RESOLUCIÓ DE CONFLICTES
 
Procés

 

Abans de tot llegirem el document de treball.

Els passos a seguir són:

- Cada membre del grup plantejarà un conflicte personal o inventat (veure exemples).

- El grup decideix triar un conflicte entre els explicats pels membres del grup.

- Es fa una pluja d’idees (veure consells) per poder solucionar el conflicte triat.

- Es seleccionaran les idees o propostes que volem fer per solucionar el conflicte, cal arribar a un acord consensuat. Es redacta un document (exemple del contingut). Se’ls deixarà un temps per arribar a un acord acceptable (aproximadament 10 minuts).

- Cada grup escull un portaveu.

- Els portaveus es situen en el centre de l’aula en cercle. Darrera de cada portaveu s’asseuran els seus companys de grup. Els portaveus expliquen el conflicte triat, els motius de per què l’han triat i les accions que propossen per solucionar el conflicte.

- Els membres de cada grup escoltaran i observaran.

- Si durant el procés algun membre de qualsevol grup està totalment en desacord amb alguna conclusió que els portaveus donen com definitiva, poden aixecar el puny en senyal de veto. Llavors se li deixarà que per un moment es posi en el lloc del seu portaveu i argumenti per què veta la conclusió.

És important delimitar el temps de discussió i durant el debat fer-ne un bon ús. Pot ser d’ajuda que prèviament el professor/a indiqui com s’organitzarà el temps (temps total disponible, temps que es pot dedicar a cada punt, etc.).

- Finalment amb les opinions i dades recollides cada grup farà un mural sobre el conflicte treballat.

ALGUNS EXPLEMPLES DE CONFLICTES

-           L’Anna i el Xavier són molt amics, però quan juguen, el Xavier, que és un nen molt baixet i grassonet, fa trampes, sempre, tant si juguen al parxís com si juguen a basket. L’Anna no entén per què el Xavier s’ha de portar d’aquesta manera i està empipada.

-          El company que seu al teu costat t’està empipant a l’hora de classe. Tota l’estona t’està dient coses mentre la mestra està parlant i tu estàs intentant sentir el que diu la mestra.

-          Si et desapareix material de la teva cartera i el diuen que ho ha fet un alumne de l'altra classe.

-          A l’hora d’esbarjo tenim contínues baralles, què és el que podem solucionar?

-          Si quan anem d’excursió tohom vol els seients del darrera de l’autocar i això porta baralles.

-          La teva millor amiga ara no vol jugar mai amb tu i això et causa tristesa.

-          La Maria porta una cua molt llarga i sempre l’hi estiren. Què pot fer la Maria?

-          El Lluís ha de dur unes ulleres molt gruixudes i els companys se n’hi enriuen. Què pot fer el Lluís?

-          El Ramon i la Teresa s’han trobat un bitllet de 10 euros al mig de la vorera. Tots dos creuen que l’han vist primer que l’altre i que per això es seva. Cap dels dos està d’acord en què l’altre es quedi el bitllet.

-          El Joan va amb bicleta per la vorera. De cop surt un nen petit d’un portal i el Joan dóna un cop amb la bicicleta. La mare del nen petit s’enfada molt. Què pot fer en Joan?

-          La Júlia i l’Ester són germanes i han anat a jugar a casa d’un amic. Els pares els han dit que a les vuit han de ser a casa. Quan se n’adonen ja són dos quarts de nou. Els pares s’enfadaran molt.

GUIA PER A UNA PLUJA D’IDEES “Brainstorming”

La majoria de problemes no se solucionen automàticament amb la primera idea que ens ve al cap , per aconseguir la millor solució és important considerar moltes solucions possibles. Una de les millors maneres de fer el que s’anomena una reunió de reflexió brainstorming o pluja d’idees.

Es tracta  de definir un problema o idea i es va dient tot allò que fa referència al tema, no importa el què.  Totes les idees s’anoten i s’avaluen després d’acabar la pluja d’idees.

Procediment:

1.- Cal seleccionar un membre del  grup per a que anoti les idees i un altre que doni els torns de paraula.

2.- Cal que tothom tingui la informació necessària  i que tothom entén les normes de la sessió

3.- Tothom pot dir-hi la seva, però ningú pot insultar, ni burlar-se  del que diguin els altres.

4.- Cal deixar clar que no hi ha respostes incorrectes i s’han d’anotar totes ( menys les  repetides).

