Els grecs van utilitzar bàsicament els cànons proposats per dos
escultors: Policlet (segle V a.C.) i Lisip (segle VI a.C.). El primer deia
que el cap cabia 7 vegades en el cos. L'altre va afirmar que 7 ½ vegades.
Ambdós van fer escultures utilitzant-los: el Dorífor i l'Apoxiòmenos.
Vitruvi (segle I a.C.) va ser un arquitecte romà que pensava que les mesures dels edificis s'havien de correspondre amb les mesures de les persones.
El cànon de Vitruvi va intentar, a més, "geometritzar" el cos i va jugar amb la seva inscripció en quadrats i circumferències a més d'intentar-lo relacionar amb l'estrella de cinc puntes (símbol de l'escola pitagòrica).
L'estrella pentagonal presenta de múltiples maneres la proporció àuria (a la qual dedicarem alguna activitat sencera més endavant) que era la més harmònica segons la cultura grega. La raó àuria és la següent:
La proporció àuria apareix en el cànon de Vitruvi en la relació entre l'altura total del cos i la distància del melic fins a terra.
Els seus cànons van tenir molta influència en èpoques posteriors, especialment en el Renaixement. Un dels dibuixos més famosos de Leonardo da Vinci (1452-1519) és L'home vitruvià que representa les mesures proposades pel primer.
La distància que abastes amb els braços oberts es diu envergadura. Com veus “l'home vitruvià” està “quadrat” perquè la seva altura és igual a la seva envergadura. Pots mirar com estàs tu de “quadrat” o "quadrada" comparant la teva altura i la teva envergadura. En aquest dibuix, a més de veure com s'inscriu el cos humà en un quadrat també ho veiem en un cercle, una altra de les “figures perfectes” segons la cultura grega.
Pitjant sobre la imatge obriràs una finestra sobre la que podràs comprovar algunes mesures.
Mesurant amb el regle de l'esquerra i anotant les mesures als requadres corresponents podràs calcular quines són les relacions entre l'altura i el cap i entre les altures del cos i del melic.
