També anomenat toixó. Tot i que a primera vista no ho sembla, és un mamífer membre de la família dels mustèlids (Mustelidae), com la mustela, el gorjablanc, la llúdriga i el visó americà.

Si tenim la sort de veure'l és difícil confondre's ja que té una morfologia molt característica. Tot ell és molt massís, amb el coll curt, potes curtes i cua curta. Les orelles li sobresurten poc i els ulls són petits. Els seus peus també són característics amb unes ungles molt llargues preparades per excavar.

En quant a la coloració és fonamentalment grisa, amb el cap blanc travessat per dues bandes negres que van del musell al coll passant cadascuna per un ull i una orella. El ventre i les potes també són negres. És un animal gros que fa de 60 a 80 cm de llarg i pesa entre 7 i 15 Kg segons l'època de l'any.

Viu socialment (és el cas de les femelles amb cadells) o sol en caus, les teixoneres o toixoneres, que excaven ells mateixos i poden ser centenàries. Per fer-les trien sòls relativament tous i humits, com fondalades i rieres, sovint protegits per arbustos espinosos com l'esbarzer. Està format per unes quantes cambres i túnels i té diverses entrades. Dins del seu territori poden tenir més d'un cau.

Entre febrer i març neix dins de la teixonera la nova generació formada normalment per un màxim de 4 cries, sovint menys.

Els seus hàbits són crepusculars o nocturns. En ser un animal omnívor s'alimenta tant d'altres animals com de plantes: cucs de terra, escarabats, fruits, arrels, ... Alguns aliments els aconsegueix excavant una mica amb les potes i també amb el musell. Un dels seus aliments predilectes, quan el poden aconseguir, és la mel, d'aquí els ve el nom científic: meles és mel en llatí.

Podem detectar la seva presència si trobem una teixonera. Per saber si està activa caldrà que mirem al seu voltant si hi ha latrines fresques: petits clots on dipositen els excrements.

L'altre rastre que ens informarà de la presència de teixons són les petjades. Les coneixerem perquè a més de la planta del peu deixen marcades més endavant les ungles, especialment llargues en els peus anteriors. Quan camina la petjada del peu anterior i posterior queden pràcticament sobreposades. Mentre que quan corre, la petjada del peu posterior queda davant de la del peu anterior.

Degut a l'expansió urbanitzadora la rica població de teixons de la zona (a jutjar per la quantitat de teixoneres abandonades que s'han trobat) ha anat desapareguent. Només es manté en algunes illes de bosc molt tranquil·les, tot i ser properes als habitatges.

Així, des del 2004 que s'havia trobat una teixonera activa als boscos de Palau i que al cap de poc va ser abandonada, es creia l'espècie desapareguda d'aquesta àrea. Però sortosament l'abril de 2009 se'n va localitzar una altra d'activa.

També s'ha de considerar que a partir de les petjades localitzades es pot afirmar que hi ha altres individus que sense viure-hi a vegades hi transiten, sobretot els mesos de febrer i març, quan els mascles busquen parella.