Personatges Il·lustres a Begur

Liz Taylor

L'any 1959 els tècnics de la companyia cinematogràfica Columbia Films, buscaven a la Costa Brava paratges rústics per rodar una pel.lícula.

El fotògraf begurenc Josep Carreras va realitzar unes postals de Begur, que foren el primer indici que portà a uns responsables de la companyia a visitar Carreras.

La pel.lícula era certament important: "De repente, el último verano", protagonitzada per Elizabet Taylor, Katherine Hepburn i Montgomery Clift, sota la direcció de Joseph L. Mankiewicz. A Begur, però, només va venir Liz Tailor i el director Mankiewicz. Deu n'hi do l'enrenou que va originar la Taylor a Begur!

Carmen Amaya

Carmen Amaya va ser una famosa artista gitana que havia exhibit el seu ball arreu del món: Lisboa, Buenos Aires, Rio de Janeiro, Broadway i fins i tot a la casa blanca, davant del president nord-americà Roosevelt. Carmen Amaya també va triomfar amb el cinema.

L'any 1961, Carmen Amaya compra el "Mas Pinc" des dels EUA a través d'una fotografia. El 1963 s'instal.la al mas, buscant tranquilitat per a poder conviure amb una cruel malaltia que consumeix la seva vida.

En poc temps es va produïr una identificació misteriosa entre l'artista i el poble de Begur, ja que aquesta va fer alguns projectes beneficiaris pel poble. El 18 de novembre de 1963, el dia anterior a la seva mort, Carmen amaya va ser nomanada filla adoptiva del poble per l'Ajuntament de Begur.

Josep Pla i Begur

Josep Pla va escriure alguns textos sobre Begur:

"No puc pensar en Begur sense veure a la galeria d'arcs alguna noia que fa puntes al coixí o que es fa una trena rossa i llarga". [...]

"Jo no sé per què Begur no ha temptat els poetes i els escriptors sentimentals. Passejar pels seus carrers estrets i obscurs pot arribar a ésser un acte poc banal. A la primavera les cornises s'emplenen d'orenetes i els ocells volen pel cel de la vila amb una ala gràcil i tibant. Seguiu un carrer i de cop i volta us trobareu amb el mar a l'horitzó. Altres vegades aneu a sortir davant d'un hort en calma, pler de tarongers i de serenitat". [...]

"També hem pujat al castell de Begur. Hem vist d'allà estant magnífics panorames de terra i de mar. S'hi veu tot el Baix Empordà, esponjat gairebé sempre per l'atmosfera grassa i nacrada de la presència del mar". [...]

"A Sa Tuna no tenim ni llum, ni aigua, ni estiuejants. Però el cel, entre negrors rocoses, ens acompanya amb la divina fulguració de clarors eternes". [...]