Pilar Prim (1906)
De gestació llarga i laboriosa, l'última novel·la de Narcís Oller, Pilar Prim, s'inscriu dins del corrent modernista, tot allunyant-se del realisme i el naturalisme. La seva aparició coincideix amb el moment àlgid de la narrativa modernista: Els sots feréstecs de Raimon Casellas (1905) i Solitud de Víctor Català (1901). Tal com va dir Maurici Serrahima, aquesta
Pilar Prim és la història d'una dona que lluita contra la moral convencional i els prejudicis que encotillen una societat burgesa i hipòcrita. El realisme de la novel.la és sobretot filosòfic i interior; per això és una novel.la molt més complexa que les anteriors. L'opressió de la dona i la seva frustració sexual i social, en un entorn masclista i moralista, hi són tractats amb valentia i rigor, seguint la línia de grans novel.les del segle XIX, com Madame Bovary, Anna Karenina o La Regenta. El nom de la protagonista ja ens dóna pistes del seu caràcter i de la lluita que ha de sostenir l'individu que vol ser lliure i , alhora, vol mantenir els vincles afectius i socials. Hi apareixen interessants elements de la lluita de classes: enfront de l'aristocràcia, romàntica i em regressió, s'imposa triomfant la burgesia materialista, poderosa econòmicament però buida, grollera i vulgar de sentiments. La primera part de la novel·la ocorre a Puigcerdà, lloc d'estiueig del propi Narcís Oller. A mitja novel·la, l'acció es trasllada a Barcelona. El personatge central, Pilar Prim, és una vídua jove i atractiva de 40 anys, però sotmesa a fortes pressions: perdrà l'usdefruit del patrimoni del difunt marit si es torna a casar. Tampoc no li ho posen fàcil ni el cunyat ni la pròpia filla, amb els quals manté una relació tibant. La novel·la comença al tren: en un mateix departament coincideixen la vídua Pilar Prim i els seus fills amb en Marcial Deberga. El final , aparentment ambigu, no pot anar més enllà perquè la moral de l'època no ho permetia. Un cop més, Oller acaba la seva novel.la amb el triomf de la justícia poètica: guanyen els bons, perden els dolents. Ara ja no interessa la tècnica realista. Ara Oller entra més en les sensacions i les experiències interiors dels personatges. Per això ja no hi ha un narrador omniscient, sinó que els punts de vista subjectius dels personatges prenen més volada. Els personatgesde Pilar Prim són, més que en cal altra novel.la seva, versemblants: tots, tant els principals com els secundaris. I també cal reconèixer en aquesta novel·la el cim del domini lingüístic d'Oller. Afirmen Camps i Trilla en la introducció a la seva edició de la novel·la:
Casada la tia d'en Deberga, aquest s'havia establert ja al carrer de Trafalgar. Emprenent-les pel passatge de la Indústria, en dos minuts hi eren. "Podien , doncs, anar-hi a peu, sense que així ni el cotxer se n'assabentés." I aquest avantatge irrisori pesà més que altra cosa en la decisió de la Pilar. - Qualsevol diria que anem a fer-ne una de grossa!- exclamà l'Osita, morta de riure -. ¿Per què no podria saber la humanitat en pes que, en un cas apurat, has anat a consultar un advocat maco, ni que hi anessis sola, ben sola? vejam! - Què vols que et digui! fan tanta por les males llengües! - Recorda't de l'anònim: ¿les ha fetes callar, la teva prudència? ¿Quin servei immoral t'he fet jo, mai de la vida, perquè em tractessin del que allí em tracten? Però mira: "Amb el cor net, el cap ben dret." ¿Tornaries, per ventura, a casa l'advocat dels Dou, que tant va mirar pels teus interessos al tractar-se del dot? Anem, maca, anem, que el meu Genís diu que la cosa du pressa , i tu, sola, no hi aniries mai. Avesat a les grandeses, en Deberga no havia sabut instal.lar-se sinó en un pis magnífic: uns grans baixos, als quals s'arribava pujant només cinc esglaons. L'Osita pitjà animosa el boto d'aquella gran porta de caoba i metalls blancs. Com que eren les sis de la tarda d'un dia rúfol de març, ambdues amigues venien bo i tremolant de fred; però en dar el primer pas dins l'estatge, l'atmosfera tebiona i seca que radiava un gran chubesky les confortà ja totes.
Edicions
escolars
Guies de lectura i comentaris de text
|
||||||