cabell).

Estris d'escultor. A:WITTKOWER, La Escultura, 19.

MODELAT

El modelat es fa a força d'afegir; l'escultor va posant el fang que li cal per crear la seva imatge, fins aconseguir el que vol; sovint el modelat és una preparació per fer una obra que, de forma definitiva, serà d'un material dur.

Bernini va fer aquesta figura d'àngel pel gran conjunt d'àngels que forma part de la decoració del Pont Sant'Àngelo, passant per damunt del Tíber, molt prop de la Plaça de Sant Pere. Es tracta d'un grup d'àngels que porten símbols de la Passió de Crist (la creu, la corona d'espines, la columna...).

En aquesta obra es veuen bé les empremptes de la ma de l'artista i de les èines que ha usat, diferents espàtules, per fer les diferents formes.

BERNINI:Esbós per un àngel pel Pont Sant'Angelo, Museu del Louvre (Paris). A: Encyclopaedia Universalis, 14, 784.

MIQUEL ÀNGEL: Esclau Moribund, marbre, cap el 1530, Museu del Louvre (Paris). Encyclopaedia Universalis, 14, 784.

TALLA

Ben al contrari, la talla es fa a força de treure; amb les seves èines l'artista va llevant a la peça el que li sobra; deia Miquel Àngel que l'obra acabada dorm ja d'antuvi dins del bloc.

L'artista usa estris ben durs que li permeten atacar la fusta o la pedra.

Aqui veiem la diferència entre la pell i l'altra pedra, on es veu molt bé com ha treballat l'artista.

FOSA

Per acabar hi ha el treball amb motlles dins els que es vessa la matèria líquida; s'usa, molt especialment, pel bronce.

Aqui es veu el moment en que es vessa el metall fos dins del motlle.

Ara veurem la tècnica de la fosa en bronce.

Les figures d'aquesta part són de: RINNE-FREL:The Bronze Statue of a Youth.

1. Es fa un model en guix, o un altre material fàcil de model·lar, exactament igual que l'original que es vol fondre, però una mica més petit en totes les seves dimensions i sense els detalls, com els flocs de cabell.
2. Es preparen motlles de les diferents parts de l’escultura (com la mà i el braç), que es cobreixen de cera per dins i es van unint, fent aquell membre sencer.

Cal que el bronze ocupi tan poc espai com sigui possible per raons d'estalvi i pes: el gruix pot variar a les diferents parts de la peça.

El gruix de la cera ha de ser el que es vol donar al bronze, i es fondrà, en escalfar-se, pel calor del metall roent. El buit que queda dins del motlle s’omple de sorra o guix.

3. Es treu el motlle, descobrint la cera, que es treballa en detall, afegint els cabells i altres coses, llevat d’alguns acabats (com el coure vermell dels llavis).

4. S'hi posa dues xarxes de canonades de dalt abaix, fins les diferents parts, una per vessar-hi el bronce fos, i l'altra per deixar escapar la cera fosa i l'aire.

El tot es recobreix de guix i es fan dos forats, un, dalt, per tirar-hi el metall, l’altra, sota, per què surti la cera fosa.

I s'enterra el motlle dins d'una fossa.

5. Al cap d'unes hores, quan s’ha refredat, absorbint la terra el calor del metall, es trenca el motlle i s'obté la peça original, buidant-la també del farciment que hi ha dins.

Ara ja podem passar a la composició