BLOC 3. TEMA DE TRACTAMENT TUTORIAL.

24. CONVIVÈNCIA: ELS NENS I LA GUERRA.

Els nens soldat.

Els nens refugiats.

25. CONEIXEMENT PERSONAL I HABILITATS DE RELACIÓ.

Jo i els altres.

Com em relaciono amb el altres?

Saber conversar.

Sóc obert, sóc oberta? Sóc reservat, sóc reservada?

24. CONVIVÈNCIA: ELS NENS I LA GUERRA.

Anem a veure una exposició.

ELS NENS SOLDAT

Visita aquest lloc web http://www.es.amnesty.org/camps/ns/

La guerra no és exclusiva dels adults, al tercer món hi ha molts nens que són soldats.

Malgrat que som ja al segle XXI, les diferències entre els pobles del primer i del tercer món són moltíssimes i es produeixen a nivells tan diferenciats com l'alimentació, les infrastructures i les guerres. Mentre que el primer món inverteix en tecnologia militar, al tercer món està de moda reclutar nens soldats.

Una polèmica que ha posat en peu de guerra moltes ONG com Intermón i Amnistia Internacional, entre d'altres.

Nens i nenes tampoc queden exclosos dels conflictes bèl·lics del planeta. La UNICEF ha denunciat que hi ha uns 55 països en què s’obliga a nens i joves a prendre part activa en la guerra. Més de 350.000 menors són utilitzats com a blancs fàcils o buscadors de mines. Molts són capturats al carrer, a casa seva o a les esglésies i col·legis. Els obliguen a ser testimonis d’atrocitats contra les seves pròpies famílies, i fins i tot, a ser partícips d’aquesta tortura.

La participació activa d’infants en la guerra en aquests darrers temps s’ha vist incrementada com a conseqüència de l’aparició d’armes lleugeres. Aquestes s’obtenen fàcilment en el mercat internacional, a un bon preu i són fàcils de fer servir per a un nen de 9 a 10 anys. Contra aquest tipus d’armes també s’ha iniciat una campanya internacional, per dificultar-ne la circulació i fer transparent el seu comerç.

El drama propi de tota guerra es veu incrementat amb la utilització d’aquests infants. Carn de canó als que se subministren drogues per augmentar el valor i insensibilitzar contra el dolor.

Activitat ONG's

Saps què signifiquen les sigles ONG?. Sabries posar cinc exemples d'organitzacions que són ONG i cinc que no ho són?

SI HO SÓN:

NO HO SÓN:

Activitat. A continuació hi ha un llistat dels països que recluten nens i nenes soldat. Sitúa, aproximadament, aquests països al mapa.  (Font: Aministía Internacional)

PAÏSOS QUE RECLUTEN NENS I NENES.

1. En quin continent es situen la majoria dels conflictes?
2. Per què creus  que els exèrcits recluten nens?

Activitat. Llegeix atentament els testimonis següents sobre el procés de reclutament de nens soldats:

1. La taula anterior descriu algunes causes per les que alguns menors decideixen implicar-se en la lluita armada. Quines heu trobat?
2. Els testimonis d'aquests nou menors soldat consideren que s'han fet soldats voluntàriament, sense pressions externes. Creieu que han sigut decisions completament lliures?

Al llibre “Yo no quería hacerlo. Los niños soldados de Sierra Leona se expresan a través del dibujo” de Fàtima Miralles i José María Caballero hi ha dibuixos fets per aquests nens amb frases que expressen les seves vivències de la guerra. Alguns exemples són:

"Vaig aprendre a ser brutal i agressiu amb la gent. Vaig matar i apunyalar. Vaig cremar cases. A la selva em drogava. Nen soldat de 16 anys	Vaig aprendre a saquejar ciutats, cremar-les i matar la seva gent Nen soldat de 12 anys

Activitat  

Tu potser en algun moment també has fet dibuixos com aquests. Per quin motiu creus que ens horroritzem quan veiem aquests?.

Observa aquest dibuix i intenta explicar amb paraules la seqüència que dibuixa el nen.

Torna

2. ELS NENS REFUGIATS.

En la majoria de les guerres són moltes les famílies que s’han de desplaçar a altres països que a vegades estan a molts quilòmetres de distància.

