|
Extensió:
37 km2
|
|
El poble de les Planes d'Hostoles s'aixeca sobre una gruixuda colada basàltica expulsada fa 45.000 anys pel volcà Traiter, que baixà per la vall de Cogolls fins aturar-se a les Planes, fent d'aquesta vall una zona d'abundants reserves aqüiferes i molt rica per a l'explotació agrària. El riu Brugent retalla en alguns trams la dura colada, formant vistoses columnes prismàtiques. El nucli de les Planes està marcat pel creixement urbanístic de principis del segle XX, producte d'un fort desenvolupament industrial, que ha deixat testimonis tan remarcables com la casa Garay (1906) i les Escoles Públiques (1918), totes dues de caire modernista. Els antics pobles de Cogolls i les Encies són avui dia petits i acollidors veïnats immersors en les frondoses vessants de la serra de les Medes.
|
|
Festes, tradicions i costums Festa Major, que se celebra per Sant Jaume (25 de juliol), amb balls de gegants, gegantó, cap-grossos i música tradicional. Cal remarcar la típica carbassonada que s'inicia amb una cercavila, per tal de recollir els carbassons que, a la tarda, tallats a rodanxes primes, es fregeixen en grans calderons d'oli bullent, i s'ofereixen a tots els assistents a la festa dins d'entrepans amb un embotit de porc, tot regat amb un bon vi. Mentrestant té lloc una ballada de sardanes. La Santa Espina, el quart diumenge de setembre, tot venerant la relíquia que es conserva a la parròquia. Des de l'any 1978, en aquesta diada es fa una desfilada de carrosses molt ben guarnides. Cada barri fa la seva. És una festa molt animada. L'endemà, dilluns, ala plaça Nova fan la corresponent sardinada (sardines a la brasa, pa i vi a dojo). Aplec de Sant Grau, el segon diumenge d'octubre. Té lloc a l'ermita de Sant Grau i Sant Pelegrí. Aplec de la Mare de Déu de les Encies. era tradicional, però feia uns quants anys que s'havia deixat. Se celebra el segon diumenge de setembre. Festa Barri del Jonquer. Se celebra el diumenge més proper a Sant Isidre. Festa Homenatge a la vellesa. El dilluns de Pasqua. Caça i pesca (conills, porc senglar, tudons, truita, carpa i bagra) FolKlore - Coral "Retorn Planenc", amb repertori ampli del nostre folklore. Artesania - Articles de boix.
|
|
Extensió:
10 km2
|
|
El terme municipal de les Preses es situa en l'extrem occidental de la zona volcànica de la Garrotxa. Físicament, el municipi està clarament diferenciat entre la zona de muntanya (amb les accidentades i frondoses serralades del Corb i Marboleny) i la plana, on a més del nucli urbà hi ha els veïnats de Pocafarina, el Corb i Bosc de Tosca. A més d'aquesta singular zona, considerada Reserva Natural Volcànica, el municipi inclou també el volcà del Racó i una bellíssima fageda que forma part del catàleg de protecció del Parc Natural. L'autèntic plat fort de les Preses és l'Àrea Recreativa de Xenacs. L'àrea es presenta com un gran espai de coneixement de la natura. Per dur a terme aquest objectiu s'han organitzat des de recorreguts d'interès vegetal i faunístic, fins a tir amb arc o escalada, passant per un interessant ecomuseu i el divertidíssim "bosc interactiu".
