Malaltia

Pneumònia

Agent causal

Streptococcus pneumoniae, alguns virus i micoplasmes.

Forma de contagi

La pneumònia és una infecció del propi pulmó més que de les vies respiratòries. La infecció pot aparèixer de manera secundària desprès d'un altre trastorn, com l'asma o l'aspiració d'un cos estrany, o bé seguir a altre infecció, com el xarampió o la grip. En aquest cas es parla de bronco-pneumònia.

És molt menys freqüent que sigui ocasionada per una infecció directa amb les gotetes que els malalts disseminen en tossir, parlar i, també, a través d'objectes recentment contaminats amb secrecions de les vies respiratòries.

En situació de bona salut, les persones són resistents a desenvolupar aquesta malaltia, però certes condicions personals o malalties prèvies estan associades a un risc més elevat de patir-la. Es manifesta d'una forma més greu a la infància i la tercera edat, és més freqüent a les ciutats que al medi rural, i incideix sobretot en grups de població marginats.

Període d'incubació

De 7 a 10 dies, sempre menys de 21.

Símptomes

Tos seca i molt forta, amb febre més o menys elevada, acompanyada de l'expulsió d'esputs groguencs o verds. En els nens aquest fet és difícil d'observar ja que se'ls empassen. Sensació d'ofec si la infecció és extensa. Dolor agut pleural i dificultat respiratòria.

Els símptomes varien segons l'agent causal de la malaltia.

Diagnòstic

Auscultació del pit, radiografia, anàlisi d'esputs. 

Tractament

Tractament probablement antibiòtic. Es pot recomanar fisioteràpia per ensenyar al nen a respirar correctament per netejar el pit. I fins i tot oxigenoteràpia o inhaladors.

Prevenció

No fumar. Vacunar-se contra la grip. Evitar la cronificació d'un problema pulmonar per manca de tractament. Dur una vida saludable i una dieta sana. En asmàtics controlar la correcta dilatació dels bronquis.

Les persones de risc poden vacunar-se amb la vacuna antipneumònica.

Gravetat

Greu en persones de risc : ancians, malalts de SIDA, ....