Veurem un vídeo on es presenten casos de nens refugiats.

El vídeo és de l’associació Espanya Acnur i porta per títol “Ser refugiado”. Està elaborat en 1998 i té un durada de 15 minuts.

Activitat. Busca en el mapa els següents països: Sudan, Kènia, Camboia, Tailàndia, Dinamarca, Afganistan i Bòsnia-Herzegovina.

1. Explica amb les teves paraules què són les refugiats.
2. Quan Jon explica la vida que fa al Camp de Refugiats de Kènia, per què tenen pocs aliments?
3. Per què creus que aquests nens i les seves famílies no viuen als seus països?

Torna

25. CONEIXEMENT PERSONAL I HABILITATS DE RELACIÓ.

JO I ELS ALTRES.

Estàs convidat a participar en el Simposi «Jo i els altres», que tindrà lloc al teu grup-classe tal dia com avui. Els temes que seran objecte de debat seran aquests:

Necessitem els altres per a viure, però a la vegada són una nosa per a nosaltres:

• Per a què necessitem els altres?
• Ho podem fer tot nosaltres sols?
• Per què ens fan nosa els altres?.
• Podríem desenvolupar-nos tots sols, sense la presència dels altres?
• Per què hi ha guerres i conflictes?.
• Què s’hauria de fer per a evi­tar-los?

Per a conèixer-nos a nosaltres mateixos, necessitem ser reconeguts pels altres:

• Com ho fem per a conèixer-nos a nosaltres mateixos?
• Ens comparem amb els altres?
• Ens basem en els comentaris que ens fan sobre nosaltres?
• Si els altres ens ignoressin absolutament, què passaria?
• Arriba­ríem a conèixer-nos a nosaltres mateixos?

Les societats modernes tendeixen a despersonalitzar les relacions humanes:

• Per què en una gran ciutat la gent no se saluda gaire pel carrer i en un poble petit sí?
• Per què a les grans ciutats hi ha gent que no sap qui és el seu veí?.
• Passa això als pobles o ciutats petites?.
• Per què cada vegada tendim més a comunicar-nos a través de mitjans diversos (telèfon mòbil, correu electrònic, xats) que no pas cara a cara, personalment?

Llegeix atentament aquests temes. És veritat, d’entrada potser no es fàcil de saber ben bé què volen dir. El tutor o la tutora us donarà pis­tes perquè ho pugueu entendre millor. Mira quin és el tema que et fan més gràcia, perquè quan el tutor o la tutora t’ho pregunti, t’hauràs d’inscriure per a participar en la discussió del tema que tu triïs.
Es formaran, per tant, 3 grups de discussió. Un grup per a cada tema. Cada grup nomenarà un portantveu que s’encarregarà de pren­dre nota de les conclusions a què s’arribi. Cada grup ha de respon­dre les preguntes incloses dins de cada tema. Els grups poden afegir noves preguntes a les que hi ha formulades.
Un cop transcorregut el temps, el tutor o la tutora donarà per acabat el treball dels grups. Aleshores, es reunirà tot el grup-classe. Cadas­cun dels 3 portantveus anirà exposant les conclusions a les quals hagi arribat el seu grup.
Acabades les intervencions dels portaveus, el tutor o la tutora pro­posarà i moderarà un torn obert d’intervencions en què tothom qui vulgui podrà donar la seva opinió sobre les qüestions que s’han tractat
Com crec que sóc?. Com em veuen?

En el món no hi ha dues persones iguals. Tots i cadascun de nosaltres som exemplars únics, tan físicament com pel que fa a la nostra manera de ser. Pot ser que tinguem trets físics i de caràcter que ens facin assemblar a algun dels nostres pares o familiars  però no som iguals a ells. No som iguals a ningú més. Ningú més no és igual a nosaltres.

Però, encara que és fàcil de fer una descripció de com som fí­sicament (rossos, alts, prims, amb ulls marrons, amb pigues a la cara...), resulta força més difícil explicar quin és el nostre caràcter i la nostra personalitat (sincer, reservat, responsable, sensible, tossut ... ).

