BLOC 2. L’AULA: ORGANITZACIÓ D’AULA,  SEGUIMENT ACADÈMIC  i VALORACIÓ GRUP

En aquest bloc hi ha dos parts a diferenciar una la que tu personalment has d’anar omplint per fer-te una autoavaluació i seguiment del teu procés que compartiràs amb el tutor/a i una altra que és la valoració del grup classe que es comparteix amb tota la resta de companys.

9. PUNT DE PARTIDA

Estem al setembre i en el món acadèmic no comences de nou, ja portes anys i cursos en això. Per aquest motiu ens agradaria que abans d’iniciar el curs pensis en quins aspectes del curs anterior t’anaven bé i de quins aspectes flaquejaves i necessites posar-te.

 Activitat. Contesta aquestes preguntes sobre com vas acabar el curs passat.

1- Has fet feina aquest estiu?

2- Has comprat totes els materials necessaris pel curs? T’has organitzat?

3- En quines matèries el curs passat estaves fort/a, i vas tenir bons resultats?

4- En quines matèries el curs passat estaves una mica fluix? Per què passava això?

5- Com valores que estàs ara en relació a aquests aspectes.

6- Has repetit curs algun cop?. Si és el cas, et va anar millor amb la repetició?.Per què?

7- Ets repetidor/a d’aquest curs?. Quins motius creus que t’han portat a aquesta situació?

Torna

10. ORGANITZACIÓ DEL TEMPS.

Una de les maneres d’organitzar-nos (a més de les bones condicions de lloc, estris i personals) consisteix en analitzar quines coses fem durant el dia, i quines coses hem de fer, per distribuir-nos el temps. Per això funciona molt bé, l’agenda.

Activitat
Al quadre has d’anotar el temps que dediques a cada activitat al llarg d’una setmana. Anota el temps en hores, cada dia s’ha d’aproximar a 24 h i el Cap de setmana 48 h. (Recorda que mitja hora és 0’5 i un quart 0,25. No utilitzis fraccions més petites.)
Pots afegir algun concepte si tu hi dediques un temps important i no hi apareix.

Activitat. El ciclograma de la teva activitat diària.

A partir de la taula que has fet a l’exercici anterior i considerant un dia normal anota les hores que dediques a :

En el següent ciclograma cada sector representa una hora, pinta d’un color diferent les hores que dediques a dormir, classes, menjar, lleure, estudiar i desplaçaments.

Horaris.

És important tenir un horari de treball, perquè ens evita perdre temps, estudiar més hores de les necessàries i ens ajuda a crear un hàbit d'estudi. Amb un horari setmanal de treball t’estalvies haver de treballar molt uns dies i d’altres no haver de fer res, tens distribuït el temps per endavant i no vas improvisant cada dia.

Els punts que has de tenir en compte per confeccionar l'horari són:

• Has de planificar tota la setmana, no un dia.
• Has de tenir en compte totes les ocupacions fixes que tens (classes, menjadors, esports, activitats extraescolars, programes de TV que sempre mires...).
• Les hores que has de dedicar a cada assignatura, depenen de la dificultat que et presenti.
• Procura  posar les assignatures més difícils a primera hora d’estudi.
• Planifica el temps que tardaràs a llegir les lectures obligatòries. Mira el nombre de pàgines que té cada llibre, el temps que tens per llegir-lo, per poder planificar setmanalment, les pàgines que has de llegir.
• Has de fer una escala d'autovaloració de dificultats que per a tu presenta cada assignatura,. Per tant, el temps setmanal que dediquis a estudiar cada assignatura no és igual per tots, depèn de la dificultat que per tu suposa, del total de temps que dediquis a estudiar.
• El temps d'estudi s'ha de distribuir per assignatures concretes. No podem dir: «estudiaré»; cal saber què estudiarem, així:

Evitem dubtes.
Evitem triar sempre el més fàcil, o que més ens agrada.
Podem distribuir millor el temps.

• No va bé posar juntes assignatures semblants, no et cansaràs tant si les alternes.
• És important tenir una mica de temps lliure cada dia. També cal fer exercici físic i esport.
• L'horari ha de ser flexible i realista; no facis un horari tan dur que després no el puguis complir.
• No dediquis a l’estudi les hores que fan els teus programes preferits de TV o de ràdio o les necessàries per dormir
• L'horari ha de ser provisional, el pots anar modificant fins que trobis el que et va més bé, però, una vegada decidit, no te'l pots saltar.
• Has de tenir sempre l'horari a la vista.

