El soroban: l'àbac japonès

Calcular no és fàcil. Per això, des de sempre, la humanitat ha buscat mètodes i fabricat enginys que fessin el càlcul més lleuger i segur (sense errors). Actualment, la majoria, resolem les operacions amb un paper i un llapis o amb una calculadora electrònica. Però no sempre ha estat així. Abans de les nostres calculadores electròniques n'hi havia de mecàniques i, molt abans, els àbacs, que s'han utilitzat durant més de 2 000 anys. Hores d'ara al Japò (un dels països fabricants de calculadores) encara fan servir és el soroban, un àbac de 9 boles per barra.
Els àbacs

Els àbacs, com totes les coses, han evolucionat al llarg de la història. De fet, alguns dels més antics, emprats pels grecs, eren, senzillament, una mena de pissarres de sorra on s'escrivia amb un pal o amb el dit. La mateixa paraula àbac, en grec, significa alguna cosa com "tauler llis" i hom pensa que prové del mot hebreu abaq que vol dir "pols".

Més tard els àbacs van evolucionar i van adoptar formes més útils per al càlcul, com la de taulers llisos o acanalats on es podien moure unes fitxes.

 

antic àbac romà

Els àbacs més recents són autèntics aparells de càlcul: una mena de taules de recompte amb unes boles que llisquen per unes varetes de canya o de filferro.
L'interès pels àbacs encara persisteix, fins al punt de que, a la tardor de l'any 1996, a un laboratori de Zurich, dos científics estrangers i una científica espanyola, van construir un àbac d'un minúscul tamany "atòmic". Les boles d'aquest diminut àbac mesuraven un nanometre, la milionèsima part d'un mil·límetre!

 

Nosaltres estudiarem el que es podria considerar com "l'últim crit" dels àbacs: el soroban, un àbac que es fa servir al Japó des de fa segles, però en aquesta versió de 9 boles, només des de fa uns 80 anys