5-. Cal no avaluar, ni criticar cap resposta fins al final .

6-. Cal limitar el temps i quan el donem per acabat reprenem totes les respostes i les comencem a valorar.

7-. Si hi ha moltes respostes és poden agrupar les que presenten conceptes semblants

8-. Aleshores es van discutint en grup .

CONSELLS SOLUCIONAR UN CONFLICTE

Passos per a transformar un conflicte de forma noviolenta:

1. Recuperar la calma: En un conflicte es mobilitzen emocions, sovint surt ràbia i ira, emocions que ens dificulten molt expressar-nos respectuosament i escoltar amb calma. Per tant el primer pas és assegurar-nos que no estem enfadats per estar en condicions de poder dialogar.

  2. La meva història: En un conflicte apareixen percepcions molt personals que ens porten a tancar-nos en postures divergents. Sortir d’aquestes postures és un dels punts més difícils. Per aconseguir-ho el primer pas és deixar temps a cada una de les parts perquè s’expressi amb tranquil·litat. Explicar “la meva/teva història” permet descarregar emocions, donar explicacions i recopilar molta informació. És important que ho facin les dues parts amb la mateixa qualitat de temps i escolta per anar construint una història conjunta.

  3. La nostra història: Seguidament cal construir una història conjunta a partir de les dues versions amb l’objectiu d’identificar els interessos i les necessitats en joc, la clau del conflicte. Un cop clarifiquem les necessitats, podrem veure les que són compartides i les que no i a partir d’aquí buscar solucions favorables als dos.

4. Buscar solucions: És important, un cop identificades les necessitats, imaginar el ventall més ampli possible de solucions per tal de trobar la més òptima, per això cal donar espai a la creativitat.

  5. Arribar a acords: és important separar la fase d’imaginar solucions de la d’analitzar-les per veure’n la viabilitat, si no ho fem així fàcilment ens reprimirem algunes idees i perdrem oportunitats de solucions. Però un cop tenim la llista de propostes cal analitzar-les, valorar si són realitzables i si responen a les necessitats de les dues parts –almenys les fonamentals i innegociables- i decidir quina escollim.

  

DOCUMENT DE TREBALL

Es pot definir el conflicte com a la discrepància entre els interessos de dues o més parts. Cal saber-ne l’orígen per a poder-los tractar. 

Davant d’un conflicte podem reaccionar de diferents maneres: de forma evasiva, culpabilitzadora, competitiva, transigent, col.laboradora.

  • evasiva és la que no admet el conflite, es defuig o es nega la seva existència per incapacitat de fer-hi front.

  • culpabilitzadora és la reacció que busca determinar un culpable, ja sigui un mateix o algú altre.

  • competitiva té com a objectiu el véncer l’altre.

  • transigent facilitarà la solució del conflicte, o bé perquè conscientment es considera que és el millor, o bé perquè no es veu cap importància en el fet de guanyar o perdre.

  • col.laboradora es dóna des de la posició de confiança en l’altre i en un mateix, tot intentant comprendre’s un mateix i comprendre els altres.

Amb aquesta actitud, menada per valors de justícia i solidaritat, es treballa per aconseguir aquell acord que beneficïi les diferents parts implicades. L’actitud necessària per buscar solucions als conflictes és la col.laboradora. En les altres formes d’actuar trobem que no hi ha una implicació personal, que no s’assumeixen el problemes o bé que la solució del conflicte pot comportar més conflictes ja que crea hostilitat en la part derrotada.

Un mètode és ajudar a desenvolupar l’hàbit de pensar diferents maneres de solucionar problemes.A través d’aquest treball es busca no només encarar els conflictes quan sorgeixen sinó la seva prevenció. Proposem cinc passos per arribar a resoldre un problema:

1r.- Identificació del conflicte.

2n.- Buscar les causes que l’han provocat.

3r.- Buscar solucions.

4t.- Valorar les diferents alternatives i triar la millor.

5è.- Acordar la seva aplicació.

. 

RECORDA:

  • La pregunta fonamental no és «on és el problema i qui és el culpable?», sino «on és la solució i cóm podem arribar-hi entre tots?»
  • Les solucions en les que «guanyo jo i perds tú», o «guanyes tú i perdo jo», o «perdo jo i perds tú» no són finalment bones solucions. Convé orientar la solució cap a el criteri «guanyo jo, guanyes tú».
Webquest el.laborada per
jcruz@xtec.cat