Pilar Prim (1906)

Argument i trets bàsics Fragments escollits Guia bibliogràfica Suggeriments didàctics     Esquerra: segona edició de la novel·la, el mateix 1906, a cura de La Ilustració Catalana Dreta: Edició de 1975, a cura d'Editorial Selecta.

1. Argument i trets bàsics

De gestació llarga i laboriosa, l'última novel·la de Narcís Oller, Pilar Prim, s'inscriu dins del corrent modernista, tot allunyant-se del realisme i el naturalisme. La seva aparició coincideix amb el moment àlgid de la narrativa modernista: Els sots feréstecs de Raimon Casellas (1905) i Solitud de Víctor Català (1901). Tal com va dir Maurici Serrahima, aquesta

hauria pogut estar la primera novel.la d'una nova etapa en l'obra de Narcís Oller. Però, de fet, va ser la darrera temptativa d'Oller com a novel.lista, i suposa el seu darrer intent d'adaptar-se als nous corrents de la literatura europea.

Pilar Prim és la història d'una dona que lluita contra la moral convencional i els prejudicis que encotillen una societat burgesa i hipòcrita. El realisme de la novel.la és sobretot filosòfic i interior; per això és una novel.la molt més complexa que les anteriors. L'opressió de la dona i la seva frustració sexual i social, en un entorn masclista i moralista, hi són tractats amb valentia i rigor, seguint la línia de grans novel.les del segle XIX, com Madame Bovary, Anna Karenina o La Regenta. El nom de la protagonista ja ens dóna pistes del seu caràcter i de la lluita que ha de sostenir l'individu que vol ser lliure i , alhora, vol mantenir els vincles afectius i socials. Hi apareixen interessants elements de la lluita de classes: enfront de l'aristocràcia, romàntica i em regressió, s'imposa triomfant la burgesia materialista, poderosa econòmicament però buida, grollera i vulgar de sentiments.

La primera part de la novel·la ocorre a Puigcerdà, lloc d'estiueig del propi Narcís Oller. A mitja novel·la, l'acció es trasllada a Barcelona. El personatge central, Pilar Prim, és una vídua jove i atractiva de 40 anys, però sotmesa a fortes pressions: perdrà l'usdefruit del patrimoni del difunt marit si es torna a casar. Tampoc no li ho posen fàcil ni el cunyat ni la pròpia filla, amb els quals manté una relació tibant. La novel·la comença al tren: en un mateix departament coincideixen la vídua Pilar Prim i els seus fills amb en Marcial Deberga.

El final , aparentment ambigu, no pot anar més enllà perquè la moral de l'època no ho permetia. Un cop més, Oller acaba la seva novel.la amb el triomf de la justícia poètica: guanyen els bons, perden els dolents.

Ara ja no interessa la tècnica realista. Ara Oller entra més en les sensacions i les experiències interiors dels personatges. Per això ja no hi ha un narrador omniscient, sinó que els punts de vista subjectius dels personatges prenen més volada. Els personatgesde Pilar Prim són, més que en cal altra novel.la seva, versemblants: tots, tant els principals com els secundaris. I també cal reconèixer en aquesta novel·la el cim del domini lingüístic d'Oller. Afirmen Camps i Trilla en la introducció a la seva edició de la novel·la:

"És per tot això ( per l'eficàcia de la llengua emprada i per la psicologia dels personatges, per l'originalitat de l'estructura i la versemblança de les situacions) que podem afirmar que Pilar Prim és una novel.la de gran qualitat."

2. Fragments escollits

• Cap. XIV: Osita i Pilar visiten l'advocat Deberga:

Casada la tia d'en Deberga, aquest s'havia establert ja al carrer de Trafalgar. Emprenent-les pel passatge de la Indústria, en dos minuts hi eren. "Podien , doncs, anar-hi a peu, sense que així ni el cotxer se n'assabentés." I aquest avantatge irrisori pesà més que altra cosa en la decisió de la Pilar.

- Qualsevol diria que anem a fer-ne una de grossa!- exclamà l'Osita, morta de riure -. ¿Per què no podria saber la humanitat en pes que, en un cas apurat, has anat a consultar un advocat maco, ni que hi anessis sola, ben sola? vejam!

- Què vols que et digui! fan tanta por les males llengües!

- Recorda't de l'anònim: ¿les ha fetes callar, la teva prudència? ¿Quin servei immoral t'he fet jo, mai de la vida, perquè em tractessin del que allí em tracten? Però mira: "Amb el cor net, el cap ben dret." ¿Tornaries, per ventura, a casa l'advocat dels Dou, que tant va mirar pels teus interessos al tractar-se del dot? Anem, maca, anem, que el meu Genís diu que la cosa du pressa , i tu, sola, no hi aniries mai.

