|
PAU: Estructura de l’exercici i criteris generals d’avaluació. Filosofia.
Curs 2005-06.
(21 setembre 2005).
La prova parteix
d’un text d’un filòsof i proposa que l’estudiant faci una redacció
guiada per una sèrie de preguntes relacionades amb el text. Pretén
avaluar, primer de tot, la maduresa de l’alumne i, en segon lloc, els
coneixements més bàsics adquirits en l’assignatura cursada durant el
batxillerat.
La prova inclou dues opcions, cadascuna amb un text i cinc preguntes
associades. L’alumne haurà de triar una opció i respondre les preguntes
corresponents.
Poden aparèixer referències a activitats pròpies de tots els dominis
procedimentals de l’assignatura (definició de conceptes i
caracterització històrica de teories; anàlisi de termes, enunciats i
argumentacions; identificació de la tesi i de les idees centrals d’un
text; relació de comentaris; expressió i argumentació d’idees i opinions
pròpies o alienes).
L’alumne/a tindrà l’oportunitat de mostrar, a més del seu grau
d’informació, el seu esperit crític i, per tant, d’expressar i
argumentar les seves opinions. En la correcció es tindrà en compte tant
el contingut de les respostes com la seva claredat conceptual, l’ordre
lògic, el rigor en l’exposició i la correcció gramatical.
Cadascun dels
textos serà d’un dels autors seleccionats, essent cada opció d’una època
diferent (Filosofia Antiga: Plató; Filosofia Moderna: Descartes, Hume;
Segle XIX: Mill, Nietzsche).
Els temes dels textos de la prova i de les preguntes corresponents seran
d’algun o d’alguns dels tres blocs temàtics seleccionats:
a) Coneixement-ciència: Plató, Descartes, Hume, Nietzsche.
b) L’ésser humà: natura i cultura: Plató, Descartes, Hume, Mill,
Nietzsche.
c) Ètica-política: Plató, Descartes, Hume, Mill, Nietzsche.
Les preguntes de la prova tindran les característiques següents:
1. Explicar breument la idea principal del text. (2 punts).
2. Explicar breument
el significat d’algunes expressions del text. (1 punt)
3. Explicar les raons
de l’autor a favor d’una tesi bàsica del text: per explicar aquestes
raons, s’haurà de fer referència als aspectes pertinents de pensament de
l’autor, encara que no siguin explícitament expressats en el text. (3
punts).
4. Comparar un
concepte important en el pensament de l’autor (vinculat amb les idees
del text) amb un altre, que pot ser d’un autor diferent. (2 punts).
5. Fer una avaluació
raonada i personal sobre alguna de les tesis defensades en el text (2
punts).
Autors
seleccionats a partir del currículum per a les PAU del 2006.
- De l’època antiga i medieval: Plató.
- De l’època moderna: Descartes i Hume.
- De l’època contemporània: Mill i Nietzsche.
AUTORS I TEXTOS PROPOSATS PER
A L’EXAMEN DE SELECTIVITAT FILOSOFIA Curs 2010-11
Plató:
“La República”:
-Llibre II (367E-376 E): 12 pàgines: temàtica política
-Llibre IV (427 fins al final): 25 pàgines (ètica): les 4 virtuts de
l’Estat; els
3 principis de l’ànima humana...
-Llibre VII (sencer): 40 pàgines: teoria del coneixement, teoria de les
idees, el mite de la caverna...
René Descartes:
-
Meditacions
I, II, V i VI
David Hume:
-
Abstract
-
Apèndix 1 de la
Moral
John Stuart MIll
-
Utilitarisme,
capítol 2 i 4
-
Sobre la
llibertat.