|
|
Festes, tradicions i costums Festa Major, el segon diumenge d'octubre. Cal esmentar-ne el típic Ball de les Cintes o de les Gitanes, que té una arrelada tradició i és molt interessant. Té lloc el dissabte a la nit i el diumenge següent a la tarda. Aplec de Sant Sebastià pel gener. Se celebra el diumenge més proper a la festa del sant. Festa del Roser, el quart diumenge de maig. Festes del Bosc de Tosca i Sant Miquel del Corb. Se celebra el diumenge més a prop del dia del sant, pel setembre. Cercle de Cultura Tradicional i Popular Marboleny
|
|
Extensió:
26 km2
|
|
En el perfil de Mieres, una petita població voltada de conreus i espessos boscos, sobresurt la silueta del temple parroquial de Sant Pere (s.XVIII), que conjuntament amb els barris de la Sallera i la Romeria, formen un encantador conjunt de carrers empedrats i cases antigues, on també destaquen l'església de Santa Maria de la Romeria i la plaça Major. En aquests pintorescos carrers és on s'escenifica un dels actes més participatius i populars de la Setmana Santa a la Garrotxa: la processó dels Dolors i el calvari. La Fira de l'intercanvi és un altre esdeveniment molt atractiu, que permet canviar tot el que una amistosa negociació sense diners pugui fer possible. Als afores de la població, podem trobar-hi un parell d'interessants esglésies romàniques: Sant Andreu de Ruïtlles i Santa Maria del Freixe.
|
|
Festes, tradicions i costums Festa Major, se celebra el quart diumenge d'agost amb motiu del Roser i en honor de Sant Isidre. Festa de Sant Sebastià, restablerta l'any 1980. Té lloc pel gener. Festa de la Mare de Déu de Romeria, al principi de setembre, i és de caràcter religiós. Fira de Santa Cecília, restaurada el 1980, després de no celebrar-se des de feia molts anys. Balls sardanes, havaneres, estirada de corda i cremats de rom fan que sigui molt popular. Té lloc el dissabte i diumenge més propers a la diada de la santa (22 de novembre)
|
|
|
|
La ciutat d'Olot es troba situada en la vall alta del Fluvià, en plena zona volcànica, amb quatre volcans a dins mateix del nucli urbà: Montsacopa, Montolivet, Biseroques i Garrinada. La seva posició central, l'activitat industrial i comercial, la vida cultural i les vicissituds històriques l'han convertit en la indiscutible capital comarcal. Hi ha una sèrie d'elements que han contribuït a configurar la imatge d'Olot i li han donat renom: els sants d'Olot, L'Escola Olotina de pintura, els volcans, la faràndula, els terratrèmols del s.XV, les guerres carlines del s.XIX, els llits barrocs, la tradició tèxtil i, potser per damunt de tot, els bellíssims paisatges dels seus contorns. És un fet habitual que en el moment de parlar d'Olot el paisatge passi per davant de tot. Tota la gent reconeix que és un municipi voltat d'esplèndides raconades que, afegides a la singularitat dels volcans, creen una distintiva marca de qualitat.
|
|
Festes, tradicions i costums
|
|
Extensió:
35 km2
|
|
El riu Brugent, afluent del Ter, divideix el terme de Sant Feliu de Pallerols, d'on brollen més de cinquanta fonts. El nord del municipi forma part del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, i és ple de boscos d'alzines i roures. El sud forma part de l'Espai d'Interès Natural de Collsacabra, amb boscos de tipus atlàntic i centreuropeu (faig, roure, bedoll, castanyer,...) Des de qualsevol punt de la vila es pot veure el Santuari de la Mare de Déu de la Salut, a més de 1.000m. d'alçada. El terme també comprèn les parròquies de Sant Iscle de Colltort i Sant Miquel de Pineda, les quals conserven vestigis romànics. Els castells medievals d'Hostoles, Colltort i Puig Alder o Sant Salvador, datats el s.XI., foren escenaris de la revolta remença durant el s.XV. El centre històric de la vila és d'origen medieval i conserva un elevat nombre de cases antigues destacables a més de l'església parroquial del s.XVI.
|
|
Festes, tradicions i costums Un esdeveniment que ha donat molt de renom al poble és la Festa Major, moment en què es representen les danses del Ball Pla, la Matadegolla, el Contrapàs i la Sardana Curta, uns balls molt coloristes i animats en els quals tenen un paper destacat les embogides cabrioles de la "mulassa". Fou declarada festa d'interès turístic nacional.