Activitat. Amb totes aquestes dades analitza aquestes situacions.

L’Anna ha fet aquest horari per al dilluns
de 6 a 7   Anglès                      de 7 a 8   Castellà                    de 8 a 9   Dibuix
de 9 a 10  Matemàtiques           de 10 a 11  Música

Què et sembla?

Activitat. Confecciona el teu propi horari, seguint els passos següents:

Fes una escala de dificultat de la  més a menys dificultat de les assignatures del quadre següent.. Ara et pot costar decidir-te ja que algunes àrees són noves per tu i no les coneixes gaire. Sempre pots modificar aquesta escala de dificultat segons com et vagin els resultats acadèmics. Anotes un 1 als crèdits que et suposin més dificultat i un 9 a la que menys.

1. Quantes hores setmanals pots dedicar a l'estudi? Pensa en les tardes que no tens classe i el temps que dediques a altres activitats ... i pensa que l’estudi és la teva ocupació principal!
   Per exemple: 3 el dilluns + 2 el dimarts + ............................................
   Total:
2. Reparteix les hores d’estudi, has de dedicar més temps a les que per tu són més difícils. (Pensa també en el temps que has de dedicar a la lectura de llibres de les àrees de llengua.)

Activitat. Fes el teu horari d’estudi en el quadre

Descarrega el document per omplir-lo i analitzar-lo.

1. A què correspon el color gris pintat de l’horari?
2. A l’horari prova de posar totes les activitats que tens d'horari fixe a la setmana (institut, entrenaments, cursets, partits, ...). Fes servir un color diferent per cadascuna.
3. Pinta ara amb un altre color les estones que creus que pots dedicar a les tasques de l'institut com: fer deures, preparar exàmens, fer treballs, ... (intenta ser rigorós i realista).

Quantes hores de feina de l'institut a casa has posat a la setmana?
Quantes hores d'esbarjo has posat?
Quantes hores et queden sense cap activitat planificada?

Torna

11.  HÀBITS D'ESTUDI.

Normes per a la correcció del qüestionari.

Es valoraran amb un punt totes les preguntes contestades correctament.
Totes les preguntes s'han de respondre amb un SÍ menys les preguntes números 7, 8, 9, 10, 11, 14, 18, 23, 36, 37 i 50, que la resposta correcta és NO.

Criteris de correcció.

De 40 a 50 respostes correctes = Tècniques d'Estudi molt bones. Molt bé, segurament ets un bon estudiant i les co­ses et deuen anar bé. si no és així, vol dir que t'has enganyat en alguna de les respostes.
De 30 a 40 respostes correctes = Tècniques d'Estudi bones. No deus tenir dificultats, però alerta cal que treballis les teves tècniques d’estudi per obtenir millors resultats.
De 20 a 30 respostes correctes = Força bé, amb més esforç i unes tècniques es pot treure molt més partit de la feina que fas. Per sa­ber quins són els teus punts flacs revisa i plante­ja't els apartats que t'han donat una puntuació més alta. Cal treballar les Tècniques d'Estudi.
Menys de 20 respostes correctes = Vol dir que estàs per sota la mitjana; si tens clar que vols estudiar hauràs de treballar fort. Amb ajut i esforç te'n pots sortir

Activitat. Lloc d’estudi, estris, ambient

A casa el meu lloc de treball i estudi és ...

• el menjador
• la meva habitació
• un estudi
• altres .........................................

Els estris que utilitzo o puc necessitar (diccionaris, tisores, retoladors, enganxador, regla) els tinc a ...

• al mateix lloc on estudio
• depèn del que necessiti
• hi ha coses que no tinc a casa

Posa nota als següents aspectes del teu lloc de treball:

Quins de tots aquests aspectes creus que podries millorar i què necessitaries per fer-ho?

Torna

12. ALGUNES TÈCNIQUES D’ESTUDI

El Subratllat

Subratllar és una tècnica elemental, molt senzilla però que facilita molt l'estudi, millora l'atenció i fa més curt i eficaç el repàs. El seu objectiu és destacar les idees essencials d'un text perquè més tard, llegint només el que hem subratllat puguem copsar les idees principals.
Subratllar vol dir remarcar, assenyalar, serveix per facilitar la concentració i per donar lligam gràfic a les idees principals.
Abans de subratllar cal llegir el text tot sencer per saber de què va. Es comença a subratllar a la segona lectura.
Com subratllar:

• S’ha d’evitar l’excés de subratllat. El mínim de paraules, i de tal manera que llegint el subratllat puguem comprendre el que vol dir el paràgraf. No subratllis tota la línia, només les paraules més impor­tants.
• Es poden subratllar les paraules o idees principals però també els termes tècnics interessants, mots significatius, definicions, classificacions, característiques...
• Cal assenyalar amb un altre color, o forma, les paraules o la paraula que resumeixi millor la idea principal.
• Per respecte als llibres propis aconsellem subratllar només en llapis. El subratllat d’apunts o papers propis és més lliure i admet colors i tota mena de senyals que distorsionin la lectura bàsica.

