Malalties bacterianes que es transmeten per via aèria :

Diftèria : Infecció febril aguda produïda per Corynebacterium diphtheriae (bacil de Klebs-Loefler). El microorganisme es localitza al coll i al nas, on produeix membranes que s'extenen als bronquis. Produeix una poderosa toxina que produeix una toxèmia generalitzada que perjudica al teixit cardíac, nerviós i renal. La toxina es neutralitza amb antitoxina i la malaltia es tracta amb antibiòtics (penicil·lina, cloramfenicol i tetraciclines). Període d'incubació de 2 a 6 dies. Es vacuna de forma sistemàtica a partir dels tres mesos d'edat amb la vacuna DTP (diftèria, tètan i tos ferina), i posteriorment amb la vacuna DT (diftèria i tètan).

Escarlatina : Infecció febril aguda produïda per estreptococs hemolítics. Es caracteritza per una toxèmia generalitzada acompanyada d'erupcions ( per la toxina eritrogènica) a la pell i úlceres típiques al coll. Únicament les soques lisogèniques del Streptococcus pyogenes causen la toxina. El diagnòstic es confirma amb la reacció de Schultz-Charlton.

Tuberculosi : Malaltia infecciosa crònica de llarga durada, encara ocasiona una gran mortaldat al món. L'agent causal és el Mycobacterium tuberculosis (Bacil de Koch). Afecta a qualsevol teixit, especialment als pulmons. El període d'incubació és molt variable. Els símptomes són febre, tos seca, malestar general, pèrdua de gana i pes, mal de cap. El tractament es bassa en l'administració simultània d'antibiòtics, conjuntament a les persones properes exposades al contagi. La prevenció es bassa en la pasteurització de la llet i en la vacunació a partir de cultius vius atenuats d'una soca bovina.

Pneumònia : El 95 % de les pneumònies (a excepció de la pneumònia lobar - congestió dels lòbuls pulmonars -) la causa el Streptococcus pneumoniae. Posseeix càpsula i és immòbil. Viu malament en un medi carent de sang. Produeix alfa-hemòlisi en agar-sang i conté més d'un tipus d'antígen, la qual cosa fa que la immunització no sigui efectiva pel gran nombre de tipus diferents de S. pneumoniae. La malaltia es controla amb pràctiques d'higiene personal, evitant el contacte i per quimioprofilaxi amb sulfonamides i antibiòtics.

Meningitis meningocócica : Infecció bacteriana aguda produïda per la Neisseria meningitidis. Produeix inflamació de les meninges (cervell i medul·la espinal). Hi ha molts tipus serològics diferents, que es diferencien per reaccions d'aglutinació. És una malaltia endèmica en grups de persones amb una gran densitat de població. L'home és l'únic hoste del microorganisme. El tractament antibiòtic és difícil per la barrera que suposen les meninges. El període d'incubació és d'unes poques hores a alguns dies, segons el tipus de meningitis. Els símptomes són mal de cap, rigidesa del clatell, vòmits i febre. La prevenció es bassa en el tractament de totes les persones susceptibles d'haver estat contagiades.

Tos ferina : Malaltia infecciosa produïda per Bordetella pertussis (bacil de Bordet-Gengou). El diagnòstic es comprova aïllant l'agent causal de l'esput de l'hoste. Ataca principalment a nens. La vacunació ha reduït notablement la incidència de la malaltia. S'administra juntament amb els toxòids diftèric i tetànic amb la vacuna DTT. L'ús de les tetraciclines ha contribuït a l'eliminació del microorganisme causal. El període d'incubació és entre una i dues setmanes. Els símptomes són febre, accessos de tos.