|
|
Extensió:
48 km2
|
|
Dins el terme municipal de Sant Aniol de Finestres hi ha tres nuclis fonamentals que són Sant Aniol, la Barroca i Sant Esteve de Llèmena, el nucli més poblat, actiu i, de fet, la seu administrativa. Al nord, el municipi està tancat pels volcans de can Tià i Puig Rodó, a més del turó de Sant Jordi i la bisellada cimera del Puigsallança. El poble de Sant Aniol és un petit nucli rural ajaçat en els primers compassos de la vall. El conjunt, amb l'església d'origen romànic, fa un efecte realment serè. A prop hi trobem les restes del castell de Finestres, declarat monument artístic nacional, i el santuari de Santa Maria de Finestres. Al poble de la Barroca, situat a la dreta del torrent de la Barroca, hi trobem l'església dedicada a Sant Andreu i el santuari d'Elena. El poble de Sant Esteve de Llèmena se situa en un punt on la vall comença a eixamplar-se en direcció al Gironès. L'església parroquial de Sant Esteve cal anar a buscar-la en un veïnat proper a la sortida del poble. Enfilades en una petita muntanya situada a ponent hi ha les dues capelles romàniques de Sant Cebrià i del Bell-lloc.
|
|
Festes, tradicions i costums Festa Major.Se celebra el primer cap de setmana d'agost. Santa Llúcia, el 13 de desembre
|
|
Extensió:
24 km2
|
|
El terme municipal de Riudaura ocupa una llarga, tranqui·la i aïllada vall, plena de conreus i paratges agradables creuats per boniques torrenteres (com les de la Plana i la Font de Joan), que vessen en el riu que dóna nom al poble. L'àntic Hostal de la Corda (lloc on va haver-hi una famosa entrevista secreta que va clausurar la tercera guerra carlina) i la concorreguda font de la Canova, en el límit del terme municipal d'Olot, són la porta d'entrada a la vall. El nucli de població està format per un atapeït grup de cases alineades en carrers de traces medievals, alguns d'ells molt evocadors, com el carrer de la Rutlla, el carrer Nou i el Terrica (que també es coneix amb el sonor nom de "Rompeculs")
|
|
Festes, tradicions i costums En aquests carrers se celebren dos actes amb molt de reconeixement i participació popular: el Ball del Gambeto i el pessebre vivent. En un marge del poble s'alça l'església parroquial de Santa Maria que fou, des del segle IX fins al XIX, un antic monestir que regia la vida de la vall.
|
|
Extensió:
32 km2
|
|
Fa milers d'anys, els volcans de la Canya i d'Aiguanegra van entrar en erupció abocant un llarg mantell de lava. El poble de Sant Joan les Fonts es troba a la riba dreta de la confluència entre la riera de Bianya i el riu Fluvià, damunt mateix d'aquesta gruixuda colada volcànica. Les aigües dels dos rius s'han hagut d'obrir pas a través d'un material volcànic duríssim (el basalt), vorejant i erosionant una llarga cinglera que ha quedat al descobert en molts trams. A més d'aquest atractiu recorregut, Sant Joan les Fonts presenta altres elements d'interès com l'antic monestir benedictí del s.XII, del qual només es conserva l'església. Per les seves extraordinàries característiques el monestir va rebre la distinció de Monument d'interès Nacional.
|
|
Festes, tradicions i costums
|
|
Extensió:
49 km2
|
|
Municipi de la Garrotxa, a la comarca d'Olot; el terme, que comprèn la fossa o cubeta de Santa Pau, al SE de la plana d'Olot, és limitat al S per les serres del Corb i de Finestres (separades pel coll de Fontpobra) i, al nord, per les serres de Batet i de Sant Julià del Mont (903 m); és drenat per la vall alta del Ser. Forma part de la regió volcànica d'Olot i posseeix alguns dels seus antics volcans més importants, com el turó de Croscat (786 m) i Santa Margarida de la Cot (682 m). Santa Pau té de tot per seduir el visitant. D'entrada, el seu terme municipal és el més ric i variat en fenòmens volcànics i ocupa un terç de l'extensió total del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. És convenient, doncs, aturar-se a visitar el volcà de Santa Margarida i el Croscat, a més d'altres volcans menys coneguts. La Fageda d'en Jordà es presenta sola, no cal afegir-hi cap més adjectiu, en tot cas només recordar que en qualsevol època de l'any és d'una bellesa extraordinària. El poble, situat en el cor mateix de la zona volcànica, conserva l'interessantíssim recinte de la vila vella, amb una fisonomia i unes característiques medievals molt marcades. On millor es resumeixen les virtuts de la vila vella és en la plaça Major o Firal del Bous: una plaça porxada de perfil irregular i arcs desiguals, que té una innegable personalitat.
