Una vegada que es deixa endarrere el pont sobre el Clàdeu, i abans d'arribar als peus del mont Cronos, es troba l'entrada al lloc arqueològic.

El sender, que descendeix aproximadament uns quatre o cinc metres, condueix a les ruïnes del santuari i durant el seu recorregut és possible observar la profunditat que ha estat necessari excavar per a posar les restes al descobert.

Des del primer moment també es fa evident l'amplitud d'aquest enclavament, que va començar a deteriorar-se fins a convertir-se en ruïnes amb la supressió dels Jocs Olímpics i que els terratrèmols del segle VI d. de C. van devastar completament.

Olímpia no pot considerar-se una ciutat com a tal ja que en realitat era el santuari de Zeus –un dels més importants de Grècia–, i al mateix temps, el centre d'uns jocs esportius on els antics grecs van portar a terme els seus més brillants competicions atlètiques.

Els monuments que es descriuen, no es troben edificis importants propis d'una ciutat, sinó que les diferents construccions responien a la doble finalitat religiosa i esportiva, i intentaven satisfer les necessitats de l'època que resultaven pròpies a aquestes fins. Els edificis destinats al culte estaven concentrats en el territori de l’Altis. La paraula Altis significa bosc, doncs era una regió coberta per oliveres silvestres i altres arbres que s'havien consagrat a Zeus i als altres déus.

Segons Pausanies, aquest nom se li havia donat des de la més remota antiguitat. Dintre dels límits de l’Altis es trobaven tres temples principals: el de Zeus, el de Hera i el de Rea, a més del Pelòpion, el Hipodamio i el Filipèon. També havia multitud d'altars i milers d'estàtues.

A l'oest, un mur baix amb dues portes, la una orientada al nord i l'altra al sud, separava l’Altis de la resta d'edificis que eren utilitzats pels atletes, els sacerdots i els delegats estrangers: gimnàs, Palestra, Teocoleó, Leonidèon, etc. Des de l'aquest, el Pòrtic de l'Eco s'interposava entre l’Altis i l'estadi.

Al llarg del mur septentrional del cèrcol sagrat, sobre una terrassa especialment erigida com protecció contra els despreniments del Cronos, es trobaven els edificis dels Tresors d'antigues ciutats gregues. I al sud de l’Altis estaven el Buleuteri i el Pòrtic Sud.

Per a la construcció de la majoria d'aquests edificis es va utilitzar un tipus de pedra de la regió, en la formació de la qual són visibles conquilles fòssils; el seu origen es localitza en les pedreres veïnes, especialment en les muntanyes que s'aixequen al capdavant de Olímpia, al llarg de la riba esquerra de l’Alfeu. Segons l'opinió dels geòlegs, l'existència d'aquest tipus de pedra indica que milions d'anys endarrere la regió va ser un fons marí.