Exemple d'art egipci Tomba de Nakht (Tebes)	Exemple d'art romànic Retaule de l'esglèsia d'Avià (Berguedà)

Tot i que ja anteriorment ja hi van haver intents seriosos de millorar aquest aspecte de la pintura no és fins al Renaixement que no es comença a aconseguir una impressió realista de la profunditat, gràcies als estudis geomètrics de la perspectiva i a les obres immortalitzades per artistes com Fra Angelico, Leonardo da Vinci. Albrecht Dürer, Crivelli, etc.

L'anunciació (1440) Fra Angèlico (Sant Marc - Florència)	Anunciació (1486) Carlo Crivelli (National Gallery)
El sant sopar (1498) Leonardo da Vinci (Santa Maria delle Grazia - Milà)	L'escola d'Atenes (1510) Rafael (Museus del Vaticà)

Dos dels principals aspectes que han de contemplar qualsevol dibuix que intentem fer amb sentit de perspectiva són aquests:

• les línies horitzontals en direcció de profunditat es veuen inclinades.
• objectes iguals, quant més lluny estiguin de l'observador, s'han de veure més petits

.

Cada tipus de perspectiva (dimètriques, isòmetriques, còniques...) explica una manera diferent de determinar la inclinació de les línies i les longituds dels segments llunyans o en direcció de profunditat.

Però, com sempre, "feta la llei, feta la trampa". Des de la mateixa aparició dels primers tractats de perspectiva alguns pintors van començar a jugar amb aquestes lleis per proposar-nos imatges paradòxiques i divertides.

Aquí tenim un exemple fet per  William Hogarth (1696-1764) en el que hi trobem diferents jocs de perspectiva.