|
|
Festes, tradicions i costums Fira de Sant Antoni - La Fira del Fesol
|
|
Extensió:
90 km2
|
|
Municipi de la Garrotxa situat a la plana d'en Bas, al S d'Olot, travessat pel Fluvià. És limitat a llevant per la serra del Corb, al N enllaça amb el pla d'Olot, i a ponent hi ha els cingles de Puigsacalm (1 515 m alt), la serra de Llancers i la de Sant Miquel; al S, els contraforts d'aquesta serra. La part muntanyosa del terme és ocupada per boscs de faigs, alzines i roures, explotats tradicionalment per a llenya i el carboneig. El terme municipal de la Vall d'en Bas es creà, l'any 1968, a partir de la fusió dels municipis de Sant Esteve d'en Bas, Sant Privat d'en Bas, Joanetes i la Pinya, dins dels quals es troben també els nuclis d'Hostalets d'en Bas, Falgars, Puigpardines i el Mallol, configurant-se aixícom un dels municipis més grans de la Garrotxa. Amb tot, cada poble continua preservant amb orgull la seva particular identitat. La Vall d'en Bas és un municipi de gran interès paisatgístic, on es combinen equilibradament els conreus i els masos centenaris, l'exuberant vegetació i els pobles, els components romànics i els indrets bucòlics, les muntanyes imponents i la plana, sense que cap element esvaloti la intensa harmonia i placidesa dels seus paisatges. Per altra banda és un lloc confortable, hospitalari, que pot respondre a tots els interessos i gustos, on el menjar és bo, abundant i consistent, i on els productes que es venen reuneixen totes les virtuts d'aquesta terra.
|
|
Festes, tradicions i costums
|
|
Extensió:
94 Km2
|
|
La Vall de Bianya és el municipi més extens de la Garrotxa i està format per dues unitats geogràfiques diferenciades, separades per la serra de Malforat: la mateixa Vall de Bianya i la Vall del Bac. Per altra banda la seva població es reparteix en diferents entitats, que componen les antigues demarcacions parroquials de Sant Andreu de Socarrats, Santa Margarida de Bianya, Sant Pere Despuig, Sant Martí del Clot, Sant Salvador de Bianya, Capsec, la Vall del Bac i Castellar de la Muntanya i els nuclis de Llocalou, la Canya i l'Hostalnou. Com a nucli monumental, cal destacar la Via Romana del Capsacosta, encara que tampoc no cal oblidar-se del conjunt d'esglésies romàniques escampades per tot el municipi i d'un important nombre de masies superbes, que fan possible trobar petits racons amb molt d'encant, que assoleixen una categoria monumental, superlativa, immersos en tot el conjunt de la Vall.
|
|
Festes, tradicions i costums
|
- Bibliografia:
- Fulletons oficina de Turisme de Besalú.
- Mapa Turístic Garrotxa - La Garrotxa Terra d'acolliment Turístic.
- Guia Turística - GARROTXA - Alexàndrer Cuèllar, Josep Murlà i Quim Agustí.
- Guies del Punt - 16 - Besalú i terres del comtat.
- Revista d'informació EL PONT - edita Ajuntament de Besalú.
- Diferents enllaços que apareixen a la WEB.
|
Els municipis més propers a Besalú La Comarca de la Garrotxa Totes les dades de la Comarca de la Garrotxa Tornar a la pàgina principal - clica aquí
|