ÒRGANS QUE INTERVENEN EN EL LLENGUATGE I LA PARLA.


 

EL CERVELL

El sistema nerviós.


Part de l'encèfal que ateny la màxima complexitat i el màxim volum en els mamífers,
i el volum màxim relatiu en els primats, molt especialment en l'home. En aquest
ocupa gairebé tota la caixa craniana, i descansa sobre les fosses anterior i mitjana de
la base del crani. D'un pes lleugerament més gran en l'home (1 160 g de terme mitjà)
que en la dona (1 000 g), té una forma ovoide i és partit, per la cissura interhemisfèrica, en dues meitats simètriques, els hemisferis, entre els quals, i ocupant la part més profunda de la cissura, hi ha les formacions interhemisfèriques (cos callós, septum lucidum, trígon cerebral i regió hipotalàmica, fonamentalment). La superfície externa de cada hermisferi és dividida per una sèrie de solcs profuns (cissures interlobars) en quatre lòbuls (frontal, parietal, temporal i occipital), que a llur torn són
dividits per cissures secundàries en una sèrie de circumvalacions. Aquesta superfície tan accidentada permet d'augmentar extraordinàriament l'àrea externa del cervell i,

(Tret de la hiperenciclopedia.)

 

 

L'AUDICIÓ

Percepció d'ones sonores per un animal. Implica sempre l'existència d'uns òrgans receptors, d'uns nervis auditius i d'uns ganglis o centres nerviosos que transformen l'estímul mecànic de les ones en sons. . Per a l'home resulten audibles ones de freqüència compresa aproximadament entre els 15 i els 20 000 Hz, essent la màxima sensibilitat auditiva per als sons d'una freqüència d'aproximadament 3 000 vibracions per segon. En l'ésser humà, les vibracions sonores rocedents de l'exterior són captades i conduïdes per l'orella externa (pavelló i conducte auditiu extern), fan vibrar el timpà i, a través de la cadena d'ossets, el so s'amplifica i es reforça, i es transmet a la finestra oval (comunicació entre l'orella mitjana i l'orella interna) on s'originen ones de pressió en la perilimfa i 'endolimfa en excitar-se els cilis acústics de les cèl·lules sensorials auditives. D'aquestes cèl·lules surten fibres nervioses sensorials que es reuneixen en el gangli espiral de Corti; d'aquests ganglis emergeixen prolongacions,
que formant un feix, constitueixen el nervi oclear, a través del qual es transmeten les percepcions auditives als centres acústics del cervell.

 

 


LA LARINGE

El sistema respiratori


Estructura músculocartilaginosa, buida, simètrica i regular. Situada a la part anterior del coll, damunt la tràquea i sota la llengua i el hioide, en comunicació amb la faringe i amb funció respiratòria, de deglució, expectorant, tussígena, protectora, fixadora i fonatòria (per mitjà de les cordes vocals veritables). La laringe és formada per tres cartílags imparells medians (cricoide, tiroide i epiglòtic) i quatre parells laterals (aritenoide, de Santorini, de Morgagni i els sesamoides anteriors). Hi ha lligaments i músculs amb acció dilatadora, tensora i constrictora de les cordes vocals, com també una innervació vegetativa de tipus sensitiu i motor. L'interior de la laringe consta de tres parts: la superior, supraglòtica o vestíbul, limitada per l'epiglotis, que la tanca i la separa de la faringe en l'acte de la deglució; la tjana, formada per la glotis, que és l'espai limitat per les cordes vocals; i la inferior o infraglòtica, que continua amb la tràquea. La laringe apareix en els vertebrats de respiració pulmonar com a part del tub respiratori estesa entre la faringe i la tràquea.

 

 

 

LES CORDES VOCALS

corda vocal

Cadascun dels quatre replegaments, dos a cada banda, de la mucosa de la laringe, els quals, disposats en sentit anteroposterior, tenen, com a inserció anterior, el cartílag tiroide i, osteriorment, el cartílag ritenoide.
Les cordes vocals superiors tenen esquelet membranós. Les cordes vocals inferiors contenen un fascicle voluminós del múscul tiroaritenoïdal i són part essencial de la glotis com a òrgan de fonació. A les cordes vocals hi ha els caps terminals del nervi recurrent regulador del moviment vibratori que caracteritza el to fonamental de la veu dels parlants i imprimeix la sonoritat bàsica al corrent aeri que procedeix dels pulmons.
Gairebé totes les llengües conegudes fan ús diferencial de la vibració vocàlica oposant l'absència a la presència d'aquest tret. Així, en català hom distingeix les realitzacions fonemàtiques sense vibració o sordes [p], [t], [k], [f], [s], [s], [&sC;], etc, de les sonores o amb vibració [b], [d], [g], [v] (dialectal), [z], [z], [&zC;] corresponents, a les quals cal afegir les vocals [i], [e], [e], [a], [o], [o], [u] i les líquides [l], [l], [m], [n], [n], [r] i [r].

 

NAS

El nas en els humans

En l'home, el nas forma una eminència situada a la part mitjana de la cara, entre la boca i el front. Té la forma d'una piràmide triangular de vèrtex superior i base inferior, amb dos forats. Formada d'os, cartílag, músculs i pell, és entapissada interiorment per una porció de la mucosa
pituïtària. La forma i les dimensions del nas tenen una gran importància, per la qual cosa en antropologia hom l'estudia descriptivament i mitjançant diverses mesures. El dors nasal es classifica en recte, còncau, convex i sinuós. L'arrel nasal pot ésser profunda, mitjana, alta o molt alta. La punta nasal pot ésser cap a dalt o arromangada, cap endavant o cap avall o aguilenca. La base nasal pot ésser cap endavant i cap a dalt, horitzontal, cap enrere i cap a dalt. El nas és mesurat amb l'índex nasal que resulta de comparar l'amplària màxima amb l'altura; la varietat 'aquesta proporció ha originat la classificació dels individus en leptorins, que tenen un índex nasal de 69,9 com a màxim, amb el nas estret i alt; en mesorins, que tenen un índex que oscil·la entre 70 i 84,9 i un nas mitjà; i en platirins, d'un índex de 85 o més i de nas ample o baix. El grup racial leucoderm és en general leptorí (mediterranis i nòrdics) o mesorí (alpins). El grup xantoderm tendeix a ésser mesorí o platirí. El melanoderm és platirí.

 

(Tret del CLIC "Discriminació de vocals")

 

Dibuixos trets de "El cos Humà" CD de Zeta Multimedia, i del de l'encclopedia Planeta de Agostini.

Els escrits trets de l'hiperenciclopedia de Grec.net.

inici