(Clica
el botó per tornar a veure l'animació)
L'Orquestra Simfònica, tal i com la coneixem actualment,
és filla del romanticisme. Tot i que, durant el classicisme, Haydn
i Mozart ja ampliaren significativament les seccions de vent de fusta i de
metall i la de percussió, fou sobretot a partir de Beethoven que adquirí
la forma més semblant a l'actual, fins a arribar a les formacions gegantines
requerides per R. Strauss i Mahler.
La corda fregada sempre ha estat la base de l'orquestra i, de fet, la resta
de seccions s'hi incorporaren seguint el mateix esquema, d'agut a greu d'esquerra
a dreta del director. Si durant el barroc i principis del classicisme el nombre
i tipus d'instruments de vent i percussió era variable, posteriorment
s'arribà a l'estructura mínima següent en les seccions
de vent:
Fusta: Flautes, Oboès, Clarinets i Fagots, amb la incorporació
general, més tard, de Flautins, Corns anglesos i Contrafagots.
Metall: Trompes, Trompetes, Trombons i Tubes.
La secció de percussió també s'anà ampliant,
a partir de les imprescindibles Timbales, Bombo i Plats, amb Caixa, Campanes,
Celesta, Vibràfon, etc ...
També ha estat general la incorporació de l'Arpa i, des de la
seva aparició, el Piano quan l'obra ho requeria.
| Recordes on estava situada cada secció
de l'Orquestra? Clica aquest botó: |
 |
