Enllaços

ESQUEMA: LA REVOLUCIO CIENTIFICA

- Bases epistemològiques de la Cosmologia aristotèlica.
- antimatemàtica; visió qualitativa de l'ésser; concepció teleològica.

- Astronomia i Astrologia.
- Babilònics i egipcis. ASTROLOGIA: Influència dels astres vers la Terra. Finalitat pràctica. Caràcter mític.
- Grecs.ASTRONOMIA: Justificació moviments celestes. Construcció models racionals.

- Postulats platònics: Plató posa les bases per posteriors estudis astronòmics: geoestatisme; geocentrisme. Moviment astres: només circular i uniforme.

- Quin tipus de moviment circular i uniforme és el dels planetes que fa que a nosaltres ens sembli que es mouen de manera distinta? (Visió instrumentalista de l'astronomia):
- No pretén explicar tal i com realment esdevenen els fets, sinó simplement de trobar models explicatius que donguin raó de les aparences, d'allò que veiem (retrogradació, etc...)


COSMOLOGIA ANTIGA

1) Model eudoxià de les esferes homocèntriques (33 esferes). 4 esferes per a cada planeta: 1 per al moviment diari; 1 per l'anyal; 2 per a les retrogradacions.

2) Plantejament aristotèlic (55 esferes).
Funció: proporcionar les connexions mecàniques per a mantenir tot el sistema de rotació.
-Insuficiències: No és precís quantitativament; no és vàlid com a instrument per al càlcul del còmput del temps; no prediu; no explica la brillantor ni l'augment de grandària; projectils (món sublunar).

3) Model Ptolemeic (utilitzat fins a Copèrnic). Epicicle-deferent.
Explica: retrogradacions (no sempre al mateix lloc); canvi de la brillantor i canvi grandària planetes).
Mètode recursiu: permet ajust i correccions. Punt equant: per tal de justificar el moviment uniforme que no s'observa des de la Terra.


COPERNIC (1473-1543). L'ALTERNATIVA HELIOCENTRISTA.

a) Defectes de l'astronomia tradicional.
b) Influències rebudes per Copèrnic.
c) Innovacions copernicanes.
d) Aspectes tradicionals de l'obra copernicana.
e) Influència del "De revolutionibus..."
f) Objeccions científiques.


ASTRONOMIA POSTCOPERNICANA.

- Tycho Brahe (1546-1601): model diferent. No existeixen les esferes cristal•lines. Els cels no són immutables.
- J. Kepler (1571-1630). Tradició místico-màgica. Trencament astronomia tradicional. Rebuig postulat platònic del moviment circular i uniforme. Lleis de Kepler.


LA REVOLUCIO COSMOLOGICA. GALILEU (1564-1642).

- Objectiu: Demostrar la veracitat del model heliocèntric. Nova manera d'estudiar la natura: mètode compositiu-resolutiu (hipotètico-deductiu).
- Obra astronòmica: veritat del heliocentrisme. Us del telescopi (no incorruptibilitat món supralunar).
- Obra Física: solució definitiva problemes física aristotèlica (mov. violents, caiguda greus). La Terra es mou i està d'acord amb els fets observats.

a) De la física qualitativa aristotèlica a la física quantitativa.
Relativitat de la idea de perfecció. Relativitat del moviment . Ja no és un procés (Aristòtil), sinó un estat, una relació. Estudi purament matemàtic. Classificació del moviment: uniforme, uniformement accelerat, violent. El principi d'inèrcia.

b) Les bases conceptuals de la NOVA FISICA.

- Principi de la relativitat del moviment (no propietat dels cossos).
- Principi de la conservació del moviment (no necessitat motor).
- Principi de la composició de moviments.
- Possibilitat de l'existència del buit.

- El mètode galileà: una NOVA EPISTEMOLOGIA.
Quin paper juguen l'experiència i la raó?
- Nova mentalitat: moltes qualitats dites naturals no són propietat dels objectes, sinó tan sols dels nostres sentits (qualitatives). Antecedents: atomistes -qualitats primàries i secundàries-. Matèria. propietats quantitatives, mesurables.
- Principis epistemològics: Racionalisme, matematicisme, fisicicisme, simplicitat, uniformitat.
- Mètode: resolució, composició, comprovació (hipotètico-deductiu).


LA REVOLUCIO COSMOLOGICA. DE GALILEU A NEWTON.

- Qüestió del mètode.
Galileu: no d'una manera explícita i sistemàtica. Bacon i Descartes, sí.

