L’escultura El pensador va ser realitzada al 1881 a París. Aquesta figura s’ha transformat en el símbol de l’obra completa de Rodin. Originàriament col•locada al centre de l’arquitrau de La Porta de l’Infern, aquesta figura va ser pensada per a ser Dante qui domina la turba dels condemnats portats cap a l’abisme. Encarna l’home reflexionant sobre el seu destí, i al creador sobre la seva creació.

La figura de El pensador és el més clar exemple de la progressiva independència que va tenint Rodin, respecte a Dante. Els seus dibuixos mostren suposadament a Dante apareixent (sense Virgili) en les portes. Assegut sobre una roca a la meitat de la llinda, únic element estable enmig de la confusió de figures, el poeta contempla les ànimes de l’infern.

 La referència de Dante persisteix com a mínim fins a 1885, any en que Mirbeau va escriure:

"Dante està assegut, el seu cap inclinat cap endavant, el braç dret descansant sobre la cama esquerra, impressionant en la forma nua un bell moviment tràgic”

 No obstant, poc després, Dante es va deixar caure en una dimensió més universal de la figura: amb la seva força continguda i el seu tors musculós absort en la meditació encarna El pensador.

 El mateix Rodin va explicar aquesta transformació:

 “En el front d’aquesta porta, però sobre una roca, profundament absort en la seva meditació, Dante va treure a la llei les formes pel seu poema. Darrera d’ell estan Francesca, Paolo i tots els personatges de La Divina Comèdia. Aquest projecte va quedar anul•lat. Prim i ascètic en la seva senzilla bata i aïllat dintre del conjunt, el meu Dante no hagués tingut significat. Seguint la meva inspiració original vaig fer un altre pensador, un home nu assegut sobre una roca, els dits dels peus aferrant-se dels cantons extrems. El seu cap sobre el seu puny, preguntant-se. Pensaments fèrtils lentament neixen dins la seva ment. Ell no és un somniador. Ell és un creador.”

 Aquest canvi mostra com des de la transposició d’un tema literari, Rodin cerca expressar lo universal. Per al públic El pensador va esdevenir en una icona de l’home meditant al voltant del seu destí i preparant-se per a l’acció. En el pensament de Rodin, el significat de El pensador va evolucionar des d’una representació de Dante cap a una imatge més general de l’home, que en un convulsiu esforç per alçar-se sobre la seva vida animal, es inspirat per una misteriosa il•luminació i va donar moviment al seu primer pensament.