 Activitat. Subratlla els textos següents

• Quan va sortir de casa per anar a concert, en Jordi, aquell amic de la meva germana que estudiava biologia, va veure, sense proposar-ho, els gegants que, com cada any, desfilaven pel mig de la Rambla amb tota una colla de nens al darrere.

• Dalt del terrat de la casa de la cantonada, els dels veïns del tercer segona, aquells que tenen quatre criatures, encenien les bengales que jo els havia regalat el dia abans, quan els vaig trobar pel carrer a l'hora que sortien de l'escola.

• El jove elegant, vestit de blau que viu prop de casa i que estudia música, ahir al pic del migdia va demanar-me un favor, si li podia donar un cop de mà per entaforar el seu contrabaix dins d'un sis-cents atapeït de bosses i maletes.

• Quasi cada matí, el meu avi, carregat d'espatlles, caminant a poc a poc va xino-xano fins a la Rambla i allà busca el racó més arrecerat per prendre-hi el poc sol que fa a l'hivern.

• Vestida de blau, la Tònia, que tenia sempre un gerro de flors sobre la taula, va girar-se i deixant el llum encès, va caminar cap a la porta amb pas decidit.

• T'he promès que et vindré a veure i no faltaré a la meva paraula, però hau­ràs d'esperar que tingui tots els assumptes resolts.

Els mapes conceptuals

Els mapes conceptuals són una tècnica que cada dia s’usa més en tots els nivells educatius. És l'expressió gràfica de les idees importants d'un text, estructurades de manera lògica que fa que, amb un cop d'ull, puguem copsar l'estructura del tema.
Els elements fonamentals d’un mapa conceptual són:

• Els conceptes: “les coses” (fets, idees, objectes, ...) que estem estudiant. S’acostumen a escriure dins uns requadres.
• Les línies de connexió: que són línies rectes que uneixen els conceptes relacionats entre ells.
• Les paraules d’enllaç: que s’utilitzen per unir els conceptes i indicar quina mena de relació hi ha entre ells. S’escriuen

L’avantatge principal d’aquest tipus de tècnica és que estalvia temps perquè ràpidament, amb una mirada atenta, es memoritza amb més facilitat. Les relacions i els lligams entre les idees queden molt re­marcats.
Per fer un esquema cal llegir un parell de vegades el text; sense cert domini del contingut no es pot estructurar un esquema.

Activitat. Mira de completar el mapa conceptual sobre la classificació de les roques sedimentàries a partir del text.

“Les roques sedimentàries són roques formades per la unió de partícules soltes, anomenades sediments, que s'acumulen als fons de les valls, dels mars i dels oceans.
Quan els sediments són procedents de l'erosió de les muntanyes, deguda a l'aire, la pluja, els rius o les glaceres les roques que es formen s’anomenen detrítiques. Aquestes roques s’anomenen gresos quan els sediments tenen la mateixa grandària que la sorra, si estan formants per partícules més gruixudes, conglomerats, i si són com una pols impalpable, argiles.
Quan la roca sedimentària s’ha format per la unió de partícules dissoltes en aigua s’anomena química. Exemples d’aquest tipus de roca són les sals o les calcàries (que formen coves!).
El tercer i darrer grup de sedimentàries és el grup de les roques orgàniques. Són les roques formades a partir de l'acumulació de restes d'éssers vius que quedaren colgades sota terra i que, amb el temps, han donat lloc als anomenats carbons minerals.

Descarrega el mapa conceptual i ompla'l.

El resum

Un dels exercicis més convenients per a un estudiant és de sa­ber resumir la informació que vas acumulant al llarg de les clas­ses i les lectures. Sovint els missatges que reps, fins i tot els que comprens bé, són llargs i se'ns fa difícil de transmetre'ls íntegrament.
Resumir vol dir reduir a termes breus i precisos la part més es­sencial d'un tema determinat. És molt útil per tal d'adquirir una visió de conjunt de capítols, articles, lliçons o llibres. El re­sum, tot i ser breu i concís, ha de contenir totes les idees fona­mentals de l'original.
Passos a seguir:

• Llegir amb molta atenció.
• Al mateix temps que vas llegint, et vas fent preguntes sobre el text i has d'intentar trobar les respostes dintre el text.
• Analitzar quin és l’objectiu del text: informar, convèncer, inquietar, fer broma...
• Escriure tot això en forma de resum procurant presentar-ho classificat per idees.
• D'aquest resum, subratlla'n la idea principal de que tracta.

