Itinerari realitzat dins del Parc Nacional

Divendres dia 18 d'octubre de 2002

Una vegada arribats a l'aparcament del parc, situat a l'anomenat prat de Pierró, vam començar el recorregut cap a l'Estany de Sant Maurici. A la primera parada que vam fer, vam poder observar l'acció de les allaus que es donen a zones de molt pendent i on neva freqüentment. Aquestes sónprovocades degut a la gran quantitat de neu que s'hi acumula i poden emportar-se en el seu recorregut arbres i roques fins arribar al riu o a una zona sense pendent que les frena.

A una altura de 1.600 metres, vam poder observar una gran quantitat de roques metamòrfiques entre les esquerdes de les quals creixien les arrels dels arbres i també diferents tipus de bolets com, per exemple, amanites, bolets verinosos. Durant el recorregut vam veure les accions de les allaus o glacials, com roques acumulades als camins i als rius que entorpien el seu curs normal de l'aigua. Les aigües d'aquests rius agafen grans velocitats i, per tant, tenen més poder erosiu dels obstacles que es troben, llavors es formen remolins i brumeres producte del xoc de les aigües.

El paisatge d'aquest Parc és típic pirinenc i glacial. A les roques granítiques vam poder observar la meteorització i les esquerdes produïdes per l'efecte dels alts canvis de temperatura sobre la humitat dins la roca, ja que aquesta aigua, al congelar-se i descongelar-se, va fent les fractures més grans.

A la poca estona de caminar varem sortir de la part ombrívola del camí i ens enfilàrem cap a una zona amb prats, més ampla i asolellada. Una de les primeres imatges que vam trobar, amb cara de pocs amics, va ser un grup de vaques. Clar que ens acabàvem de conéixer i no ens teníem massa confiança, tal com podeu obervar a la fotografia, i calia guardar les distàncies.

Seguint el nostre camí, vam arribar al pont de Pallers, per on passa el riu Escrita, un afluent del Noguera Pallaressa que passa per el poble d'Espot.

Es formen capes de gel al terra degut a la humitat acumulada. Si aquestes es formessin en zones amb pendents forts, podrien produir esllavissades. Als pendents de les muntanyes es formen petits torrents d'aigua degut al desglaç d'aquesta.

Les valls glacials en forma de U són típiques al paisatge del Parc.

Continuem pujant cap al llac de Sant Maurici, ara el camí discorre per una zona boscosa situada entre la carretera i el riu. Al cap d'una estona arribem a una zona més clara, el camí es fa més ample i anem creuant petit rierols que porten l'aigua que ha brollat de la muntanya. Quan el camí torna a enfilar-se passem per davant de l'ermita de Sant Maurici.

Continuem caminant, ara la forta pujada ens portarà fins el mateix estany de Sant Maurici, on arribàrem per la zona on estan els murs de contenció que van fer-se per augmentar la capiguda d'aigua a la cubeta del llac. En arribar al llac aprofitem el temps per descansar una mica, esmorçar i fer unes quantes fotografies. Després, abans de continuar el camí, es realitzen tot un seguit d'explicacions sobre la formació glaciar d'aquest i d'altres llacs pirinencs i de les obres que varen realitzar-se en molts llacs pirinencs engrandint-los gràcies a represses, com la que hem vist en arribar, per aconseguir una major capacitat de retenció d'aigua i així poder aprofitar-la per la generació d'energia hidroelèctrica.

Per aconseguir-ho s'ha de canalitzar a partir del llac i fer-la arribar a un punt determinat des del qual farem baixar l'aigua, per canonades, fins el fons de la vall on s'ha construit una central i l'aigua, amb la força que porta mou les turbines generant energia hidroelèctrica. Un cop l'aigua topa amb les pales de les turbines surt novament al riu.

Després de descansar i de les explicacions continuem el recorregut pel Parc, ara en direcció a l'estany de Ratera. Decidim fer el camí passant per la cascada de Ratera que està situada quasi a l'altre extrem del llac de Sant Maurici, al costat de la senda que puja cap a Ratera.

