Part de l'encèfal que ateny la màxima complexitat i el màxim volum en els mamífers,
i el volum màxim relatiu en els primats, molt especialment en l'home. En aquest
ocupa gairebé tota la caixa craniana, i descansa sobre les fosses anterior i mitjana de
la base del crani. D'un pes lleugerament més gran en l'home (1 160 g de terme mitjà)
que en la dona
(1 000 g), té una forma ovoide i és partit, per la cissura interhemisfèrica,
en dues meitats simètriques, els hemisferis, entre els quals, i ocupant
la part més profunda de la cissura, hi ha les formacions interhemisfèriques
(cos callós, septum lucidum, trígon cerebral i regió hipotalàmica,
fonamentalment). La superfície externa de cada hermisferi és dividida
per una sèrie de solcs profuns (cissures interlobars) en quatre lòbuls
(frontal, parietal, temporal i occipital), que a llur torn sóndividits per cissures secundàries en una sèrie de circumvalacions. Aquesta superfície tan accidentada permet d'augmentar extraordinàriament l'àrea externa del cervell i,
es
vibracions sonores rocedents de l'exterior són captades i conduïdes
per l'orella externa (pavelló i conducte auditiu extern), fan vibrar
el timpà i, a través de la cadena d'ossets, el so s'amplifica
i es reforça, i es transmet a la finestra oval (comunicació entre
l'orella mitjana i l'orella interna) on s'originen ones de pressió en
la perilimfa i 'endolimfa en excitar-se els cilis acústics de les cèl·lules
sensorials auditives. D'aquestes cèl·lules surten fibres nervioses
sensorials que es reuneixen en el gangli espiral de Corti; d'aquests ganglis
emergeixen prolongacions,
a,
protectora, fixadora i fonatòria (per mitjà de les cordes vocals
veritables). La laringe és formada per tres cartílags imparells
medians (cricoide, tiroide i epiglòtic) i quatre parells laterals (aritenoide,
de Santorini, de Morgagni i els sesamoides anteriors). Hi ha lligaments i músculs
amb acció dilatadora, tensora i constrictora de les cordes vocals, com
també una innervació vegetativa de tipus sensitiu i motor. L'interior
de la laringe consta de tres parts: la superior, supraglòtica o vestíbul,
limitada per l'epiglotis, que la tanca i la separa de la faringe en l'acte de
la deglució; la tjana, formada per la glotis, que és l'espai limitat
per les cordes vocals; i la inferior o infraglòtica, que continua amb
la tràquea. La laringe apareix en els vertebrats de respiració
pulmonar com a part del tub respiratori estesa entre la faringe i la tràquea.
Les cordes vocals
superiors tenen esquelet membranós. Les cordes vocals inferiors contenen
un fascicle voluminós del múscul tiroaritenoïdal i són
part essencial de la glotis com a òrgan de fonació. A les cordes
vocals hi ha els caps terminals del nervi recurrent regulador del moviment vibratori
que caracteritza el to fonamental de la veu dels parlants i imprimeix la sonoritat
bàsica al corrent aeri que procedeix dels pulmons.
pituïtària.
La forma i les dimensions del nas tenen una gran importància, per la
qual cosa en antropologia hom l'estudia descriptivament i mitjançant
diverses mesures. El dors nasal es classifica en recte, còncau, convex
i sinuós. L'arrel nasal pot ésser profunda, mitjana, alta o molt
alta. La punta nasal pot ésser cap a dalt o arromangada, cap endavant
o cap avall o aguilenca. La base nasal pot ésser cap endavant i cap a
dalt, horitzontal, cap enrere i cap a dalt. El nas és mesurat amb l'índex
nasal que resulta de comparar l'amplària màxima amb l'altura;
la varietat 'aquesta proporció ha originat la classificació dels
individus en leptorins, que tenen un índex nasal de 69,9 com a màxim,
amb el nas estret i alt; en mesorins, que tenen un índex que oscil·la
entre 70 i 84,9 i un nas mitjà; i en platirins, d'un índex de
85 o més i de nas ample o baix. El grup racial leucoderm és en
general leptorí (mediterranis i nòrdics) o mesorí (alpins).
El grup xantoderm tendeix a ésser mesorí o platirí. El
melanoderm és platirí. 