• Primer quart del segle III a. C.
• 69 cm.
• Roma
• Bronze, ulls d'ivori i pasta de vidre

Elements formals

• El retrat fins als temps d'August només es feia fins al coll. Eren policromats fins al segle II d. C.
• El cabell s'amotlla a la forma del crani. Els blends de cabell semblen més tallats i cisellats que tractats plàsticament.
• Duresa de traços i d'expressió aconseguit pel valor expressiu de les línies que configuren el cap.
• En contrast amb els retrats grecs molt idealitzats, els romans fan gala d'una fidelitat extraordinària que no es deté davant de la lletjorfealdat, la crueltat o les coses desagradables. Les faccions individuals, la personalitat, l'edat que deixa l'empremta física i espiritual són objecte de estudi.

Significat i funció

• L'origen de la importància del retrat es relaciona amb les pràctiques funeràries ( mascaretes de cera ). En un principi només interessava la cara partint de la màscara. Era costum fer mascaretes de cera del difunt per conservar-les a les cases i portar-les a les cerimònies funeràries.

• Les raons de les transformacions que el retrat de Brutus anuncia respecte de l'escultura etrusca i que anuncien les formes plenament romanes estan relacionades amb les transformacions històriques de Roma, que s'està expandint pel Mediterrani amb el consegüent ascens de poder de famílies aristocràtiques, per a les quals és molt important la historicitat, la temporalitat, l'organització.

• Finals del segle I a. C.
• 165 cm.
• Marbre
• Palazzo dei Conservatori

Elements formals

• Patrici portant en una processó dos bustos dels seus avantpassats.
• La figura que porta a les mans les efígies s'ofereix a l'espectador impàvida, quieta, també ella mortuòria. Hi ha un verisme radical que hauria horroritzat els grecs.
• La línia vertical configura l'obra i marca la simetria que només es trenca pels angles del vestit i la posició de contraposto de les cames.
• El pla principal és rectangular i una línia diagonal marcada per la toga que ens porta d'un bust a l'altre.

Significat i funció

FITXA TÈCNICA

Títol: Casa del Poeta Tràgic
Autor:desconegut
Cronologia: s.IaC.
Tipologia: Domus, mosaic (opus tessellatum), i pintura al fresc d'estil il·lusionista o quart estil
Localització: Pompeia Italia

Context

Ciutat fundada pels oscos, antic poble de la Itàlia preromana, en el s. VII a. C. Era un enclavament molt important per al comerç entre fenicis i grecs, ja que està ubicada a la badia de Nàpols. Pompeia deu el seu nom a Sila, Colònia Cornelia Veneria Pompeyanorum, anomenada així, a partir de l'any 80 a. C.

L'agost de l'any 79 d. C., durant el regnat de l'emperador Titus, va ser destruïda pel volcà Vesuvi, quedant enterrada per les cendres i per enormes fragments de pedra tosca. Els seus habitants van morir asfixiats pels vapors de sofre que va desprendre el volcà. Nombroses excavacions arqueològiques es van dur a terme durant el s. XVIII, que han continuat fins als nostres dies.

Actualment es pot apreciar, no només el traçat dels seus carrers, sinó les seves vivendes, edificis públics, el fòrum, el teatre, l'amfiteatre, els temples, i en les domus es poden contemplar mosaics, atris, jardins i restes de pintures murals, que s'han conservat gràcies a la lava.

La domus

Casa unifamiliar, propietat de famílies de nivell social i econòmic alt. El model primitiu era d'origen etrusc, de planta rectangular dividida en tres zones: l'entrada, un cos central i un jardí en la part posterior. En contacte amb la cultura grega aquest model va anar evolucionant i ampliant: a Pompeia trobem els exemples millors conservats.

La domus del Poeta Tràgic, deu el seu nom a un mosaic representant un preparador d'actors de teatre que es troba en el tablinum ( una espècie de sala per rebre). Casa de modestes dimensions pertanyent, pel que sembla, a una família de classe mitja enriquida. A un costat i a l'altre de la porta es trobaven uns taulells, - el propietari de la casa es dedicava al comerç -. Les úniques estades que s'obrien directament al carrer eren les tabernae, destinades a les botigues.

En la domus s'entrava per un corredor, vestibulum, fins a la porta; el passadís continuava fins a l'atri, que era un espai buit amb una obertura en el sostre, compluvium, que es corresponia a terra a una espècie de pila rectangular, impluvium, destinada a recollir l'aigua de la pluja.

La pintura

A Pompeia la pintura mural, generalment al fresc, s'ha conservat en bon estat malgrat l'erupció del Vesuvi, que va cobrir la ciutat amb una gruixuda capa de cendres. Es poden reconèixer quatre estils pictòrics; el primer estil o d'Incrustació (150-80 a. C.), el segon estil o arquitectònic (80-30 a. C.), el tercer estil o ornamental (30 a. C.- 60 d.C.), i el quart estil o il·lusionista (60-80 d. C.).

A aquest últim correspon El Sacrifici d'Ifigenia, gust per l'arquitectura teatral, amb escenes mitològiques. Aquesta obra, datada cap a l'any 62 d. C., es trobava en el pòrtic del peristil de la domus del Poeta Tràgic, avui en el Museu Nacional d'Arqueologia de Nàpols. Es creu que és una rèplica d'una pintura original de Timantes, s. IV A. c. que era deixeble de Parrasio.

Al centre Ifigenia sostinguda per Ulises i Diomedes, és portada al sacrifici, mentre l'endeví Calcante mira, a la dreta, l'escena. A l'esquerra, Agamèmnon es cobreix el cap en senyal de duel i desesperació, ja que no vol veure com immolaran a la seva filla. En un segon pla i darrere d'Agamemnon, apareix la deessa Artemisa com una xoana ( escultura de fusta de l'època arcaica), sobre una columna . Està flanquejada per dos gossos: vesteix una llarga túnica i sobre el cap porta un modus o birret.

També en segon pla però a la dreta, se la representa com a Diana caçadora romana, portant arc i fletxes. A l'esquerra la deessa porta una cérvola que substituirà a Ifigenia en l'altar del sacrifici.