Com molt bé podem entendre noslatres no érem els únics que gaudíem d'aquell paisatge i vàrem trobar-nos alguns atents espectadors i espectadores com la que apareix a la fotografia..

El primer tram el fem per costat mateix del llac Sant Maurici gaudint d'una visió molt bella de l'estany. Finalment, al poc que el camí s'aparta del llac arribem a una bifurcació del camí, un continua donant la volta al llac i l'altre, el de la dreta, puja cap a Ratera.

A l'arribar a l'alçada de la cascada ens desviem per poder observar-la be, ja que des del camí quasi no s'aprecia. Al costat d'ella el soroll es considerable. La vista serveix també per poder descansar una mica de l'activitat que estem realitzant, ben diferent de la que s'acostuma a fer a classe.

Quan estem a punt d'arribar al llac de Ratera la senda que estem fent desemboca a la pista, transitable per 4x4, que va des del llac de Sant Maurici fins els d'Amitges, passant pel de Ratera. Al poc d'incorporar-nos a aquesta pista comencem a observar basses gelades i zones del riu i de l'estany que també tenen gel.

Al sol estem bé, però quan passem per zones ombrívoles ... la sensació és de quelcom més que de fresqueta, i això que anem caminant, que no estem quiets. El camí segueix pel costat el llac de Ratera i a l'altra banda del llac es divisa una altra cascada i per sobre muntanyes de 2800 i 2900 metres són les Agulles de Bassier (Pics de Bassier al mapa)..

En deixar l'estany enrera apareix davant nostre una nova bifurcació de camins, el de la dreta porta cap a la zona dels llacs d'Amitges, mentre que el de l'esquerra, que agafem, porta a la zona del mirador que hi ha sobre el llac de Sant Maurici. Res més agafar el desviament ens trobem amb una àrea, no massa gran, tapissada per una blanca catifa de tres o quatre centímetres de gruix. Realment la temperatura avuí no és massa càlida, menys a aquesta altura de 2120 m..

El lloc es bonic i decidim tornar fins aquest indret per dinar un cop acabat l'itinerari. De fet ja falta poc i seguint la pista per la que caminem en pocs minuts arribem al Mirador sense haver deixat de fer activitats d'equilibri per traspassar una zona amb neu sense fer grans relliscades i caminar per sobre de pedres per evitar posar-nos d'aigua fins ... vagi voste a saber fins on!.

La vista des d'aquest indret és impressionant. Podem gaudir d'una visió dels Encantats, del llac de Sant Maurici i de bona part de les valls de la zona: Subenuix, Escrità, ... Aprofitem la situació per continuar les explicacions sobre el modelat del relleu i l'acció de la meteorització en les zones d'alta muntanya.

Com ja es una hora prudencial per menjar, sobre tot si tenim en compte el desgast fet, la temperatura existent, ... decidim desfer part del camí fet i arribar-nos a la zona de l'estany de Ratera on podríem menjar amb relativa tranquil·litat, resguardats del vent i exposats una mica al sol.

Mentre dinem el sol comença a indicar-nos que estem a alta muntanya, a meitat del mes d'octubre i que ja es hora de iniciar el descens ... de temperatures. Davant de tantes indicacions acabem per recollir els trastos i comencem el recorregut de retorn cap a el aparcament on hem deixat el cotxe al matí.

El camí el fem per la pista ampla, no per la senda de la cascada, ja que en baixada aquest recorregut és més còmode, sobre tot avui que no hi ha pràcticament cap trànsit de 4x4.

El ritme és viu i en poca estona arribem a la caseta d'informació del llac de Sant Maurici. Ràpidament deixem enrera l'estany i al poc ja ens trobem a l'altura de l'ermita de Sant Maurici. Al poc ens endinsem per la zona de bosc per on discorre el camí que en poca estona ens portarà al pont de Pallers i ... en un obrir i tancar d'ulls ja estem passant per la passarel·la que hi ha a l'entrada del parc. Ja hem arribat a l'aparcament i ... que be que s'està sentat.