| Tots hem estat com l'Obèlix |
|
No tots els ossos tenen la mateixa forma. Hi ha ossos llargs, curts i
plans. En els ossos llargs el creixement és molt clar perquè es fa en una
sola direcció. Però els ossos plans ho fan en més d'una i per això, encara
que creixin al mateix ritme, el seu augment no es nota tant. Això fa
semblar als nens i nenes petits una mica "capgrossos". I com tots hem
passat per aquesta etapa es pot afirmar que “tots vam ser una mica com
l'Obèlix”. De fet fins l'edat adulta no ens apropem als cànons clàssics. I si no arribem tampoc passa res; són només una referència per a dibuixar o modelar. Observa aquest quadre de creixement. Veuràs que poc abans de néixer la relació entre l'altura i el cap és molt semblant a la de l'Astèrix i que, cap, als 6 anys, ja ens hem "obelixzat".
|
| Vitruvians? No, gràcies |
|
En un “món vitruvià” tots tindríem més o menys les mateixes proporcions.
Imagina't una botiga de records amb reproduccions d'una mateixa escultura
en
diferents grandàries: grans, mitjanes, petites... però totes més o menys
iguals. ¿Una mica avorrit, no? Molts artistes tampoc han seguit del tot els cànons clàssics i ens han intentat donar una versió del món diferent alterant les seves proporcions. Amb altres cànons ens expliquen coses i idees que no podrien fer amb els clàssics.
|
| Que visquin els cànons! Que morin els cànons! |
|
Els cànons poden ser una ajuda per a dibuixar, modelar o esculpir. Aquí, pràcticament, només hem estudiat les relacions entre les mides del cos i el cap, però podríem investigar altres com l'amplada del cos, les llargades dels braços i les cames, etc. Per tant, que visquin els cànons! Però no han de servir per a fer lleis sobre com han de ser “l'home o la
dona perfectes”. Senzillament perquè no existeixen “els homes i les dones
10”. Totes i tots, amb les nostres diferències (de maneres de vestir, de
color, de pensament, de cultura... i de proporcions!), ajudem a que el món
sigui ric i divers. El graner del món compte amb el teu gra de diferència.
Per aquest motiu, que morin els cànons!
|