Algunes idees útils:

• Va bé utilitzar signes, que estalvien d'escriure paraules i que són molt directes (= , pq, ® ...).
• No has de convertir el resum en un seguit de frases copiades del text original.
• Cal deixar de banda els detalls i els exemples, cal informar de les dades essencials.
• Traduir amb mots senzills i personals allò que en el text és expressat en paraules cultes, abstractes o difícils. S'ha de procurar reduir en poques paraules les idees fonamentals que l'autor vol expressar.
• No escriguis a l’estil telegràfic, sense lligams lògics.
• La presentació ha de ser com la d'un text normal. S'escriu en horitzontal, tot seguit. No hi poden aparèixer guions ni aste­riscs.
• No es tracta d'una llista d'idees, d'una simple enumeració: hi ha d'haver unitat i sentit. S'han de triar acuradament els mots de lligam lògic.

Activitat. Fes un resum de la notícia apareguda al diari “El Periódico” el dia 8 de juliol de 2007.

Torna

13. TRIA D’OPTATIVES.

Les optatives són uns crèdits que pretenen reforçar-te alguna matèria o continguts,  iniciar-te en coneixements específics sobre una determinada matèria,  i/o ampliar-te o profunditzar en uns continguts específics.

Activitat   Per fer una bona tria. Respon aquestes qüestions reflexionant bé abans de contestar.

1. Quines són les necessitats que sé que tinc jo? (aprendre a estudiar, reforçar llengües, ampliar coneixements en ... )
2. Quines recomanacions i consells m’ofereix el tutor/a? Quines recomanacions m'han fet altres professors/es? Quins consells em fan els pares?
3. Quins són els variables que m’ofereixen? Quins s’ajusten a les meves necessitats? (marca’ls amb fluorescent)

Torna

14. TRIA DE DELEGATS.

Les funcions dels delegats/ades.

Ha arribat el moment de triar les persones que seran els representants del teu grup classe. Primer és important que tinguis informació sobre el funcionament del teu centre, és per això que hauries de llegir-te el text que tens a continuació. Després de fer la lectura el tutor o tutora podrà ampliar o aclarir dubtes sobre el tema.

Qualsevol institució necessita una organització i unes normes o lleis per funcionar. El centre escolar també necessita una organització i a l'agenda pots trobar informació sobre l’organització de l'institut.

L'alumne participa en el centre per mitjà dels representants de grups: el DELEGAT o DELEGADA i el SOTS-DELEGAT o SOTS-DELEGADA.

Aquestes persones fan d'enllaç entre el grup classe i el professorat, el Consell de delegats i el Consell escolar.

Els delegats/des i sots-delegats/des participen en el Consell de delegats, lloc on es fan i es discuteixen propostes, es prenen acords, es dona informació, s'atenen demandes (armariets, aparcament de bicicletes, organització i participació en festes, etc.)

Al Consell de delegats hi participen:

• Els delegats/des de tots els grups (també ho poden fer els sots-delegats/des).
• Els alumnes representants en el Consell escolar.
• El Cap d'estudis i/o el Coordinador Pedagògic.
• Ocasionalment els coordinadors de nivell.

Els ordres del dia són preparats pel Cap d'Estudis, el qual els tramet als diferents tutors i delegats per a què, en una sessió de tutoria, l'assemblea de la classe expressi opinions i propostes sobre els temes a tractar en la reunió del Consell de delegats.

Funcions del delegat i el sots-delegat.

El delegat/ada: Les funcions del delegat es poden estructurar en tres apartats fonamentals: la representació, la moderació i la informació.

a) El delegat representa al seu grup a:

• El Consell de delegats.
• La Junta d'Avaluació, acompanyat del sots-delegat, on transmet les opinions del grup, dona la seva visió sobre el mateix grup.
• El delegat és l'interlocutor en qualsevol problema entre el grup i el professorat i manté un estret contacte amb el tutor o tutora per tal d'informar-lo.

b) Com a moderador del grup el delegat:

• Intenta apropar els punts de vista i proposa solucions.
• Intenta evitar enfrontaments i tensions.

c) Com a informador el delegat:

• Comunica al grup les qüestions tractades i els acords presos al Consell de delegats i a la Junta d'avaluació.

