|
Extensió:
13 Km2
|
|
Al primer cop d'ull, Argelaguer és un poble format per dues rengleres de cases alineades a banda i banda de la carretera. Però darrere d'aquesta filera de cases s'amaga un petit nucli, acollidor i tranquil, que presenta sorpreses tan agradables com la petita capella romànica de Santa Anna, edifici d'origen romànic del qual no tenim referències documentals al llarg de l'Edat mitjana. Tanmateix sabem que al segle XVIII depenia de la parròquia de la vila, dedicada a Santa Maria. L'antic castell gòtic de la nissaga dels Montpalau fou construït després de l'any 1000, segurament a la segona meitat del segle XI. El punt culminant del recorregut el marca la imponent silueta de l'església de Santa Maria, la primera referència documental que coneixem sobre l'església data de l'any 1004. L'església actualment és un edifici que cal datar al segle XVI.
|
|
Festes, tradicions i costums Festa Major, el diumenge més proper al dia 11 de desembre (Sant Damas). Roser, el segon diumenge de maig. Aplecs, al santuari del Guilar: L'un - el de l'ofrena - el dia 1 de maig, en el qual hom obsequia els assistents amb una arrossada. L'altre se celebra el dia 8 de setembre. Festa de la societat de socors mutus de Sant Narcís, que té lloc el diumenge més proper al 29 d'octubre (festa de Sant Narcís).
|
|
Extensió:
36 Km2
|
|
Beuda distribueix els seus habitants entre quatre veïnats: Lligordà, Palera, Beuda i Segueró. En tots quatre hi ha una gran riquesa en art romànic: Remuntant la carretera que parteix de Besalú ens trobarem, primer de tot, amb l'església romànica de Sant Pere de Lligordà. Més endavant, els dos conjunts romànics de Palera, l'església de Santa Maria (acompanyada de la Masó, una masia que ha estat considerada un antic castell) i el Sant Sepulcre. Al bell mig del municipi s'alça el nucli principal, Beuda, amb l'església de Sant Feliu, on en el seu interior es conserva una pica baptismal de considerable valor. Des d'aquí hom pot plantejar-se tot un seguit d'excursions fins arribar al Santuari de la Mare de Déu del Mont. Un cop passat Beuda, en direcció cap a llevant, trobem el veïnat de Segueró, amb l'església de Santa Maria, i una de les cases pairals més importants de Catalunya durant els segles XVIII i XIX, el Noguer.
|
|
Festes, tradicions i costums Festa Major , dedicada a Sant Fèlix. Se celebra el primer diumenge d'agost. Festa Petita , en compliment d'un vot del poble, pel gener. Sant Sebastià (3r diumenge de gener) Trobada de Beudanencs (2n diumenge de maig biennal) Sant Pere de Lligordà (per Sant Pere) Santa Maria de Seguerò (15 d'agost) Quina de la nit de Nadal Folklore - Com a nota curiosa podem dir que Mossèn Cinto Verdaguer, en la seva obra "Excursions i viatges", declara que fou a Beuda, i tocant al seu castell, on el dissabte de Glòria es cantaren per primera vegada les - anys després - populars caramelles.
|
|
Extensió:
1 km2
|
|
Municipi de la Garrotxa, a l'interfluvi del Fluvià i del Turonell. El terme, molt reduït, ha quedat envaït per l'expansió urbana. La principal activitat econòmica és la indústria: alimentària (embotits i galetes), adobaries, tèxtil. Hom explota tres pedreres i hi ha una fàbrica de ciment. La vila (1 025 h [1991], castellfollitencs; 296 m alt), que agrupa tota la població del municipi, s'assenta al caire d'una notable cinglera de basalt (la roca de Castellfollit) d'uns 50 m d'alçada i 500 de longitud, tallada en forma d'esperó pel Fluvià i el seu afluent, el Turonell.
|
|
Festes, tradicions i costums Festa de la Germandat, elegida per votació popular com a Festa Major, se celebra el diumenge de Pasqua de Pentecosta. Comparsa de cap-grossos d'Àlex Nogué, amb música de Rafael Sala. Festa de Sant Roc, el 16 d'agost. Festa dels avis , el tercer diumenge de setembre. Mercat, cada dissabte al matí a la Plaça Major.
