Estàtues i relleus.

MIQUEL-ÀNGEL: Gegant, Galeria de l'Acadèmia, Florència. A. GOLDSCHEIDER: Miquel Àngel, 220.

Ja sabem que les escultures poden estar separades del mur: llavors els hi podem donar tota la volta i en diem estàtues.

Però també és possible enganxar-les sobre la paret, com una placa; llavors són relleus i completen un edifici.

A l'esquerra tens un dels Gegants que Miquel Àngel va fer; és possible que estigui sense acabar: falta retirar part de la pedra que amaga l'escultura, presonera de la pedra; llavors li podriem donar tota la volta.

Miquel Àngel va fer aquesta peça, amb moltes d'altres, pel Sepulcre del Papa Juli II; el cos humà serveix per expressar diferents estats d'ànim: el cos, la nostra matèria, es presentat com una presó que ens fa captius i ens priva d'anar on vol la nostra ànima, per culpa de les seves limitacions (la necessitat de mengar, per exemple) i inclinacions (com el desig de posseir).

El David és una escultura estatuària: li podem donar tota la volta i tenir d'ell infinits punts de vista; això és propi de les estàtues; suposa una gran dificultad per l'artista perquè ha de tenir en compte molts punts de vista i no es pot conformar amb que la peça sigui interessant només des d'un.

MIQUEL-ÀNGEL: Gegant, Galeria de l'Acadèmia, Florència. A: GOLDSCHEIDER: Miquel Àngel, 21-22.

L'Ara Pacis és un relleu: hi ha una processó d'uns que estan fent un ritu religiós. El marbre està enganxat a la paret; l'artista ha volgut donar una impressió de profunditat i ha fet una segona fila al fons; d'aquests només es veuen els caps i els peus. L'Ara Pacis presenta un ritu solar.

Relleu exterior superior de l'Ara Pacis Augustae, marbre, any 9 a. de C. Roma.