QUÈ ÉS EL RACIONALISME?

El mot “racionalisme” designa un corrent filosòfic característic del segle XVII. Els membres més destacats d’aquest corrent són Descartes, que ja hem estudiat, Spinoza i Leibniz, que ara estudiarem, i Pascal i Malebranche, que deixarem per a millor ocasió.

Tradicionalment se sol contraposar al corrent anomenat “empirisme”, que estudiarem als propers temes, si bé les filosofies concretes dels autors d’ambdós corrents tenen sovint molts punts de contacte i coincidències.

De forma molt general podem dir que els dos trets bàsics del racionalisme són:

-Autosuficiència de la raó. La raó és considerada la font fonamental de tot coneixement, i deixa en un segon pla a l’experiència dels sentits. No es rebutja la importància de l’experiència, però la facultat fonamental i superior és la raó. La raó és independent de l’experiència, mentre que l’experiència s’ha de supeditar a la raó. La raó humana pot resoldre qualsevol qüestió, per complexa que sigui (o gairebé).

-Sistema deductiu matemàtic com a fonament i model del saber: Es busquen proposicions indubtables, com ho són les de la matemàtica. Fins i tot s’intenta aplicar el mètode matemàtic a la filosofia. Com que la física ha avançat tant en aplicar-hi el mètode matemàtic, s’espera que passi el mateix amb lafilosofia.

El terme “racionalista” es pot aplicar a qualsevol filòsof, de qualsevol època, que desenvolupi el seu pensament aproximadament en aquests paràmetres, principalment en el primer. En aquest sentit, podríem considerar Parmènides o Plató com a racionalistes.