La Garrotxa

 

Com és la Comarca de la Garrotxa?

La Garrotxa és una comarca de transició entre la muntanya i la plana, que s'estén entre el Pirineu i la Serralada Transversal. Tot i la complexitat de la comarca se'n distingeixen dos sectors ben diferenciats i delimitats: l'Alta Garrotxa i la Baixa Garrotxa. La primera, feréstega i de relleu difícil, amb poca vegetació, i plena de congosts, avencs i coves, dóna nom a la comarca -Garrotxa = terra aspra i trencada-, i és un paradís per als excursionistes; la Baixa Garrotxa, de serres suaus i clotades volcàniques, és més planera, amb prats abundants i corrents d'aigua.

És la comarca més humida de Catalunya -es diu que quan no plou a Olot no plou enlloc- i té una vegetació esponerosa i abundant amb arbres més propis de l'Europa humida: faigs, bedolls, roures pènols. D'entre els boscos de faigs sobresurt la Fageda d'en Jordà, que es troba sobre un mar de lava solidificada. El laberíntic bosc de faigs, tot un símbol de la Garrotxa, la forma del terreny i els arbres inspiraren el poeta Joan Maragall, i la gamma de colors de la vegetació, l'escola paisatgística d'Olot.

La Garrotxa conté la zona volcànica més important de la Península Ibèrica; té més de 40 cons volcànics que havien entrat en erupció en èpoques prehistòriques, alguns de dimensions considerables, com el de Santa Margarida i el Montsacopa. Les erupcions han deixat una trentena de cràters i impressionants falles tectòniques. El conjunt volcànic, que ocupa uns 120 Km2 forma el parc natural més extens i antic de Catalunya, aprovat pel Parlament el 1982.

L'aparició d'una sèrie de fractures que han originat diverses foses o cubetes, juntament amb els fenòmens de vulcanisme, proporcionen a aquesta comarca una orografia força peculiar i un paisatge molt atractiu.

És una comarca tradicionalment rural, que viu de l'agricultura, el bestiar i l'explotació forestal. L'activitat industrial es localitza a la vall del Fluvià i, sobretot, a la ciutat d'Olot.

Les valls de la Garrotxa ofereixen un paisatge ple d'esglesioles i monestirs romànics, sobretot a la vall de Bianya, a la vall d'en Bas i a Beget, on l'església romànica -declarada monument nacional- conserva la "Majestat de Beget", una talla romànica de gran valor artístic.

Besalú, l'antiga capital del comtat, conserva el nucli medieval, un conjunt monumental que conté el monestir, el pont romànic, el call i una casa de banys.

La gastronomia de la Garrotxa té com a denominador comú la carn a la brasa i els bolets. Entre les especialitats de pastisseria cal destacar els típics tortells adobats i les coques de llardons d'Olot, la pasta de full de Castellfollit de la Roca, i els "modernistes" de Besalú.

 

 

Estadístiques:

Superfície 734,2 km2
Població 2001- 47.747 habitants
Densitat 65,03 habitants/km2

Població 1975 44.546 habitants
 Població 1981 45.245 habitants
 Població 1986 45.368 habitants
Població 1996 46.708 habitants

 

 

Totes les dades sobre la comarca de la Garrotxa i els seus municipis

 

Relació de municipis:

  • Pots cercar més informació de la Comarca de la Garrotxa a la Hiperenciclopèdia
  • Links d'interès:

Consell Comarcal de la Garrotxa

  • Tornar a la pàgina principal - clica aquí