Ocell marí gran (de 55 a 67 cm de llarg) de la família dels Làrids (Laridae), comú tot l'any a la ciutat de Girona (sedentari).

Els trets característics més importants de l'adult són el cos blanc amb les ales grises i puntes negres. Les potes grogues i el bec també groc amb una taca vermella cap a la punta. El juvenil, els primers anys de la seva vida, té tot el cos pigallat de color marró.

Tot i que com podem deduir dels seus peus palmats és una espècie amb una vida lligada a l'aigua (del mar en aquest cas), la seva població s'ha anat estenent cap a l'interior seguint els cursos fluvials. És una espècie que està en expansió i que a ciutats com Girona es duen a terme diverses accions per controlar i reduir-ne la població.

En el procés de colonització de noves àrees interiors ha anat modificant els seus hàbits alimentaris. Els gavians que tenim entre nosaltres poden desplaçar-se alguns quilòmetres cada dia per aconseguir aliments originats principalment per l'activitat humana: deixalles i conreus.

Malgrat això també aconsegueixen alimentar-se a partir d'animals morts (com peixos), depredant sobre animals vius (com coloms i polls d'ànec collverd) o amb accions oportunistes. Com exemple d'aquest darrer cas l'any 2009 un gavià argentat van entrar pel balcó al menjador d'una pis del carrer Emili Grahit per endur-se'n unes salsitxes que s'acabaven de posar a taula (comentari personal de Jordi Corrales).

Es tracta d'una espècie territorial i agressiva tot l'any, però especialment en època de cria. Així se l'ha vist en aquest espai atacant en vol a espècies més grans com l'aligot comú, l'àguila marcenca o fins i tot el bernat pescaire, que acaben marxant. També pot ser agressiva amb els humans en terrats i teulades d'edificis propers al riu Onyar.