Aquest formigueig que observes a sota és una mostra de l'evolució d'una petita població inicial seguint les normes del Joc de Vida proposat fa més de 30 anys pel matemàtic anglès John Horton Conway.

És un joc que entra en el terreny del que es coneix com Vida Artificial o Autòmats Cel·lulars i que entronquen camps tan diferents com les matemàtiques, la informàtica, el joc i la biologia.

Per poca estona que observis podràs notar un cert efecte hipnòtic seguint la bellugadissa dels punts i veuràs que, poc a poc, la població es va estabilitzant.

Conway es va proposar crear un model que, amb unes regles molt senzilles, reproduïbles amb una quadrícula (espai vital)  i un joc de fitxes (individus) es pogués observar el creixement d'una població inicial (configuració) sense que aquest tingués un creixement il·limitat i, per tant, com qualsevol altra població, acabés extingint-se, estabilitzant-se o entrant en un procés cíclic o oscil·latori. 

Després de provar diferents regles va decidir aquestes tres: una de supervivència, una altra de mort, i una tercera de naixement.

• Supervivència: Qualsevol fitxa que tingui dos o tres fitxes veïnes sobreviu (també compten en diagonal)
• Mort: Qualsevol fitxa que no en tingui fitxes al voltant o només una, mor per aïllament. Qualsevol que en tingui 4 o més veïnes mor per superpoblació.
• Naixements: A cada casella buida que toqui exactament 3 fitxes hi neix una de nova
Cada pas evolutiu l'anomenarem batec

Aquí pots observar un exemple d'evolució d'una població inicial que s'estabilitza en 3 batecs.

Si t'ho estimes més pot veure el mateix exemple amb imatges estàtiques.

Ara practicarem una mica, estudiarem algunes disposicions finals (estables o oscil·latòries) i veurem algunes configuracions interessants.