Trobarem
dos tipologies de xarxes: En
línia, on un tub s'estén al llarg
de tota la instal·lació i d'ell es derivaran
les preses necessaries. En anell,
on es realitzarà un circuit tancat , del que partiran
les pertinents derivacions.
Aquest
darrer és el més utilitzat ja que no hi ha
extrems, resultant un subministrament equilibrat i sense
variacions perceptibles de pressió. Altra avantatge
és que podrem desconnectar diferents parts de la
instal·lació (operacions de manteniment) sense
interrompre el subministrament global de la xarxa.
En
tota instal·lació dotarem les canonades d'un
pendent entre 1% i 2% en sentit de la circulació,
d'aquest manera facilitarem les evaquacions de les possible
condensacions.
Les
canonades generalment seran d'acer i les unions es soldaran
per tal de garantir l'estanquitat. En
petites instal·lacions ( i altres que haguin de modificar-se
sovint) podem trobar canonades flexibles (polietilé)
amb connectors ràpids ( com per exemple en els equips
didàctics) o en màquines mòbils. Evidentment
si existeix perill de tall, aquestes restaran cobertes per
malles protectores d'acer o altres materials.