Avesat a les grandeses, en Deberga no havia sabut instal.lar-se sinó en un pis magnífic: uns grans baixos, als quals s'arribava pujant només cinc esglaons. L'Osita pitjà animosa el boto d'aquella gran porta de caoba i metalls blancs. Com que eren les sis de la tarda d'un dia rúfol de març, ambdues amigues venien bo i tremolant de fred; però en dar el primer pas dins l'estatge, l'atmosfera tebiona i seca que radiava un gran chubesky les confortà ja totes.

3. Guia bibliogràfica

• Oller, Narcís: Pilar Prim. Edició, introducció i notes a cura de M. Roser Trilla i Josep Camps Barcelona: Edicions de la Magrana, 1999. (L'Esparver Llegir, 100) 307 pp. Introducció breu i correcta, notes a peu de pàgina - poques -, apèndix amb un altre text d'Oller i propostes didàctiques. Edició escolar adreçada també - per què no? - al lector adult.
• Oller, Narcís: Pilar Prim. Barcelona: Ed. Selecta, 1997
• Oller, Narcís: Pilar Prim. Barcelona: Edicions 62 .1999 ( Col.lecció de butxaca, 17)

Guies de lectura i comentaris de text

• Alcoverro, Carme: "Sentit i forma a Pilar Prim de Narcís Oller. Una proposta de lectura a Batxillerat", Escola catalana 312 ( juliol-setembre 1994) pp. 8-12. Idees en primer lloc generals, i després aplicades a la novel.la en concret, per treballar Oller a l'aula de Secundària.
• Busquets i Grabulosa, Lluís: Literatura Catalana. Textos d'Orientació Universitària. Barcelona: Edicions del Mall. 1985 (2a ed). pp39-42. Esquema de l'argument, molt complet i útil. També hi ha una anàlisi general de l'autor, unes propostes de treball i una guia bibiliogràfica
• Vilaseca, David: Pilar Prim, de Narcís Oller. Barcelona: Ed. Andros, 1987. (Guia de Lectura, 3) 227 pp. Després d'una breu introducció general, el llibre s'endinsa en una exhaustiva anàlisi capítol a capítol: argument, punt de vista i estructura, guia de lectura, comentaris i vocabulari. Ben pocs detalls s'escapen. Útil per als professors que volen treure tot el suc al comentari de text.
• Solé i Camardons, Jordi: Text i context. Lectures des de la sociolingüística. Barcelona: La Magrana. (pp179-196) comentari de text de caire sociolingüístc del fragment de Pilar Prim en què intervé el jove esnob de classe alta que renuncia a la seva llengua en benefici d'un castellà fals i afectat.

4. Suggeriments didàctics

• Ruta per Puigcerdà: Oller passa llargs estius a Puigcerdà, a casa del seu cunyat, Miquel Salvador. És un bell xalet, voltat de jardins i construccions industrials, a la ribera del Querol, des d'on contempla la vall llargueruda, empresonada per les immenses serres que esqueixalen el cel amb el Carlit i el Puigmal.Es pot fer, a partir de la novel·la un interessant itinerari literari per Puigcerdà. Camps i Trilla. , en el seu llibre Narcís Oller: la novel.la d'una època (pp.139-144) proposen una ruta pels indrets de la Cerdanya més citats a la novel·la: Puigcerdà i Font-Romeu. Conèixer la realitat social i cultural de les dues Cerdanyes pot donar peu a un interessant aprofundiment en la situació sociolingüística de la llengua catalana, als avatars històrics que n'han condicionat l'evolució, etc. Pel que fa a la Cerdanya sota dominació francesa, la ruta passa per la Guingueta d'Ix, Sallagosa (poble de Jordi Pere Cerdà), Mont-Lluís i Font-Romeu. La capital, Puigcerdà, ofereix prou punts d'interès a partir de la novel·la d'Oller. Per ampliar informació, és interessant el web Puigcerda.com .
• Treball literari, dialectològic i sociolingüístic. Els diversos nivells de llenguatge i els diversos dialectes geogràfics es reflecteixen en la manera de parlar dels personatges. Així , la mestressa de l'hotel Jambon, el nen Xacó i la seva dona parlen en rossellonès. I pel que fa als diversos registres socials, convé observar els trets lingüístics propis del majordom de la fàbrica dels Dou. També té una lectura sociolingüística, la diglòssia que presenten alguns personatges ollerians, normalment la típica figura del jove esnob de classe alta barcelonina que parla un castellà afectat i farcit de catalanades. És d’aquest tarannà el Rossendo de Pilar Prim, o la pròpia protagonista de la novel.la, que parla en català a la filla gran i en castellà al fill petit.

• Treball interdisciplinari amb Història. En aquesta novel·la la burgesia ja és una classe sòlidament instal.lada. La visió històrica dinamicista d'altres novel.les no és aplicable al cas. Però se'ns presenten molts elements aprofitables del nou ordre mundial establert a inicis de segle.

• Treball interdisciplinari amb l'àrea de Psicopedagogia. La novel·la destaca per la riquesa psicològica dels personatges. El feminisme, la lluita sentiments/raó, les convencions socials i morals, la llibertat individual vs. la calúmnia... són temes que la novel·la convida a debatre i a aprofundir