Secció IV
Friedrich Nietzsche
-“Genealogia de
la Moral”:
Primer tractat
- “Veritat i
mentida en sentit extramoral"
MODEL DE PROVA
“Aquell que no
pugui distingir la idea del bé amb la raó, tot separant-la de la resta,
i no pugui travessar totes les dificultats com enmig d’una batalla, ni
aplicar-se a aquesta recerca –no segons l’aparença sinó segons
l’essència- i tampoc fer la marxa per tots aquests llocs amb un
raonament que no decaigui, no diràs que aquest home posseeix el
coneixement del bé en si ni de cap altra cosa bona; sinó que, si
adquireix una imatge d’aquest, serà per l’opinió, no per la ciència; i
que en la seva vida actual està somiant i dormint, i que baixarà a
l’Hades abans de poder despertar aquí, per acabar dormint perfectament
allí.”
PLATÓ, República
1 (2 punts)
Expliqueu breument –al voltant de 30-60 paraules- les idees principals
del text i com hi apareixen relacionades.
2. (1 punt).
Expliqueu breument el significat, en el text, de les següents paraules o
expressions –al voltant de 7-15 paraules en cada cas.
a): “essència”
b): “ciència”.
3 (3 punts).
Quines raons té Plató per assimilar l’estat de mera opinió –la mancança
de veritable coneixement- a una mena de somni? (Haureu de referir-vos
als aspectes generals del pensament de Plató que siguin pertinents
encara que no apareguin explícitament en el text).
4 (2 punts)
Compareu la concepció platònica del coneixement amb una altra concepció
del coneixement que es pugui trobar en la història de la filosofia.
5 (2 punts ) (plantejament fix).
Quines objeccions creieu que es podrien posar a la tesi platònica que el
coneixement de les idees no pot obtenir-se mitjançant els sentits?
Expliqueu-les i raoneu la resposta.
Nota: L’alumne haurà de triar un text de dos, i els textos seran de
grups diferents.
PREGUNTES DE
COMPARACIÓ I REFLEXIÓ.
SELECTIVITAT
Autors: Plató, Descartes, Hume, Mill, Nietzsche.
Plató:
1. Busca en la història de la filosofia un altra teoria del coneixement
semblant o contraria a la de Plató.
2. Exposa dues raons, al marge de les teves conviccions, que et semblin
sòlides per defensar o criticar la doctrina de l’innatisme.
3. Quin paper exerceixen la raó i els sentits en la teoria platònica del
coneixement?
4. Estàs d’acord amb la tesi que no hi ha autèntica saviesa o
coneixement si aquest no és orientat i tutelat per la idea del bé?
5. Què entén Plató per justícia
6. Compara i relaciona el paper del plaer en Plató i Epicur (similituds
i diferències)
7. Plató defensa la necessitat de diferents classes socials amb funcions
i drets també diferents. Aquesta idea et sembla compatible amb una
societat moderna ?
8. Et sembla encertada la comparació de la polis amb una nau, com fa
alguna vegada Plató? Fins a quin punt són equiparables el govern d’una
polis amb el govern d’un vaixell? La política és un ofici,un saber, una
ciència...?
9. Diferencies i similituds de la concepció del poder en Plató amb la
d’algun altre filòsof.
10. Busca dues raons que et semblin sòlides, al marge de les teves
conviccions, per defensar o criticar la doctrina del filòsof-rei.
11. Et sembla factible el model de societat ideal que proposa Plató?
Creus que és desitjable?
Descartes:
1. Descartes diu que “la matemàtica és la prova que no hi ha res que un
home pugui conèixer que no sigui accessible a tots els homes, sempre
que, simplement, apliquin la intel•ligència com convé”. Relaciona
aquesta concepció de la raó amb el context de la revolució científica.
2. Què entén Descartes per mètode?
3. Quins avantatges té seguir un mètode?
4. Creus que és suficient tenir un mètode per arribar a la veritat? Hi
ha veritats de diferents tipus?
5. Com creus que respondrien autors com Plató, Aristòtil o Hume en
sentir que el cogito (l’ànima) és enterament distinta del cos?
6. Compara el jo en Descartes i el jo en Freud.
7. Què vol dir la següent expressió: “coses corporals o extenses?
8. Per què Descartes afirma que “hi ha una gran diferència entre
l’esperit i el cos”? (pensar = una sola cosa i sencera; no es pot
distingir cap part)
9. Compara la visió de les relacions entre cos i esperit (de Descartes)
amb la d’algun altre autor.