|
|
Extensió:
17 Km2
|
|
El terme municipal de Maià de Montcal inclou també l'antic municipi de Dosquers. El poble de Maià està format per dos barris: el de les Ferreries, el més modern que trobem tan bon punt entrem al poble, i el del Quer, l'antic i originari nucli agrupat a l'entorn de l'església parroquial de Sant Vicenç. Aquesta església romànica, del segle Xii té una sèrie d'elements molt interessants com la torre, l'absis decorat amb mènsules i la porta formada per tres arcs en degradació. A l'altra banda de la carretera que duu de Figueres a Olot hi ha l'antic municipi de Dosquers. És un nucli petit, amb l'església romànica de Sant Martí, magnífic exemplar romànic, rodejat de l'antiga casa del beneficiari i l'hostal. La sorpresa més gratificant - i probablement més inesperada - és l'església de Santa Magdalena de Jonqueres, situada en el sector de llevant del municipi. Finalment, i sortint a la carretera en direcció a Besalú, us queda un indret dins el bosc, molt tranquil, que és on hi ha la capella de Sant Prim i Sant Felicià.
|
|
Festes, tradicions i costums Festa Major, se celebra el diumenge immediat posterior al dia de Sant Vicenç (22 de gener) Festa Major de Dosquers, el 25 de juliol. Aplec, el maig. Artesania Hi ha moltes pedreres d'alabastre
|
|
Extensió:
93 Km2
|
|
Parlar de Montagut és parlar de l'Alta Garrotxa, d'una zona muntanyosa i feréstega, verda i bellíssima, que fins fa molt poc temps preservava intacta una cultura rural mil·lenària. Montagut s'estén des de la vall del Fluvià fins a la frontera amb França, convertint-se així en la porta natural d'entrada de l'Alta Garrotxa. El topònim de Montagut es refereix a la muntanya aguda o punxeguda ("Monte Acuto") situada a ponent del poble, al cim de la qual es conserva una torre rodona i part del castell, a més de la capella de la fortalesa: la Mare de Déu del Cos. Oix és l'altre nucli important del municipi. Es troba situat en una fondalada assolellada i molt pintoresca, i té tres punts d'interès destacats: l'església, el castell i el deliciós conjunt de cases arrenglerades en el carrer principal.
|
|
Festes, tradicions i costums Festa Major, se celebra el primer diumenge del mes de maig. Festa d'Oix,el primer diumenge d'octubre, recuperada l'any 1980, amb una abundosa "sardinada de Roses" amenitzada per músics populars. Aplec del Cós, el diumenge següent al 24 d'agost, festa de Sant Bartomeu. Després de l'ofici, típica costellada. Aplec de Sant Aniol d'Aguja, tradicional i típic, anomenat "dels francesos" perquè hi va gent de l'altra banda del Pirineu. Descrit per Marià Vayreda a la novel·la "La Punyalada". Té lloc el dilluns següent al diumenge de Pentecosta. Aplec de Santa Bàrbara de Pruneres, el diumenge següent a la diada de Santa Bàrbara, 4 de desembre. Caça Com que el terme municipal és molt gran i accidentat, és freqüent la caça, especialment del porc senglar. Hi ha un vedat de caça. Porc senglar, conill i perdius són les espècies més abundoses. Excursionisme Refugi de Sant Aniol d'Aguja. Depèn del Centre Excursionista de Banyoles. Per a utilitzar-lo, cal anar a cercar-ne les claus al mas Serrat del Pont. Aquest mas és situat al peu de la carretera de Montagut a Sadernes, a l'altre costat del pont del Llierca. Sadernes (una de maquis).
|
|
Extensió:
36 Km2
|
|
El municipi de Sales de Llierca és un dels que millor representen el caràcter i la morfologia de l'Alta Garrotxa: poblament disseminat, paisatges feréstecs i abruptes d'una extraordinària bellesa, esglésies romàniques i masos en els llocs més propicis i, sobretot, un pòsit de vida rural i d'històries mig oblidades que li proporcionen un encant molt peculiar. Els punts de referència pels habitants de la zona han sigut sempre el castell de Sales i les esglésies de Sant Miquel de Monteia, Sant Grau d'Entreperes, Sant Andreu de Guitarriu i Santa Cecília de Sadernes. Pel que fa a les esglésies cal destacar la de Santa Cecília de Sadernes, tant pel seu notable interès arquitectònic i artístic (d'aquí sorgeix una bellíssima talla policromada que es conserva al Museu d'Art de Girona) com pel fet de trobar-se situada en una de les vies naturals d'accés a l'Alta Garrotxa.
|
|
Festes, tradicions i costums La Festa Major, se celebra el diumenge més proper a la festivitat de Sant Martí (11 de novembre). Arqueologia. Coves Un altre encant afegit al municipi són les coves del Bisbe i dels Ermitons, que han estat habitades, a parts iguals, per individus prehistòrics i llegendes sobre bisbes i sarraïns. La Cova d'Orri; aquesta és subterrània, i fa uns 135 m. de fondària per uns 8 d'alt. S'hi han trobat restes possiblement prehistòriques.