El sots-delegat/ada:

d) Realitza les funcions del delegat quan aquest és absent.

e) Ajuda el delegat en tot allò que és necessari (fins tot podrien arribar a un acord i repartir- se les tasques).

 Activitat. PREPARACIÓ DE L'ELECCIÓ

Enumereu tres característiques que creieu que haurien de tenir les persones que facin de Delegada o Delegat i Sots-delegat o Sots-delegada. Feu una posada en comú amb la resta de la classe.

L'elecció.

A. Constitució de la mesa electoral

• President: el professor-tutor
• Secretari: L'alumne més jove del grup
• Vocal: L'alumne més gran de la classe

B. Votació

• És imprescindible l'assistència de tots els alumnes del grup excepte alguna absència justificada.
• L'elecció serà secreta i nominal.
• Tots els alumnes són candidats.
• En la papereta només es posarà un nom per a cadascun dels càrrecs a elegir.
• L'alumne que tingui  més del 50% dels vots serà nomenat delegat i el segon subdelegat. Si en la primera votació cap alumne no obté més del 50% dels vots es procedirà a una segona votació entre els quatre alumnes més votats.
• Si els alumnes elegits per al càrrecs renunciessin, es procediria a una nova elecció.
• Si no hi hagués cap alumne disposat a fer la funció de delegat, el tutor i la Junta Directiva podrien encomanar aquesta funció a la persona que consideressin més adequada.

C. Acta d'elecció

Descarrega model d'acta d'elecció.

Torna

15.  AVALUACIÓ ZERO – VALORACIÓ PERSONAL-
Ara que han passat unes setmanes des de l'inici de curs és un bon moment per pensar quina és la teva situació a l'institut i, si és el cas, mirar de posar remei a totes aquelles qüestions que no acaben de funcionar. Queda molt curs per endavant i tot allò que no acaba de rutllar és pot perfectament reconduir.

Activitat. Respon individualment, en la taula següent, com és la teva situació personal en relació als següents aspectes:

Activitat. Escriu tres aspectes que creus que hauries de millorar per millorar el teu rendiment.

Activitat. Digues una cosa que t’ajudaria a millorar el teu rendiment i que no depengui de tu (alguna qüestió respecte al grup, el professorat, els serveis que ofereix o pot oferir l'institut, l'horari, el material, les condicions de treball a casa, ...)

Torna

16 -  1a AVALUACIÓ. RESULTATS. VALORACIÓ PERSONAL.
Sembla que el temps no passi i ja hem arribat a la primera avaluació. Com ha anat?

Activitat. Descarrega i respon individualment el qüestionari.

Activitat   VALORACIÓ PERSONAL EN LES MATÈRIES.

Puntua de l'1 al 5 les següents qüestions segons aquest criteri: 1- gens. 2- poc. 3- regular. 4- bastant. 5- molt.

Escriu en la última columna les notes que has obtingut en la 1a avaluació.

1. Què he de fer per recuperar les suspeses? (Pregunta al professorat!).
2. Quines matèries suspeses creus que milloraràs a la 2a avaluació?
3. Quines matèries suspeses creus que no podràs millorar en la 2a avaluació?
4. Quines accions pots fer per millorar en les matèries suspeses?

Torna

17- VALORACIÓ TUTORIAL 1a AVALUACIÓ

Els delegats assisteixen a aquesta junta d’avaluació.

Activitat. Contesta les qüestions següents.
Valora durant uns 10 - 15 minuts aquestes qüestions. Després ho posareu en comú i els delegats amb les vostres opinions redactaran un resum que s'afegirà a l'Informe de Tutoria d'aquest curs.
Contesta aquestes qüestions pensant com ha estat el grup classe en general. Procura contestar amb una valoració i una petita frase explicativa ( per exemple: bé, l'ambient ha estat agradable hem treballat de forma ordenada i atenta).

1. Ambient de treball a classe.
2. Atenció i concentració de les explicacions i treball de classe.
3. Comportament general dels companys/companyes a les classes.
4. Relació entre els companys i companyes del grup.
5. Relació amb el professorat en general.
6. Compliment de la normativa. (passadissos, neteja de la classe, pujar les cadires...)
7. Compliment de la realització de deures i entrega de treballs.
8. Participació i implicació en les activitats generals de centre.
9. Implicació i nivell de satisfacció pel treball en les tutories.

Posada en comú.

