Apunts Jota'O

Material de suport de l'assignatura de filosofia per alumnes de primer i segon de batxillerat

 

Índex
Tornar
Llibertat i responsabilitat
L'objecció de consciència
Jean Paul Sartre

 

Enllaços

JEAN PAUL SARTRE. L’EXISTENCIALISME ATEU



Trets generals de l’existencialisme: 3 principals preocupacions:

a) Per l’ésser humà individual, més que no pas per les teories generals sobre ell.

b) Pel significat o propòsit de les vides humanes, més que no pas per les veritats científiques o metafísiques sobre l’univers. (L’experiència interior és més important que la veritat objectiva)

c) Per la llibertat dels individus, propietat distintiva humana.


Teoria de l’univers.

- Negació de l’existència de Déu. La idea de Déu és contradictòria en si mateixa. Si Déu no existeix, aleshores, tot està permès. No n’hi ha un significat ni cap fi últim inherent a la vida humana; és “absurda”.

- Estem “desemparats”, “abandonats” en el món per a cuidar de nosaltres mateixos. L’únic fonament dels valors és la llibertat humana i no pot haver una justificació externa o objectiva per als valors que hom triï adoptar.

Teoria de l’individu

L’existència de l’individu precedeix a la seva essència.
No hem estat creats per a cap fi.
Ens trobem existint i aleshores hem de decidir què fer amb nosaltres mateixos.
No n’hi ha tesis “vertaderes” que ens diguin el que tots els individus haurien de ser. Estem condemnats a ser lliures.
Distinció radical entre consciència (l’être-pour-soi, ésser-per-a-si) i objectes no conscients (l’être-en-soi, ésser-en-si). La consciència ho és sempre de quelcom distint d’ella mateixa.

- Concepte de no-res: Serveix per a relacionar la consciència i la llibertat. El no-res és l’essència del nostre ésser conscient.
- Concepte d’angoixa: la consciència de la impredictibilitat última de la pròpia conducta.

Diagnòstic

L’angoixa, la consciència de la nostra llibertat, és dolorosa i generalment tractem d’evitar-la.

L’”autodecepció” (“mauvaise foi”, mala fe): l’intent d’escapar de l’angoixa, pretenent persuadir-nos de que no som lliures, doncs intentem convèncer-nos de que les nostres actituds i accions estan determinades.

La consciència corre un risc permanent de mala fe, però és possible evitar això i assolir l’autenticitat.

Prescripció

L’únic que pot fer l’individu és condemnar qualsevol mala fe, qualsevol intent de pretendre que hom no és lliure. Cal que cadascun de nosaltres faci les seves eleccions individuals amb completa consciència de que no res les determina per nosaltres. Convertir-nos més vertaderament en autoconscients i exercitar el nostre poder de canviar-nos nosaltres mateixos.

Posteriorment, amb l’adopció d’un punt de vista marxista: Buscar les condicions socials que farien possible per a tots els individus l’exercici de la seva llibertat
 
 

 

Per comentaris i suggeriments: joancampeny@yahoo.es