Índex Tornar Llibertat i responsabilitat L'objecció de consciència Jean Paul Sartre
| |
|
Enllaços |
JEAN PAUL SARTRE. L’EXISTENCIALISME
ATEU
Trets generals de l’existencialisme: 3 principals preocupacions:
a) Per l’ésser humà individual, més que no pas per les teories generals sobre
ell.
b) Pel significat o propòsit de les vides humanes, més que no pas per les
veritats científiques o metafísiques sobre l’univers. (L’experiència interior és
més important que la veritat objectiva)
c) Per la llibertat dels individus, propietat distintiva humana.
Teoria de l’univers.
- Negació de l’existència de Déu. La idea de Déu és contradictòria en si
mateixa. Si Déu no existeix, aleshores, tot està permès. No n’hi ha un
significat ni cap fi últim inherent a la vida humana; és “absurda”.
- Estem “desemparats”, “abandonats” en el món per a cuidar de nosaltres
mateixos. L’únic fonament dels valors és la llibertat humana i no pot haver una
justificació externa o objectiva per als valors que hom triï adoptar.
Teoria de l’individu
L’existència de l’individu precedeix a la seva essència.
No hem estat creats per a cap fi.
Ens trobem existint i aleshores hem de decidir què fer amb nosaltres mateixos.
No n’hi ha tesis “vertaderes” que ens diguin el que tots els individus haurien
de ser. Estem condemnats a ser lliures.
Distinció radical entre consciència (l’être-pour-soi, ésser-per-a-si) i objectes
no conscients (l’être-en-soi, ésser-en-si). La consciència ho és sempre de
quelcom distint d’ella mateixa.
- Concepte de no-res: Serveix per a relacionar la consciència i la llibertat. El
no-res és l’essència del nostre ésser conscient.
- Concepte d’angoixa: la consciència de la impredictibilitat última de la pròpia
conducta.
Diagnòstic
L’angoixa, la consciència de la nostra llibertat, és dolorosa i generalment
tractem d’evitar-la.
L’”autodecepció” (“mauvaise foi”, mala fe): l’intent d’escapar de l’angoixa,
pretenent persuadir-nos de que no som lliures, doncs intentem convèncer-nos de
que les nostres actituds i accions estan determinades.
La consciència corre un risc permanent de mala fe, però és possible evitar això
i assolir l’autenticitat.
Prescripció
L’únic que pot fer l’individu és condemnar qualsevol mala fe, qualsevol intent
de pretendre que hom no és lliure. Cal que cadascun de nosaltres faci les seves
eleccions individuals amb completa consciència de que no res les determina per
nosaltres. Convertir-nos més vertaderament en autoconscients i exercitar el
nostre poder de canviar-nos nosaltres mateixos.
Posteriorment, amb l’adopció d’un punt de vista marxista: Buscar les condicions
socials que farien possible per a tots els individus l’exercici de la seva
llibertat |
|
|