10. Quin lloc ocupa Déu en el pensament de Descartes?
11. Compara la idea de Déu de Descartes amb la d’algun altre autor.
12. És contradictori suposar un Déu enganyador? Creus que a vegades és
millor no saber? Per què?
13. Similituds i diferències entre el paper de l’enteniment en Descartes
i en Hume.
14. Contraposa els conceptes de voluntat i enteniment.
15. Quines relacions es poden establir entre l’intel•lectualisme moral
en Sòcrates i l’ètica cartesiana. Justifica la resposta.?
16. Es poden relacionar l’error i la moral? De quina manera? Hi ha
alguna relació entre prendre el fals pel cert i actuar malament? Entre
equivocar-se i fer el mal?
17. Què creus que dirien els pensadors cristians i alguns defensors del
medi ambient actuals quan Descartes diu que hem de “fer-nos amos i
posseïdors de la natura”?
18. Estàs d’acord amb la tesi de Descartes que les màquines no poden
pensar?
19. Compara i relaciona l’ètica cartesiana i l’ètica estoica. Similituds
i diferències. Màximes. Discurs del mètode, III).
Hume
1. Per què diu Hume que “El pensament més viu encara és inferior a la
sensació més esmorteïda”?
2. Compara el paper dels sentits en Hume i Descartes. Similituds i
diferències.
3. Similituds i diferències entre la concepció del mètode de Descartes
amb la d’algun altre autor.
4. Similituds i diferències entre l’evidència de les percepcions en Hume
i la claredat i la distinció en Descartes.
5. Estàs d’acord amb la tesi empirista segons la qual “no hi ha res en
l’enteniment que no hagi passat prèviament pels sentits”
6. Hi ha res en els objectes, considerats en abstracte, que sigui
independent de l’experiència?
7. Quin significat té “idea” per a Hume?
8. Enumera els tres principis d’associació d’idees i explica en què
consisteixen.
9. És possible elevar a lleis científiques segures les observacions de
casos particulars?
10. Implica inseguretat o falsedat en la tasca científica que el
coneixement de fets sigui merament probable?
11. Similituds i diferències entre el concepte de causalitat en Hume i
la teoria de les quatre causes en Aristòtil.
12. Similituds i diferències entre la inferència en Hume i la deducció
en Descartes.
13. Exposa dues raons que et semblin sòlides, al marge de les teves
conviccions, per defensar o criticar la idea de causalitat.
14. Quina relació hi ha, segons Hume, entre ciència i probabilitat?
15. Hume diu que “no hi ha principis, sinó creences”. Què li respondrien
Descartes i els racionalistes? Justifica la resposta.
16. Què creus que és primer en el temps: l’hàbit (custom, habit) o la
creença (belief)? Justifica la resposta? (=belief: imatge més vívida)
17. Estàs d’acord amb la tesi que “el costum és el millor guia per a la
vida”? Justifica la resposta.
18. Estàs d’acord amb la tesi de Hume que “un home cec no pot formar-se
cap noció dels colors; un home sord, dels sons”? Raona la resposta (=
Sinestèsia?)
19. Per què Hume considera inintel•ligible la concepció cartesiana de la
substància pensant?
20. Hi ha o no hi ha identitat personal segons Hume? Raona la resposta.
21. Per què diu Hume que “la veritat és discutible; el gust, no”?
Justifica la resposta.
22. Compara la teoria moral de Hume amb la d’algun altre autor.
Similituds i diferències.
23. Similituds i diferències entre hàbit en Hume i virtut en Aristòtil.
24. Similituds i diferències entre el concepte d’instint en Hume i en
Nietzsche.
25. Similituds i diferències entre desig i aversió en Hume, i plaer i
dolor en Epicur.
26. Hume diu que la “raó ha de ser esclava de les passions” Com
reaccionaria Plató? I Aristòtil? I Kant?. Justifica la resposta.
