|
[Prehistòria] - [Època
Medieval] - [Pirateria] - [Les Torres de
Defensa]
Disposem de les primeres notícies sobre l'orígen del poble de Begur des de principis del segle XX. L'any 1908 es vea trobar un jaciment arqueologic situat a la muntanya del castell de Begur. S'hi trobaren peces de sílex i destrals polimentades que testimonien l'ocupació paleolítica i sobretot neolítica.
Les primeres dades sobre la formació del castell de Begur es documenten cap als segles VIII i IX. L'any 1019 Arnusto de Begur adquirí el domini del castell. Posteriorment aquest domini va passar a mans dels comtes de Barcelona. L'any 1309 el rei Jaume II donà tot el poble a Bernat de Cruïlles amb el títol de baró. En realitat el poble es desenvolupa al voltant del castell d'on sortiren els dos primers carrers: el del Castell i el de Santa Reparada. En aquell moment el poblet tenía tan sols un centenar d'habitants. Amb el conflicte pagès de la "guerra dels remences", el castell de Begur va patir la primera destrucció l'any 1468.
Les costes catalanes foren objecte dels atacs de pirates i corsaris durant els segles XVI i XVII. Aquests atacs solien tenir lloc a la primavera i a l'estiu, eren breus i tenien com a objectiu capturar joies, bens diversos i persones per fer-les esclaves. L'àrea de Begur com altres poblacions de la costa catalana, va patir també aquestes incursions.La diferència entre el pirata i el corsari era que el primer actuava per compte propi mentre que el corsari tenia l'ajut d'un Estat. Les illes Medes varen ser un punt ideal per refugiar-s'hi els baixells pirates i preparar els ràpids atacs a la costa.
Les torres de defensa van ser construïdes entre els segles XVI i XVII. L'any 1577 es va concedir una autorització general reial per a edificar torres per a la defensa de les escomeses dels pirates. Actualment tenim constància de l'existència d'onze torres, tot i que en l'actualitat només se'n conserven sis. La funció de les torres era defensar-se, per tant, la porta d'entrada a aquestes era de mida insignificant per a obstaculitzar un hipotètic assalt. Les torres solien tenir dos o tres pisos, aïllats per voltes grosses, i comunicats per un forat lateral. Per a pujar als respectius pisos, s'utilitzava una escala de fusta mòbil i el darrer que la feia servir la retirava fins a dalt. Aquesta era una altra mesura de seguretat. Al terrat s'hi guardaven pedres i altres objectes per a persuadir els atacs enemics Les torres de defensa de Begur foren declarades monuments històrico-artístics, pel govern de l'Estat espanyol, l'any 1944.
A partir del segle XV els habitants de Begur comencen a dedicar-se a arrencar del fons del mar el coral. La fama de bons corallers es va extendre per tota la Mediterrània. Hi va haver moments que gairebé tots els homes del poble i fins hi tot algunes dones es dedicaven a aquesta tasca. Els begurencs que es dedicaven a la recerca del coral eren coneguts amb el nom de "curaiadors", nom que prové de l'estri que utilitzaven per treure el coral del fons del mar. Al principi el coral s'extreia únicament de les costes gironines, però més tard els begurencs van treballar també a la zona d'Almeria i Alacant. Més tard arribaren fins a llocs més llunyans: les illes de Cap Verd , Ceuta i Alger. A finals del segle XIX, el negoci del coral entrà en crisi. Varen aparèixer grans quantitats de coral a altres països de la Mediterrània i això va fer devallar el preu. Begur hagué de buscar altres orientacions econòmiques: la industria del suro.
A partir de la crisi del coral, entre la dècada de 1840-50, molts begurencs es dirigiren cap a la illa de Cuba a fer fortuna. Val a dir que alguns en feren, i quan tornaren a Begur es construiren cases amb gust i estil propis de la illa de Cuba. Un bon exemple d'una d'aquestes edificacions és el casino vell, acabat de construïr l'any 1870. La pèrdua de les colònies l'any 1898 acabà definitivament amb la migració de begurencs a Cuba. No obstant això, la vila conserva actualment influències i testimonis arquitectònics d'aquesta aventura americana.
|
