Títol: Guerrer Jove (també anomenat A) de Riace.

Situació: Museu Nacional de Reggio Calabria (Itàlia).

Mauro Galligani

Anàlisi Material. a) Suport: La peça està feta de bronce que és una aleació de coure i estany; els ulls són d’ivori; a les parpelles queden restes de plata que també s’ha usat per les dents; els llavis i els mugrons estan coberts de fulles de coure i en queden rastres, ben vermell, a la cabellera per donar-li color.

Tècnica de la fosa en bronce

El bronce és molt dur, però els escultors el fonen i , en estat líquid, omplen uns motlles que abans han fet, amb la forma que desitjen per la seva obra; quan el metall es refreda, es fa dur i, a l'obrir el motlle, en surt l'escultura. Els treballs dels restauradors del Guerrer (1972/79) ens han permés coneixer com ha estat el procediment la seva fosa.

I Es fa un model en guix, o un altre material fàcil de model·lar, exactament igual que l'original que es vol fondre, però una mica més petit en totes les seves dimensions i sense els detalls, com els flocs de cabell.

II Es preparen motlles de les diferents parts de l’escultura (com la mà i el braç), que es cobreixen de cera per dins i es van unint, fent aquell membre sencer.

Cal que el bronze ocupi tan poc espai com sigui possible per raons d'estalvi i pes: el gruix pot variar a les diferents parts de la peça.

El gruix de la cera ha de ser el que es vol donar al bronze, i es fondrà, en escalfar-se, pel calor del metall roent. El buit que queda dins del motlle s’omple de sorra o guix.

III Es treu el motlle, descobrint la cera, que es treballa en detall, afegint els cabells i altres coses, llevat d’alguns acabats (com el coure vermell dels llavis).

IV Possiblement, s'hi posa dues xarxes de canonades de dalt abaix, fins les diferents parts, una per vessar-hi el bronce fos, i l'altra per deixar escapar la cera fosa i l'aire.

El tot es recobreix de guix i es fan dos forats, un, dalt, per tirar-hi el metall, l’altra, sota, per què surti la cera fosa.

V S'enterra el motlle dins d'una fossa.

VI Es tira el bronze roent, fon la cera, l'expulsa i ocupa el seu lloc, endurint-se.

VII Al cap d'unes hores, quan s’ha refredat, absorbint la terra el calor del metall, es trenca el motlle i s'obté la peça original, buidant-la també del farciment que hi ha dins.

VIII Les obres poden fer-se d’una sola peça o en vàries parts que s’uneixen, soldant-les, que és el cas del Guerrer, polint-les perquè no es vegin les diferències.

Els defectes i detalls poden cisellar-se per a un acabat més perfecte (polit, gravat...). També poden afegir-se algunes parts; al Guerrer tirabuixons i pestanyes es van soldar després de la fosa; això és veu, sota la banda del cabell, a la part esquerra, on s’ha després un floc de cabell.

IX La peça pot:

pintar-se, amb or dissolt en rovell d'ou o cola de farina,

deixar que es vagi enfosquint (d'on ve l'expressió broncejar, agafant la pàtina), o bé

atacar-se amb amoníac per a donar-li una tonalitat verdosa.

Al Guerrer, és el mar el que li ha donat el to verdós.

X L’escultura es subjectava a una basa de pedra amb una mena de claus de plom, els tenons, soldats i amagats dins dels peus.

b) Dimensions:

2,05 m. d’alçada; pesa 400 quilos.

El bronce ha estat atacat per l’aigua de mar i els animalons que feien el niu als seus racons, però és un material resistent i s’ha restaurat molt bé abans d’exposar-lo. Ha perdut les ninetes dels ulls i a la part esquerra de la cabellera li falta un floc de cabell; la pell de l’escultura fa com unes crostes, del temps passat al mar.

Aqui veiem el meravellós treball de restauració: l'abans, a la dreta, i el després, a l'esquerra.