A més, de la mateixa manera que físicament ens anem trans­formant -creixem, el nostre organisme va canviant i amb ell el seu aspecte- també va canviant la nostra personalitat, si bé d’una manera menys aparent, perquè estem en un procés de continu aprenentatge i de contínua transformació.

Tot això fa que, sense deixar mai de ser nosaltres mateixos, anem canviant al llarg de la nostra vida de manera que no som sempre exactament iguals a com érem abans. Per exemple, agafa una fotografia teva de quan tenies 7 anys: ets tu la persona que hi apareix? Sí, naturalment. Però, ets igual ara, amb 12 anys, que a la fotografia, amb 7 anys?

Activitat. Com ets tu, ara? No és fàcil d'explicar, oi?

Per a facilitar-te una mica les coses, et presentem el següent quadre amb uns quants trets o característiques de la personalitat.

Un cop completat el quadre, tindrem el teu perfil de personalitat segons el teu punt de vista

Activitat. El personantge desconegut

El tutor/a t’assignarà un company de classe que has de mantenir completament en secret!.

A continuació omple el requadre de la pàgina següent indicant com veus tu aquest company. És molt important que hi paris atenció i procuris fer-ho bé.

Després els companys intentareu descobrir qui hi ha darrera les descripcions que heu fet.

Personatge desconegut

Qui és?

Activitat. Treballem en grup.

1. Discutiu els resultats de l’activitat. Hi ha coses que et sorprenen?

Activitat. Per pensar.

1. Qui o quines coses han influït en la teva manera de ser?
2. Creus que realment ets tal com et veus a tu mateix o mateixa?. Per què?
3. T’importa com et veuen i el que opinen les altres persones?  
4. Al final, com ets: com et veus tu o com et veuen els altres?

Torna

COM EM RELACIONO AMB ELS ALTRES?

Tens un amic, en Lluís, que és molt bon amic però que és despistadíssim. Resulta que heu quedat per fer un treball de Socials. La nota del treball és molt important. Tant és així que la professora diu que si no s’entrega el dia que toca segurament suspendreu l’avaluació.

Amb en Lluís heu fet un bon treball i ell s’encarregarà d’acabar de passar unes coses a net i portar-lo l’endemà.

Ja hem dit que és despistat, en Lluís, oi?

S’ha oblidat el treball !!!.

Activitat. Contesta aquestes preguntes.

1. Què li diries tu al Lluis?
2. Com intentaries tu arreglar aquesta situació?

De maneres d'actuar davant dels altres n'hi ha moltes. Per simplificar una mica i po­der-nos entendre les reduirem a tres que són les més característiques:

Conducta agressiva: consisteix a comportar-se d'una manera desagradable o ofensi­va per als altres, fent ús de la força física, psicològica o emocional per tal d'imposar els propis sentiments i drets, sense tenir en compte els sentiments i els drets dels altres.
Conducta passiva: consisteix a comportar-se d'una manera retreta, amb timidesa, sense iniciativa; això porta a no saber expressar els propis sentiments, necessitats i opinions, que fàcilment queden anul·lats pels sentiments, necessitats i opinions dels altres.
Conducta assertiva: consisteix a comportar-se d'una manera equilibrada, expressant els propis sentiments, necessitats i opinions d'una manera adequada, tot respectant els sentiments, necessitats i opinions dels altres; es tracta també de fer valer els propis drets sense trepitjar els drets dels altres.

Per a conèixer quina és la teva manera de relacionar-te amb els altres, omple el qües­tionari. Per tal que li puguem donar algun valor, mira de contestar-lo amb sinceritat escollint una de les 5 opcions de resposta que té cada pregunta. Si no n'hi ha cap que expressi exactament allò que faries, tria la que s'hi acosti més.

Activitat. Contesta i anota la puntuació.