• Cada portantveu exposa les reflexions a la resta.
• El vostre delegat/da i sot delegat/da anotaran a la pissarra les reflexions.
• Al finalitzar totes les exposicions s’obrirà un torn de paraules per a que cadascú/una pugui comentar les reflexions, ampliant-les, matisant-les.... i proposeu solucions per als aspectes que s'han de millorar.

Recordeu que aquestes aportacions i comentaris els portaran els vostres delegats a la junta d’avaluació.

Activitat. Fes un escrit en que quedin reflectides les qüestions que tu consideres més rellevants de les que s'han dit. (Imagina't que s'hagués de llegir en veu alta davant tots els professors del teu grup).

 Activitat . Debat i conclusions de la primera avaluació.

1. Com valores els resultats acadèmics del grup?
2. La valoració sobre l'ambient de treball i la dinàmica del grup us sembla encertada?
3. Escriu una de les coses que s'han dit a La junta d’avaluació amb la que estàs plenament d'acord i una amb la que no ho estàs. Per què?

 Activitat. Compromís del grup tutoria.

1. Anoteu 5 aspectes que com grup tutoria us proposeu per a la 2a avaluació i que es revisarà en la valoració intermèdia de grup al febrer.

Torna

18- VALORACIÓ GRUP TUTORIA AL FEBRER.

PRESENTACIÓ
Realitzada la 1a avaluació i després de mes i mig de la segona, pensem que és oportuna una altra parada de reflexió i valoració. Els propers resultats de la 2a avaluació són molt importants, podem millorar els de la 1a avaluació i ens podem encaminar cap a una 3a avaluació de manera correcta.
Per millorar, cal que la tutoria tingui una dinàmica de treball adequada, per això us proposem valorar i reflexionar sobre la  VOSTRA TUTORIA. No oblideu que un bon clima de treball a la classe afavoreix els resultats de cadascú i cadascuna.
Us proposem reflexionar sobre aquests aspectes:

Recordar i revisar els reptes proposats per la classe en la 1a avaluació.

Reflexionar i valorar aspectes del grup que condicionen el rendiment: els conflictes i l’ambient de classe.

Anem a reflexionar sobre aquests aspectes que el vostre tutor/a les  aportarà a la junta de “Valoració de grup” del mes de febrer amb tot el professorat que us fa classe.
També, els vostres delegats recolliran les valoracions per a comentar-les en reunió de delegats/des.

RECORDAR I REVISAR ELS REPTES PROPOSATS PER LA CLASSE LA 1a AVALUACIÓ.

Activitat. Anota els compromisos i decisions que com a grup vareu decidir en la 1a avaluació.

Activitat. Reflexiona i valora.

1. S’han complert?  Per què?
2. Quins penseu que heu superat?
3. Quins penseu que no heu superat i heu d’insistir més?   Per què?
4. Quins afegiríeu? ( Abans de contestar aquesta pregunta, respon l’apartat següent)

REFLEXIONAR I VALORAR ASPECTES QUE CONDICIONEN EL RENDIMENT: ELS CONFLICTES I L’AMBIENT DE CLASSE.

Pensem en aquestes paraules: COHESIÓ                    COMPANYS                CONFLICTE                AMBIENT D’ESTUDI              

Segurament moltes vegades has sentit parlar d’aquets elements. El professorat o el tutor/a t’ha comentat els teus resultats acadèmics utilitzant aquests termes.

Activitat. Definiu entre tots i totes a la classe què volen dir aquests elements relacionats amb el fet de ser estudiant.

1. COHESIÓ.
2. COMPANYS.
3. CONFLICTE.
4. AMBIENT D’ESTUDI.

Activitat. Valora individualment el grup tutoria en relació a la definició que heu realitzat.

Activitat. Individual.

1. Pensa en dos d’aquests aspectes en els que realment la tutoria hauria de fixar-se per millorar el seu rendiment.
   Per què?

Activitat. Poseu en comú les respostes individuals i anoteu a continuació el resultat global del grup.

 Activitat. Grupal.  

1. Decidiu entre tots i totes quins són els 2 aspectes sobre els que com a tutoria hauríeu d’estar més atents.
   Per què?

Els conflictes a l’aula  són uns aspectes que també incideixen en els nostre rendiment i en el clima de treball de la classe. Des de petit sempre has sentit parlar de la paraula CONFLICTE. En aquests moments seria un bon moment per a reflexionar-hi.

Activitat. Reflexionar i valorar la resolució de conflictes.