 

Malalties bacterianes que es transmeten pels aliments o l'aigua :

Gastroenteritis : Produïda per Escherichia coli, espècie de la qual hi ha cents de tipus antigènics. Causa malalties agudes en nadons o nens fins a dos anys, així com la majoria dels casos de diarrea infantil. E. coli té la facultat de penetrar les cèl·lules epitelials de la mucosa intestinal i reproduir-se dins. Aquest mecanisme causa el síndrome disentèric (disenteria) : dolor abdominal i presència de sang i pus a la femta. Produeix una exotoxina relacionada amb l'estimulació de la secreció intestinal.

Disenteria bacil·lar : Freqüent en països tropicals. Provocada pel gènere Shigella. Evoluciona amb febre, dolor abdominal i diarrees sovint sanguinolentes.

Salmonel·losi : El gènere Salmonella té diverses espècies patògenes de l'home i altres animals. Salmonella enteritidis seria l'espècie representativa. El tractament és antibiòtic i la prevenció es bassa en mides higièniques i profilaxi.

Febre tifoidea : Malaltia infecciosa aguda provocada per Salmonella typhi. Provoca immunitat duradora. La llet és un bon medi de cultiu del bacteri. El període d'incubació és de 8 a 20 dies. Els símptomes són febre, mal de cap, dolor abdominal. El tractament es bassa en el repòs, dieta tova, ingestió de líquids abundants i administració d'antibiòtics. Es pot prevenir amb una vacunació i amb la desinfecció amb unes gotes de lleixiu, dels aliments potencialment contaminats.

Còlera : Malaltia molt greu produïda per Vibrio cholerae. Té un període d'incubació de 12 a 48 hores. Els símptomes són diarrees abundants i líquides, deshidratació i perill de xoc cardiocirculatori. En el tractament és essencial la reposició de líquids, sals i carbonats i es bassa en l'administració de diversos tipus d'antibiòtics, dieta tova i antidiarreica. La prevenció es dona amb vacunació a partir de V. cholerae morts (50 % de protecció durant 3 a 6 mesos).

Brucelosi : També coneguda com febre de Malta o febre ondulant. Provocada per Brucella abortus. Malaltia ocupacional de veterinaris, grangers i carnissers. L'ús de la pasteurització ha deixat en desús la immunització per vacunes.

Botulisme : Causada per Clostridium botulinum, generalment per ingestió d'aliments enllaunats. La toxina botulínica és una de les més potents conegudes. La prevenció es bassa en un bon procés d'enllaunat i en bullir els aliments.

Malalties bacterianes que es transmeten per contacte : directe, per ferides o abrasions o per agents transmissors.

Sífilis : Provocada per l'espiroqueta Treponema pallidum. Es dona normalment de forma única en humans i es transmet per contacte sexual directe o bé de la placenta al fetus. No es coneix mètode d'immunització i es tracta amb antibiòtics (penicil·lina).

Gonorrea : Infecció produïda per Neisseria gonorrhoeae. Més freqüent que la sífilis. Transmissió per contacte directe. La profilaxi es dona per agents quimioterapèutics o antibiòtics. No existeix immunitat natural o artificial.

Tètan : Toxèmia aguda provocada pel Clostridium tetani. La toxina (tetanospasmina) causa el tètan quan arriba al sistema nerviós central. Provoca espasmes o contraccions musculars intenses, persistents i involuntàries que solen afectar diversos grups musculars i sovint es compliquen amb asfixia o aturada cardíaca. El període d'incubació és de 6 a 15 dies. El tractament es bassa en l'extirpació dels teixits infectats (ferida), antibiòtics i relaxants musculars potents. La vacunació sistemàtica (vacuna DTP) ha disminuït molt la incidència de la malaltia.

Gangrena gasosa : toxèmia semblant a la del tètan, que precedeix o és simultània amb la formació de gas als teixits a la vora de la ferida. Malaltia provocada per diverses espècies de Clostridium (Cl. perfringens, Cl. novyi i Cl. septicum). La provocada per Cl. perfingrens és la més virulenta i és transmet només per contacte amb materials contaminats i mai de persona a persona. No existeix immunització eficaç. El tractament es basa en l'administració immediata de l'antitoxina polivalent.

Lepra :