1. Algú et diu que ets una persona molt simpàtica. Què li contestes?:

• «Es veritat. No hi ha ningú més simpàtic, simpàtica que jo.» (2)
• «Gràcies. Sóc força simpàtic, simpàtica.» (1)
• «Gràcies.» (0)
• «Gràcies. No n'hi ha per tarit!» (-1)
• No diries res i et posaries vermell, vermella. (-2)

2. T'oblides de tornar a un company una cosa que t'havia deixat. Era important que la hi portessis. El companyes posa fet una fúria. Què fas?:

• L'insultes, l'engegues a fer punyetes i te'n vas. (2)
• Li dius que no gallegi, que a tu no t'alcen la veu. (1)
• Et disculpes i mires de trobar una solució. (0)
• No t'atreveixes a dir-li res, saps que té raó. (-1)
• Dius: «Ho sento, de vegades semblo inútil.» (-2)

3. Necessites fer servir una cosa que en aquests moments té una altra persona. Com actues?:

• La hi prens. (2)
• Li dius que te la doni. (1)
• Li demanes si te la pot deixar. (0)
• Fas algun comentari per veure si te la deixa, però sense arribar a demanar-la. (-1)
• No t’atreveixes a demanar-la-hi ni a dir res. (-2)

4. Una amiga amb qui havíeu quedat es presenta mitja hora tard. Tu has estat pun­tual. T'has hagut d'esperar mitja hora. Què li dius?:

• Li claves una bona esbroncada. (2)
• Li deixes ben clar que és la darrera vegada que l'esperes. (1)
• Li expresses el teu malestar sense alçar el to de veu. (0)
• Li dius que començaves a preocupar-te. (-1)
• No li dius res. (-2)

5. Anant pel carrer, rellisques i caus a terra. T'espantes una mica, però no et fas mal. Algú se t'acosta i et pregunta si estàs bé. Què li contestes?:

• Li dius que et deixi estar i que es fiqui en les seves coses. (2)
• Li dius que estàs bé i que ja se'n pot anar. (1)
• Li dius que estàs bé i li dones les gràcies. (0)
• Li dius que no ha estat res i t'aixeques. (-1)
• No dius res i ignores la persona que se t'ha acostat. (-2)

6. Un amic teu ha fet una cosa que creus que està molt bé. Què fas?:

• Dir-li: «Bah, jo puc fer-ho molt millor.» (2)
• Dir-li: «Està bé, però n'he vist de millors.» (1)
• Li dius que està molt bé. (0)
• Dir-li: «No està malament, això.» (-1)
• No li dius res. (-2)

7. Necessites que algú et faci un favor. Com actues?:

• Busques algú i li dius: «Has de fer això per mi.» (2)
• Busques algú i li dius: «M'agradaria que fessis això per mi.» (1)
• Busques algú i li dius: «Em pots fer un favor?» (0)
• T'acostes a algú i li fas una petita insinuació del que necessites, sense arribar a demanar-li-ho. (-1)
• No t'atreveixes a demanar el favor a ningú. (-2)

8. Una companya d'escola fa una cosa que et molesta i et sap greu. Què li dius?:

• La insultes. (2)
• Li dius que estàs enfadat, enfadada i que no et cau bé. (1)
• Li dius que t'ha molestat i que no t'ha agradat el que ha fet. (0)
• Actues fent-te l'ofès, ofesa, però sense dir-li res. (-1)
• La ignores del tot i no li dius res. (-2)

9. Estàs concentrat, concentrada llegint un llibre que t'agrada molt. Algú se t'acos­ta i et demana: «Què fas?» Què li contestes?:

• Respons:«1 a tu què t'importa el que jo facil» (2)
• Li dius: «No em molestis, ara; no veus que estic ocupat/da?» (1)
• Deixes de llegir un moment i li expliques què estàs fent. (0)
• Li contestes: «Res, res ... », esperant que se'n vagi. (-1)
• Continues llegint, sense contestar la pregunta. (-2)

10. Hi ha alguna cosa que et preocupa. Algú se t'acosta i et pregunta: «Que et pas­sa alguna cosa?» Com actues?:

• Li respons: «A tu què t'importa?!» (2)
• Contestes: «Estic preocupat, preocupada. Deixa'm estar.» (1)
• Li dius: «Sí, estic una mica preocupat, preocupada. Gràcies per interessar-te per rni.» (0)
• Contestes: «No, no em passa res.» (-1)
• No respons la pregunta. (-2)

 AI final de cada resposta hi ha un número entre parèntesi. Suma (o resta, segons el cas) les puntuacions corresponents a les respostes que hagis marcat. El total de punts obtingut el pots interpretar d'acord amb la següent taula:

Activitat. Treball en petit grup.