1. Defineix què vol dir CONFLICTE?
2. Quina és la manera més freqüent de resoldre els conflictes que tu coneixes?
3. Quins et semblen que són les passes correctes per resoldre bé un conflicte?

Activitat.Posada en comú de les respostes anteriors.

1. Definiu què vol dir CONFLICTE?
2. Quina és la manera més freqüent de resoldre els conflictes que coneixeu?
3. Quines us semblen que són les passes correctes per resoldre bé un conflicte?

DESPRÉS DE LA VALORACIÓ GRUP DE FEBRER.

Activitat. Comentari del tutor/a sobre la sessió de valoració que ha realitzat l’equip docent.

Copia els suggeriments que fa l’equip de professorat en relació al grup, i que t’explica el tutor/a:

Torna

19.  RESULTATS 2a A VALUACIÓ. VALORACIÓ PERSONAL.

Ja estem acabant la 2a avaluació i engegant la última d’aquest curs. QUI HO DIRIA!!!! EL TEMPS PASSA VOLANT!!!!!

 Activitat. A la 1a avaluació vas valorar aspectes personals que havies de millorar per a que la 2a avaluació anés millor. Anem a buscar-los.

1. Anota aquells aspectes que t’havies marcat en relació a l’estudi, la planificació, el grup d’amics... per a millorar.
2. Has aconseguit millorar aquells aspectes personals?. Per què?
3. On creus que has fallat? O com creus que has millorat?
4. Creus que necessites algun ajut per aconseguir-ho?
5. A qui penses que pots demanar ajut?
   

Activitat. VALORACIÓ PERSONAL EN LES MATÈRIES.

Puntua de l'1 al 5 les següents qüestions segons aquest criteri: 1- gens. 2- poc. 3- regular. 4- bastant. 5- molt.

Escriu en la última columna les notes que has obtingut en la 2a avaluació.

Activitat. VALORACIÓ DELS RESULTATS ACADÈMICS.

Reflexiona sobre aquestes qüestions:

Anota les puntuacions de la 1a i 2a avaluació.

1. Què he de fer per recuperar les suspeses? (Pregunta al professorat!).
   
2. Quines matèries suspeses creus que milloraràs a la 3a avaluació?
   
3. Quines matèries suspeses creus que no podràs millorar en la 3a avaluació?
4. Quines accions pots fer per millorar fins a final de curs
5. Quines accions pots fer per millorar fins a final de curs?

Recorda que al juny estan les proves de SUFICIÈNCIA.
T’hauràs de presentar a alguna?
Comença a parlar amb el professorat i amb el tutor/a.

Torna

20.  VALORACIÓ TUTORIAL 2a AVALUACIÓ

Els delegats assisteixen a aquesta junta d’avaluació.

Activitat  En grups de 3 o 4 alumnes
Valora durant uns 10 - 15 minuts aquestes qüestions. Després ho posareu en comú i els delegats amb les vostres opinions redactaran un resum que s'afegirà a l'Informe de Tutoria d'aquesta avaluació.

Contesta aquestes qüestions pensant com ha estat el grup classe en general. Procura contestar amb una valoració i una petita frase explicativa (per exemple: bé, l'ambient ha estat agradable hem treballat de forma ordenada i atenta).

VALOREM LA 2a AVALUACIÓ

1. Ambient de treball a classe.
2. Atenció i concentració de les explicacions i treball de classe.
3. Comportament general dels companys/companyes a les classes.
4. Relació entre els companys i companyes del grup.
5. Relació amb el professorat en general.
6. Compliment de la normativa. (passadissos, neteja de la classe, pujar les cadires...)
7. Compliment de la realització de deures i entrega de treballs.
8. Participació i implicació en les activitats generals de centre.
9. Implicació i nivell de satisfacció pel treball en les tutories.

Posada en comú.

Féu grups d’unes quatre persones, escolliu un portantveu i reflexioneu sobre el que heu respòs a les qüestions de funcionament del grup de la pàgina anterior.

• Cada portantveu exposa les reflexions a la resta.
• El vostre delegat/da i sot delegat/da anotaran a la pissarra les reflexions.
• Al finalitzar les exposicions s’obrirà un torn de paraules per a que cadascú/una pugui comentar les reflexions, ampliant-les, matisant-les... i proposeu solucions per als aspectes a millorar.

Recordeu que aquestes aportacions i comentaris els portaran els vostres delegats a la junta d’avaluació.

Activitat. Escrit.

1. Fes un escrit en que quedin reflectides les qüestions que tu consideres més rellevants de les que s'han dit. (Imagina't que s'hagués de llegir en veu alta davant tots els professors del teu grup).