27. Quin és el resultat de tenir un alt sentiment d’humanitat segons
Hume?
28. Hume diu que la utilitat és un criteri per a la censura o
l’aprovació de les nostres accions. Hi estaria d’acord Stuart Mill? I
Kant?
29. Que respondrien Sòcrates, Descartes o Kant en escolar de Hume que
els valors morals es deriven dels sentiments i no pas de la raó? Raona
la resposta.
30. Estàs d’acord que “a un ésser com l’home li és impossible de ser
indiferent al benestar o a la dissort dels seus consemblants”? Raona la
resposta.
Mill
1. Per què Mill diu que “tota acció és bona en proporció a la seva
tendència a promoure la felicitat, i dolenta en proporció a la seva
tendència a produir el contrari de la felicitat?
2. Similituds i diferències entre felicitat en Mill i felicitat en
Nietzsche.
3. Similituds i diferències entre plaer i dolor en Mill i plaer i dolor
en Epicur.
4. Sempre és millor allò que afavoreix la majoria? Si el principi de la
major felicitat és per a la majoria de la societat, és que les minories
no tenen dret a la felicitat?
5. Quines relacions es donen, segons Mill, entre desig, plaer, utilitat,
felicitat i virtut? Raona la resposta
6. Compara el desig en Mill i el desig en Epicur.
7. Compara la utilitat en Mill i l’emotivisme en Hume.
8. Segons Mill (L’utilitarisme, V, 56-61) “tothom admet que el dictat de
la justícia és la igualtat, llevat de quan pensem que per conveniència
és més aconsellable la desigualtat”? Estàs d’acord amb l’anomenada
“discriminació positiva”?
9. Estàs d’acord amb la tesi que “una persona mereix un bé si actua bé;
un mal si actua malament”? Raona la resposta.
10. Què és per a Mill “llibertat de consciència”? (= domini interior de
la consciència). Com es relaciona amb la llibertat d’opinió? (= van
lligades, són inseparables)
11. Creus que hauria d’haver límits a la llibertat d’expressió?
Justifica la resposta.
12. Mill diu que “si alguns homes obren malament no és perquè els seus
desigs siguin forts: és perquè les seves consciències són febles”. Hi
estarien d’acord Plató i Hume?
13. Es poden relacionar els sentiments naturals en Mill i emotivisme en
Hume?
14. Es poden relacionar el deure social en Mill i l’imperatiu categòric
(deure) en Kant)
15. Quin és el paper de la cultura per a la recerca de la felicitat
humana? Contribueix a la felicitat o és més aviat un obstacle?
16. Compara la critica de Mill a la tirania de l’opinió pública i el
darrer home de Nietzsche. Similituds i diferències.
17. Creus que són necessaris arguments utilitaristes per defensar la
igualtat home-dona? Raona la resposta.
Nietzsche
1. Nietzsche diu que “tots els instints que no descarreguen la seva
excitació cap enfora es giren cap endins”. Hi estaria d’acord Freud? Per
què? Justifica la resposta.
2. Estàs d’acord amb la tesi que “els ideals cristians valoren la
feblesa i els millors homes seran els més feliços? Raona la resposta.
3. Què creus que pot significar per a Nietzsche l’expressió “moral dels
esclaus”? Raona la resposta. Hi estàs d’acord?
4. Si el diagnòstic que fa Nietzsche de l’home modern és encertat, quins
dels ideals de la Il•lustració serien seriosament qüestionats?
5. Quina de les observacions o crítiques de Nietzsche poden ser vigents
per a la societat occidental del segle XXI?
6. Què és per a tu un home superior o superhome?
7. Nietzsche diu que “Nosaltres hem inventat el concepte de fi: en la
realitat manca el fi”. Que creus que li respondrien Aristòtil, Kant i
Hume? Raona la resposta.
8. Creus que Nietzsche és més aviat determinista, o bé indeterminista?
9. Estàs d’acord amb la tesi que “el coneixement dóna sensació de
poder”? O és al contrari, “que el poder dóna sensació de saber”? Raona
la resposta.
|
|