Un cop coneixem quina és la nostra manera de relacionar-nos amb els altres, pas­sem a formar grups de 4 persones.
Agafem el cas exposat. Es tracta que cada membre del grup doni resposta al Lluís. Recordeu que tenim tres opcions:

• Dir-li'n quatre de fresques;
• Deixar-li clar el nostre enuig, però sense ofendre’l;
• No dir-li res.

Un cop ha parlat cadascun dels 4 membres del grup, contesteu aquestes preguntes:

1. Quina ha estat la resposta majoritària que s'ha donat en el grup? Hi ha unani­mitat?
2. Us sembla que les respostes que podríem donar a en Lluís es corresponen amb els tres models de conducta -agressiva, assertiva o passiva- que hem descrit?
3. Quina creieu que és la millor manera de respondre, en aquest cas? Per què?
4. Quines conseqüències creieu que comporta cada resposta? Què passarà si li'n diem quatre de fresques?. I si no li diem res?

 Activitat. Reflexió Individual.

1. La resposta que has donat a en Lluís és la que es correspon amb el teu model de conducta segons el test?
2. Vist el qüestionari i el treball en grup, creus que hi ha aspectes de la teva manera de relacionar-te amb els altres que has de millorar?

Activitat. Per pensar.

1. Creus que la gent agressiva, tard o d'hora, tindrà problemes d'adap­tació amb els altres? Per què? I la gent passiva?
2. Quin model de comportament et sembla millor per a adaptar-te a la societat en què vius: el passiu, l'assertiu o l'agressiu?. Per què?
3. És el mateix model que potencien els mitjans de comunicació? Qui­nes diferències hi ha?

Torna

SABER CONVERSAR.

• Saps com iniciar una conversa?
• Saps com incorporar-te a una conversa ja començada?
• Saps com mantenir una conversa?
• Saps què fer quan el tema de conversa s'esgota?
• Saps com acabar una conversa?

Tots conversem, millor o pitjor, més fàcilment o menys, en major o menor mesura, poc o molt.

Conversar és la manera més habitual que tenim de comuni­car-nos amb els altres. Al llarg del dia, si fem el recompte, veu­rem que hem establert multitud de converses amb persones diferents (companys, professors, pares, coneguts, descone­guts ... ). Veurem també que hi ha diversos tipus de converses: informals, formals, amb un propòsit determinat, sense una orientació concreta, curtes, llargues, divertides, greus ...
La conversa és un mitjà per a intercanviar opinions i senti­ments, necessitats i desigs. Consta de tres fases: la iniciació, el manteniment i l'acabament. L'èxit de la conversa demana d'una certa habilitat en cadascuna d'aquestes fases. Un bon conversador és aquell que sap encetar una conversa, que sap mantenir-la en un to d'interès per als altres i que sap acabar­-la, quan el tema ja no dóna per a més, d'una manera natural. Una persona que sap conversar sempre és vista pels altres d'una manera agradable i positiva.

Activitat. El tutor farà grups de quatre o cinc persones i tindreu deu minuts per conversar.

Un cop passat aquest temps respon a les següents qüestions:

1. Qui ha començat la conversa?
2. Qui ha estat la persona que ha xerrat més?. Per què creus que això ha estat així?
3. Qui diries que és el millor conversador del teu grup?. Per què?
4. Hi ha algú que gairebé no ha xerrat gens?. Per quin motiu creus que ha passat això?
5. De quants temes heu parlat?. N’has proposat tu algun?
6. T’has sentit còmode en la conversa?. Per què?
7. Què és el que t’ha agradat menys de la conversa que has mantingut?. Hi havia coses que et molestaven?. Quines?

  Activitat. Respon a les següents preguntes:

1. Escriu cinc aspectes que trobes importants per poder mantenir una bona conversa?
2. Quines creus que són les teves principals qualitats principals per a conversar?
3. Quins són els aspectes que et sembla que hauries de millorar per a ser més bon conversador?

Activitat. Per pensar.