DESPRÉS DE LA JUNTA D'AVALUACIÓ

Activitat. Copia els suggeriments que fa la Junta d'Avaluació en relació al grup.

Activitat . Debat i conclusions de la SEGONA avaluació

1. Com valoreu els resultats acadèmics del grup?
2. La valoració sobre l'ambient de treball i la dinàmica del grup us sembla encertada?
3. Esteu d’acord amb el que s'ha dit a La junta d’avaluació?
4. Amb què no ho estàs. Per què?

Activitat. COMPROMÍS DEL GRUP TUTORIA.

• Anoteu 3 aspectes que com grup tutoria us proposeu per a la 3a avaluació i que es revisarà en la valoració intermèdia de grup al febrer.

Torna

21. VALORACIÓ TUTORIAL FINAL DE CURS

Activitat. Ara es tracta de fer una valoració del grup tutoria de tot el curs.

DIÀMICA DEL GRUP. VALORACIÓ TUTORIA.

1. Forma de treballar del grup.
2. Atenció i comportament a classe.
3. Relació/ respecte entre els companys ( incidències, alumnes rebutjats o aïllats,acceptació nouvinguts...)
4. Relació amb el professorat.
5. Incidents del curs que caldria que no es tornessin a repetir.
6. Compliment de la normativa
7. Hàbits i actitud: puntualitat, cura de l’aula, cura dels passadissos....
8. Valoració del delegats.
9. Festes de l’IES: Sant Jordi, Festa de l’Esport, ...
10. Sortides realitzades.
11. Dossier de tutories. Continguts, valoracions, ...

PROPOSTES PEL CURS 2010/2011

Temes que t’interessaria tractar a les tutories.

Propostes de festes i sortides.

Altres...

Posada en comú.

• El vostre delegat/da i sot delegat/da anotaran a la pissarra les valoracions que feu a la classe.
• Elaboraran un informe tutorial que hauran de presentar a direcció i en reunió de delegats.

Activitat. Escrit. 

1. Fes un escrit en que quedin reflectides les qüestions que tu consideres més rellevants de les que s'han dit. (Imagina't que s'hagués de llegir en veu alta davant tots els professors del teu grup).

Torna

22. PROVES DE SUFICIÈNCIA DE JUNY.

Anota els resultats de la 1a i la 2a avaluació. Anota també les notes que preveus tindràs en la 3a.
Anota les proves de suficiència que ja saps que faràs i les que penses que hauràs de fer. Pregunta al professorat.

Què són les proves de suficiència?

Les proves de suficiència serveixen per recuperar les matèries que al llarg del curs no heu superat. És una bona oportunitat d’aprovar aquelles matèries suspeses, per tal de poder passar de curs. Aquestes proves cada departament ha establert si són globals (de tots els continguts del curs) o de cada avaluació. Cada professor us informarà de quin tipus de prova de suficiència heu de fer.

Quan es fan aquestes proves?

Aquestes proves es realitzen els dies 21 i 22 de juny. Us farem arribar un calendari amb les hores i l’aula on es realitzen aquestes proves.
També les vostres famílies rebran una carta on estaran informades de les proves a les que us heu de presentar i els dies.

Recorda:

- La 3a avaluació finalitza el 11 de juny.
- Són proves que no es preparen en una tarda ja que es tracta de recuperar continguts ja fets, i pot ser quantitat d’estudi és més gran.
- T’has d’organitzar correctament.
-T’has de presentar i intentar recuperar-les, ja que pot perillar el fet de passar de curs.
- Sinó aproves alguna matèria podràs recuperar-la a l’octubre. Recuperacions d’octubre.

Com ens podem organitzar per a les proves de suficiència?

Pensa que és una oportunitat que heu d’aprofitar i per tal cal que us prepareu bé per aquetes proves. Demaneu ajut al professorat.

1. De quines matèries m’he de presentar a les proves de suficiència?
2. Quins són els continguts que he d’estudiar.
3. Preparo el material d’estudi: llibres, apunts...
4. M’organitzo els continguts d’estudi en blocs i en temps d’estudi.
5. A continuació FES un calendari per organitzar-te.

Torna

23. ENTREVISTES AMB EL TUTOR/A I RESOLUCIÓ DE CONFLICTES.

Activitat. Entrevista o comentari del tutor/a

Anota aquells comentaris que el tutor/a et fa en relació a aspectes de comportament, actitud de treball, realització de deures...

Activitat. Sancions. Anota les sancions i/o expedients que has tingut.

Torna