- Francis Bacon (1561-1626). La visió inductiva.
- Considerat com el pare de la ciència experimental, sobretot pels anglesos.
- Crítica a la confianza cega a les autoritats tradicionals.
- Mètode inductiu: en contra del deductiu. Recollir i anotar resultats mltiples observacions i així les regularitats generals sorgirien per si mateixes. No inclou les hipòtesis provisionals (error).


- René Descartes (1596-1650). La visió deductiva. Iniciador filosofia moderna.
- Proposa un mètode deductiu (no pas en el sentit de la sil•logística aristotèlica) basat en el raonament matemàtic.
- Intent de donar un fonament metodològic i metafísic que garantís l'objectivitat, la necessitat i la certesa de la nova ciència.
- Objectiu: assolir una veritat absolutament indubtable.
- "Evidència". Criteri d'acceptació o rebuig de qualsevol proposició. No es dóna en els sentits, sinó en la raó.
- Itinerari: 1) "cogito, ergo sum", 2) necessitat de l'existència de Déu, 3) existència del món.
Tres classes de realitat (3 substàncies): El pensament (o esperit) -immaterials i lliures; Déu; El món (o matèria): sotmès a lleis deterministes.

- Intent de solució problemes derivats de la concepció de la nova ciència:
- Explicació del món sense recórrer a la providència divina (s'elimina la llibertat humana?)
- Al separar les 3 substàncies pot afirmar que les lleis deterministes (ciència moderna) només afecta al món material, però no pas a l'esperit.


ESTUDI DEL MON:
- Naturalesa de la matèria: EXTENSIO, infinita en magnitud i divisibilitat. Propietats purament GEOMETRIQUES.
- Identificació de matèria i extensió. Deduí així la impossibilitat del buit.
- Allunya el perill d'ateisme (Déu com a fonament principal del sistema). Deu ha creat l'extensió i posat en moviment l'Univers en el moment de la Creació. - Principi d e la conservació de la quantitat de moviment. Un cop creat l'Univers, Déu no ha interferit en la MAQUINA que ell ha construït.

MATEMATIQUES.
- Inventà la Geometria Analítica (l'àlgebra és superior a la geometria). Representació figures geomètriques mitjançant equacions algebraiques.


- Isaac Newton (1642-1727). L'axiomatització de la mecànica clàssica.

- Finals s. XVII. Avenços sectorials en la ciència. Importància de Newton: Ordena i dóna coherència al trencaclosques de tots els descobriments realitzats pels científics i els unifica sota uns principis generals. D'aquests principis es deriven totes les lleis formulades fins llavors i descobrir-ne de noves.
- "Principia Mathematica... ": Interès pel contingut i per la forma d'exposició. Ideal que ha de perseguir la ciència: constituir un sistema axiomàtico-deductiu. Deduir tot el funcionament de la Natura a partir d'uns pocs conceptes i lleis fonamentals.
- Tres lleis fonamentals del moviment (o axiomes) de la mecànica:
1) Llei d'inèrcia: intuïda per Galileu i expressada correctament per Descartes.
2) Relació entre la força aplicada a un cos i el canvi de moviment que li produeix.
3) Llei d'acció i reacció (impossibilitat de que existeixi una sola força sense llur corresponent parella).
Llei de la Gravitació Universal: unifica la dinàmica celeste i terrestre (oposició al sistema aristotèlic).
- El mètode newtonià: Explícitament contrari del Racionalisme i apriorisme de Galileu, i sobretot del de Descartes. Es confessà seguidor de Bacon: les proposicions particulars s'infereixen dels fenòmens i després es fan generals per la inducció.
De fet, ell no compleix aquest mètode atès que també hi trobem en ell no sols hipòtesis físico-matemàtiques com les de Galileu, sinó també metafísiques, i fins i tot teològiques (ESPAI i TEMPS absoluts).


- Recapitulació. La màquina del món.

- Per què Galileu és considerat com el fundador de la ciència moderna?
- Defineix el camp propi de llur investigació: el món físic (No hi ha lloc per a la Teologia ni per a la Filosofia). Assenyala un programa d'investigació tot determinant els objectius.
- Programa dut a l'extrem per Descartes: la realitat funciona com una màquina. El moviment d'una peça ve produïda pel contacte directe d'una altra (Déu enginyer). Descartes no explica la gravitació (l'acció a distància).
- Obra de Newton:
Retorn, en part, a la tradició místico-màgica, malgrat adoptà el llenguatge del mecanicisme. Tanmateix, debilitava el mecanicisme extrem de Descartes.
Les mútues influències dels cossos desorganitzen paulatinament aquesta maquinària. Per això Newton necessitava Déu com un vigilant constant de l'Univers que corregia llurs errors contínuament (Déu: ésser provident).