Corria el curs 1985- 86 quan el claustre de professors de l'escola Josep Ventalló van decidir donar-li a
l'assignatura de plàstica un caire diferent tractant de convertir-la en una disciplina més dinàmica i atractiva, al
mateix temps que motivadora, si allò era possible, de futures vocacions o com mínim, en una activitat que pogué servir per a fer alguna cosa més que copiar un dibuix i després pintar-lo una vegada sí i una altra, també. A més, es pretenia donar a conèixer tot un ventall d'activitats que fessin l'assignatura més entretinguda, per allò de que en la varietat està el gust. 
Així van sorgir un grapat de possibles tallers en els que els professors donaven sortida a la seva creativitat o, com mínim, a alguna de les coses que havien anant aprenent a les escoles d'estiu, tant de moda per aquells anys. Entre els més originals que ara en venen a la memòria estaven el de cuina, el de cinema, el de titelles, sense oblidar punt i costura, treballs amb suro, collage i tapissos. Però, sens dubte, un dels més ambiciosos i a la vegada interessants, va ser el taller de pintura moral, que a més a més, seguia tenint molt a veure amb la plàstica. Ja abans havia hagut algun precedent de pintura mural en el barri i algunes obres de pintors coneguts donaven una mica de color al ciment dels murs de contenció, tot seguint una estètica que es va posar de moda en els primers anys de la democràcia i que, a més a més, els hi servia als partits polítics per donar-se a conèixer després de la llarga nit del franquisme.