|
|
Extensió:
42 Km2
|
|
El Santuari de Sant Ferriol ha donat nom, des de 1930, a un extens municipi, de paisatge feréstec i densos boscos, on resten dempeus vells casalots i capelles d'origen romànic, com Sant Miquel de la Miana, Sant Silvestre del Mor, Santa Maria de Fares i Sant Fruitós. El santuari, - edificat pels vols del s.XVIII en un estil gòtic tardà - té un aspecte bastant imponent. Davant del santuari hi ha un entorn molt agradable que dóna pas a una excel·lent panoràmica de l' Alta Garrotxa. El veïnat del Torn són, de fet, quatre cases voltant l'església parroquial. El riu Ser, al seu pas pel Torn, presenta unes cristal·lines i temptadores aigües, idònies per fer-hi una capbussada a l'estiu. A poca distància hi ha l'antic priorat i Santuari del Collell, que agrupa un extens conjunt d'edificis centrats per la sumptuosa església neogòtica.
|
|
Festes, tradicions i costums Festes del Santuari del Collell: La de Ninou, se celebra el dia 1 de gener. La de l'aparició de la Verge, el dia 25 d'octubre. Aplec del Sagrat Cor, a la capella del seu nom (molt a prop de Besalú), el diumenge més proper a la festa del Sagrat Cor (juny). Veïnat del Torn, festa religiosa el tercer diumenge de setembre.
|
|
Extensió:
7 Km2
|
|
Sant Jaume de Llierca, l'antic Palau de Montagut, s'alça sobre un petit pujol molt a la vora de la confluència del riu Fluvià amb el Llierca. El nucli de població té algun element interessant, com l'església parroquial, un edifici de mitjan s.XIX, amb façana neoromànica i un rellotge-campanar cobert amb rajola vermella que dóna caràcter al perfil del poble. En el seu interior conserva dues preuades talles de fusta (s.XVI), que són les úniques restes d'un retaule de l'anterior capella romànica. Després de donar una volta pels tranquils carrers del poble, i especialment el nucli més antic dels voltants de l'església, es pot optar per resseguir els frescos paratges de la font de la Puda i les vores del riu Fluvià.
|
|
Festes, tradicions i costums Festa Major, se celebra el dia 25 de juliol (diada festiva al municipi). Sant Mateu, Festa Petita, el dia de Sant mateu, 21 de setembre (que també és dia festiu al municipi). L'origen d'aquesta festa semblaria que es deu al fet de palesar al sant l'agraïment del poble per haver-lo deslliurat dels estralls de la pesta. Aplec de l'ermita de Santa Magdalena ( que pertany al terme municipal d'Argelaguer). Té lloc el dia 1 de maig, i és molt concorregut. Es pot anar amb cotxe fins molt a prop de l'ermita. CARNESTOLTES
FIRA
AGRÍCOLA I INDUSTRIAL DE SANT JOSEP 16 març (veure
programació) 1R
CERTAMEN INTERNACIONAL D'ARTS PLÀSTIQUES 16 març
TROBADA
DE PUNTAIRES 16 març HOMENATGE
A LA VELLESA Entitats:
|
|
Extensió:
11 Km2
|
|
El poble de Tortellà s'aixeca en una plana suau i ondulada, en una bellíssima zona de transició entre la vall del Fluvià i els primers contraforts de l'Alta Garrotxa. Del perfil acollidor i poc sever del nucli urbà en sobresurt el gran edifici de l'església parroquial de Santa Maria (s.XVIII), amb el seu imponent cimbori blanc. El nom del poble s'acompanya sempre de dos productes tradicionals: les incombustibles i sòlides Xiruques (d'on són originàries) i les magnífiques culleres i forquilles de boix. El riu Llierca, en el seu pas pel municipi, ofereix una de les imatges més genuïnes de la comarca: l'estilitzada figura del pont medieval (s.XV). Des d'aquí parteix un tram d'un sender de gran recorregut que enllaça amb el poble de Tortellà; el trajecte - suau, relativament curt i molt agradable - té un punt destacat d'interès en les ruïnes del castell-palau dels Bellpuig (amb una esplèndida vista sobre la vall del Llierca).
|
|
Festes, tradicions i costums Festa Major, se celebra el 15 d'agost. És remarcable la seva alegre tornaboda, que té lloc dos dies després, als paratges de la Font de les Valls. Roser, l'últim diumenge d'abril. Festa del Casino, el diumenge següent al dia de la candelera (2 de febrer). Mercat, es fa setmanalment el diumenge. Fira de la Quaresma, alimentació, roba, complements, flors i motos.(febrer)
|
Els altres municipis de la comarca
La Comarca de la Garrotxa
Totes les dades de la Comarca de la Garrotxa
Tornar a la pàgina principal - Clica aquí