1. Creus que es poden aprendre coses conversant? Per què?
2. «Conversar és la millor manera de conèixer els altres.» Hi estàs d'acord?

Torna

SÓC OBERT, SÓC OBERTA? SÓC RESERVAT, SÓC RESERVADA?

CONTE XINÈS.

Hi havia una vegada tres gossets. Eren germans. Havien nascut en la mateixa camada, però no s'assemblaven gens. Ni en el color ni en el caràcter. N'hi havia un de negre que era molt simpàtic i juganer! tot el dia anava darrere la gent per jugar, li agradava que li fessin moixaines. N'hi havia un altre de color marró que era enjogassat! però només amb la gent que coneixia, i només es deixava alimentar i acariciar pel seu amo i els coneguts. El tercer gosset era de color blanc i era el més retret de tots! una mica espantadís! no li agradava jugar amb ningú! amb prou reines amb el seu amo.
Un dia, una partida de caçadors va passar pel poble. El gos negre se'ls va acostar per jugar! com feia amb tothom. Als ca­çadors els va fer gràcia i se'l van endur muntanyes enllà. Però aquell no era un gos amb instint caçador. Es va acabar per­dent per la muntanya i no va saber tornar mai més a casa.»
O no. Potser va ser que ...
«Un dia, l'amo dels gossos va caure greument malalt i no va poder fer-se càrrec de la casa ni dels animals. El gos blanc! tan retret com era, no menjava res! a direrència dels altres dos, que van trobar qui els alimentés. l es va anar esllanguint, es­llanguint, fins a fondre's com una espelma .. ,».

«Conclusió ... »

Activitat. Per a tenir una idea de si ets una persona més aviat oberta o una persona reservada, contesta el següent qüestionari, escollint sempre una de les dues respostes possibles:

• Quan visites un lloc que no coneixes, prefereixes ...
• Descobrir-lo pel teu compte.
• Que algú te'l vagi ensenyant.
• Quan algú et gasta una broma ...
• Et sap greu.
• Et poses a riure.
• Els teus pares creuen que ets ...
• Callat, callada.
• Xerraire.
• Prefereixes treballar ...
• Sol, sola.
• En grup.
• Prefereixes ...
•  Tenir pocs amics i amigues, però bons.
•  Conèixer molta gent.
• Normalment, anar a festes i celebra­cions:
• T'atabala, et neguiteja.
• T'encanta.
• El jocs o esports d'equip ...
• No t'acaben d'agradar, prefereixes els individuals.
• T'agraden molt.
• Si el professor demana algú que l'a­judi ...
• Procures que no et vegi.
• Li ofereixes la teva col·laboració.
• Penses que en general els altres ...
• S'aprofiten una mica de tu.
• Són amables amb tu.
• Les teves idees agraden a la gent...
• Normalment, sí.
• No gaires vegades.

Compta 1 punt per cada resposta b que hagis assenyalat. Suma tots els punts i busca el significat de la teva puntuació en la taula següent:

• 0, 1, 2 punts: Ets molt reservat, reservada.
• 3, 4 punts: tens tendència a ser reservat, reservada.
• 5, 6 punts:  actues equilibradament: d’una manera oberta o reservada, segons convingui a cada situació.
• 7, 8 punts: tens tendència a ser oberta obert.
• 9, 10 punts:  Ets molt obert, oberta

Activitat. Treball en grup.

Un cop acabat el qüestionari, formeu grups de 4 persones. (El tutor o la tutora us in­dicarà com s'ha de formar el grup.) Pregunteu-vos i discutiu:

1. El conte té relació amb el contingut de la sessió: ser obert o ser reservat? . Per què?.
2. Creieu que cadascun dels personatges -els gossets- representen una manera de ser? Quina?
3. Per què al gos marró no li passa res?
4. Què vol dir el conte? Quina seria la seva intenció?

Quan el tutor o la tutora ho indiqui, cadascú tornarà al seu lloc.

Activitat. Ara et demanem, per acabar d'arrodonir l'activitat, que en un full responguis les pre­guntes següents:

1. Quin dels tres gossos series, tu?. T’agradaria ser un altre?. Per què?.
2. Completa allò que en el conte queda inacabat: «Conclusió ... ».  

Torna